Post de Pedro L. Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), primer director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), cap del servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic de la UB.

Si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que l’eliminació de la malària és l’única solució sostenible en el temps. Al llarg del segle XX, als grans èxits contra aquesta malaltia moltes vegades van seguir devastadores epidèmies i la reimplantació consegüent de la malària en zones d’on gairebé s’havia eliminat. És per això que, després de la suspensió del Programa Mundial per a l’Eradicació de la Malària que l’

Post de Rosa Maria Ros Ferré, directora de Ciència en Acció.

El programa Ciència en Acció, iniciat l’any 2000, té com a finalitat la promoció de la comunicació social de la ciència, la innovació docent en àrees científiques i la popularització de la ciència i la tècnica en tots els nivells de la nostra societat. Aquest programa és nou perquè ofereix una plataforma de divulgació i formació científica per a la societat de països de parla hispana i portuguesa. El certamen està obert als professionals dels mitjans i centres de comunicació social, els professors de totes les etapes educatives, inclosa la universitària, així com els estudiants, joves i nens de totes les edats.

Per Josep Anton Morguí Castelló, responsable del projecte ClimaDat i investigador de la Fundació Institut Català de Ciències del Clima (IC3)

L’Obra Social “la Caixa” promou juntament amb l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) el projecte ClimaDat, que disposa de vuit laboratoris situats als nostres parcs naturals per estudiar la relació entre el canvi climàtic i els sistemes naturals i la influència sobre el clima dels sistemes modificats pels humans.

El  canvi climàtic es deu a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra per una major retenció de calor provocada per un augment dels gasos anomenats d’efecte hivernacle,

Post de Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i comissari de l’exposició «Parlem de drogues».

Un aspecte important que promou la prevenció del consum de drogues és la possibilitat de conèixer els canvis profunds que genera en el cervell el consum d’aquestes substàncies, els quals modifiquen de manera permanent la nostra capacitat de decisió. Aquests canvis queden il·lustrats de manera clara a l’exposició «Parlem de drogues» i ajuden a comprendre les bases biològiques de la malaltia mental generada per les drogues.

La població jove és particularment vulnerable a aquests efectes negatius de les drogues amb una possibilitat més gran de desenvolupar una addicció.

Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

Actualment, la major part dels càncers es detecten a nivell macroscòpic, una vegada que el tumor ja està format per milions de cèl·lules canceroses i la malaltia comença a avançar cap a una fase més madura. Aquesta és la situació actual, però què passaria si poguéssim diagnosticar el càncer abans que estigués en una fase tan avançada? Seria com intentar apagar un incendi a casa quan només hi ha unes poques espurnes o fer-ho amb un incendi que ha pres i s’escampa de manera imparable per diferents habitacions.

Un equip d’investigadors de diversos països, coordinat pel prof.