Per Josep Anton Morguí Castelló, responsable del projecte ClimaDat i investigador de la Fundació Institut Català de Ciències del Clima (IC3)

L’Obra Social “la Caixa” promou juntament amb l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) el projecte ClimaDat, que disposa de vuit laboratoris situats als nostres parcs naturals per estudiar la relació entre el canvi climàtic i els sistemes naturals i la influència sobre el clima dels sistemes modificats pels humans.

El  canvi climàtic es deu a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra per una major retenció de calor provocada per un augment dels gasos anomenats d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, el metà o l’òxid nitrós. Aquests gasos formen part del cicle dels elements units a la producció i respiració dels ecosistemes, però una sèrie d’activitats humanes n’han variat la concentració a l’atmosfera. A més de l’efecte que tenen aquests gasos sobre l’augment global de temperatura a la Terra, també fan que es perdi i canviï el ritme propi del clima.

Sembla que l’escala d’estudi del clima i la seva variabilitat càpiga en una pantalla d’ordinador, en un mapa sinòptic, en una pel·lícula o en una imatge per satèl·lit. Però això és la representació de la investigació: aquestes imatges ens ajuden a relacionar diferents punts d’observació. Aquestes imatges, que provenen de models, tenen sentit perquè han unit, mitjançant càlculs físics, els punts on es fan les observacions per tal de dibuixar àrees sobre el mapa.

Estem acostumats a veure de quina manera afectarà l’atmosfera sobre una porció de la Terra en els propers dies ja que sabem predir la dinàmica atmosfèrica malgrat una certa incertesa i error. És molt més difícil predir com serà de plujós o sec el proper mes, i no diguem l’any vinent! No obstant això els investigadors fan molts esforços per aconseguir una previsió d’aquesta variabilitat estacional i al llarg dels anys.

El clima de cada ecosistema és el resultat del repartiment desigual al planeta de l’energia rebuda del Sol i del transport de la calor des de les zones més escalfades a les zones més fredes. I mesurar aquesta distribució de calor és molt important. És a dir, per entendre la dinàmica de distribució de calor són necessaris molts observatoris repartits arreu del planeta.

En el projecte ClimaDat hem triat posar vuit laboratoris repartits pels parcs naturals de les nostres latituds, separats quasi cinc-cents quilòmetres l’un de l’altre. I els hem equipat amb tecnologies de mesura de molt alta precisió amb l’objectiu de determinar si els cicles dels elements (carboni i nitrogen) dins aquests sistemes es veuen alterats pel canvi climàtic. 

Diem que els sistemes naturals d’aquests parcs naturals actuen com a sensors climàtics perquè el seu ritme, el ritme dels processos que els permeten viure, és el primer que varia quan canvien les condicions del medi on es troben. Nosaltres hi som per mesurar-ne els ritmes vitals.

Tenim, per tant, uns laboratoris estesos en llocs separats i adequadament triats al territori. I hem dissenyat nous sistemes de mesura de les variables lligades al medi atmosfèric. ClimaDat és un projecte totalment multidisciplinari on treballen físics, enginyers, ecòlegs i químics per unir les ciències amb la tecnologia, la innovació i la inventiva en l’estudi de la natura.

Una de les característiques principals que té ClimaDat és que les dades que s’hi obtenen són absolutament obertes a tothom. Això fa que sigui, sobretot, un projecte per a l’acció, la participació i la creació de nou coneixement per a les generacions actuals i futures.