Per Jaime Pérez del Val, Carmen Guerrero i Violeta Vicente. Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica.

No és gens fàcil contagiar l’interès per la cultura científica. Ens meravellem amb els avenços tecnològics i científics però ens costa aturar-nos a conèixer el perquè i el com d’aquest progrés. De vegades, simplement no trobem les respostes o bé les explicacions són massa complexes i poc atractives.

Des del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Obra Social “la Caixa” ens hem proposat acostar la ciència als ciutadans allà on potser és menys accessible: a ciutats amb menys de 50.000 habitants en què no hi ha centres de recerca ni universitats i que es troben allunyades de l’activitat científica i dels seus protagonistes.

Post del Dr. Narcís Parés, enginyer en Informàtica, professor agregat del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Màster Europeu en Sistemes Cognitius i Mitjans Interactius.

La nanoescala fa referència a aquells elements que poblen el nostre món a escala nanomètrica, és a dir, mil milions de vegades més petits que un metre! Aquesta nanoescala, tot i estar molt present a la nostra vida quotidiana, en realitat esdevé un concepte abstracte davant la impossibilitat de tenir-ne una percepció directa. Des del grup de recerca en Tecnologies Cognitives Multimèdia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hem conceptualitzat, dissenyat i desenvolupat una instal·lació interactiva per a l’

Post de BIOcomuniCA’T, ciència per emportar

Va ser durant el segle XVI quan els primers navegants europeus es van adonar que la Terra era rodona i van començar a elaborar els primers mapes del món sencer. No eren mapes perfectes, però el perfil dels continents habitats ja hi apareixia. 500 anys més tard, tenim la Terra força ben apamada i ens movem pel món guiats amb exactitud per GPS, però ara volem conèixer millor el cos humà i el perquè de moltes de les malalties que avui dia encara no sabem curar. I, per això, milers de científics d’arreu del món, amb investigadors del país, treballen per aconseguir un mapa complet del genoma humà,

Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

L’Àrtic es trenca, literalment. Aquest ecosistema perd el gel, la neu i la biodiversitat. La seva fragilitat fa que la resta del planeta perilli, perquè l’Àrtic regula el clima global. Aquest concepte no tan sols és important en la recerca sobre el clima duta a terme actualment sinó que és transcendental per a tota la societat. Per aquest motiu hem desenvolupat aquesta exposició mòbil per fer difusió del tema i que arribi al màxim nombre de ciutats o províncies possible.

El primer repte ha estat trobar un format expositiu que pugui acollir recursos diversos i que,

Post de Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. 

Quan el meu fill entra a CosmoCaixa el que vol és tocar i experimentar. Es dirigeix corrents cap a les escales mecàniques i vol anar «allà on es toquen les coses, mamà». Moltes de les experiències que els nens recorden més i que més els impacten són les fenomèniques, les vivencials,  les que els permeten experimentar i tocar. És a dir, embrutar-s’hi les mans. 

En una sala de l’antic Museu de la Ciència es podia llegir la frase de Confuci: «Si ho escolto, ho oblido; si ho veig, ho recordo; si ho faig,