Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

Actualment, la major part dels càncers es detecten a nivell macroscòpic, una vegada que el tumor ja està format per milions de cèl·lules canceroses i la malaltia comença a avançar cap a una fase més madura. Aquesta és la situació actual, però què passaria si poguéssim diagnosticar el càncer abans que estigués en una fase tan avançada? Seria com intentar apagar un incendi a casa quan només hi ha unes poques espurnes o fer-ho amb un incendi que ha pres i s’escampa de manera imparable per diferents habitacions.

Un equip d’investigadors de diversos països, coordinat pel prof.

Per Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona

La realitat que ens envolta és, certament, complexa. Des de sempre, els éssers humans, des de moltes posicions i ideologies diferents i en un desig insaciable per comprendre, hem intentat apropar-nos als seus misteris. Les matemàtiques són un mitjà per fer-ho. En principi, per la seva objectivitat, els resultats matemàtics gaudeixen d’un grau de confiança alt. En els models matemàtics, les realitats no s’imposen, solament s’hi postulen atenent a la seva compatibilitat lògica.

En el decurs dels anys, les matemàtiques no han deixat d’avançar. Fins a un cert punt, han creat uns universos paral·lels en els quals tot el que és racional (per a la ment humana) hi té cabuda.

Per Anchel de Jaime Soguero, assistent d’Investigació al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i participant de la XV edició del certamen Exporecerca.

Encara que ja havia participat en altres certàmens de joves investigadors, fins aquest any desconeixia l’existència d’Exporecerca. Es tracta d’un congrés en el qual es presenten desenes de treballs de recerca de temàtica diversa, duts a terme per estudiants tant d’instituts com d’universitats, vinguts de tot Espanya i fins i tot d’altres països. En assabentar-me’n, vaig decidir presentar el meu projecte final de carrera, basat en comprovar si un compost natural, com l’àcid hexanoic, a una concentració adequada, era capaç de despertar més ràpid i de manera més eficaç els mecanismes defensius de les plantes davant un atac bacterià.

Post d’Ángela Bernardo Álvarez, membre del comitè organitzador del Biotech Annual Congress 2014 i de la Federació Espanyola de Biotecnòlegs (FEBiotec).

El 1917, l’enginyer hongarès Karl Ereky va encunyar per primera vegada el terme biotecnologia. Tot i que el concepte pot semblar modern, la veritat és que les civilitzacions antigues ja duien a terme processos biotecnològics en produir aliments com el pa, el vi, la cervesa o el formatge.

La biotecnologia, però, va experimentar un canvi espectacular amb l’arribada de la tècnica de l’ADN recombinant i l’enginyeria genètica a mitjan dècada dels setanta del segle passat. A partir d’aleshores, va ser possible dur a terme la «producció de béns i serveis a partir d’organismes vius o les seves parts (com l’ADN o les proteïnes)» d’una manera més eficaç i precisa.

Post de Vladimir de Semir, periodista científic i director acadèmic del Màster en Comunicació Científica de l’IDEC-UPF.

Ens trobem en un moment històric definit per l’evolució i transició de la societat industrial a l’anomenada societat del coneixement, el desenvolupament de la qual es fonamenta, principalment, en la ràpida incorporació de les innovacions científiques a la realitat quotidiana.

La comunicació científica, entesa com el procés de transmissió i difusió públiques dels coneixements científics i les seves aplicacions tecnològiques, ocupa un lloc clau en el desenvolupament d’aquesta societat. En aquest context, resulta estratègic comprendre l’abast de les noves tecnologies i els avenços en el coneixement: d’aquesta manera augmenta la capacitat crítica dels ciutadans,