Post del Dr. Narcís Parés, enginyer en Informàtica, professor agregat del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Màster Europeu en Sistemes Cognitius i Mitjans Interactius.

La nanoescala fa referència a aquells elements que poblen el nostre món a escala nanomètrica, és a dir, mil milions de vegades més petits que un metre! Aquesta nanoescala, tot i estar molt present a la nostra vida quotidiana, en realitat esdevé un concepte abstracte davant la impossibilitat de tenir-ne una percepció directa. Des del grup de recerca en Tecnologies Cognitives Multimèdia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hem conceptualitzat, dissenyat i desenvolupat una instal·lació interactiva per a l’exposició «Tecnorevolució» de l’Obra Social “la Caixa”,  que vol ajudar els visitants a copsar una mica millor com de petit és tot a escala nano. Aquesta instal·lació interactiva, anomenada «NanoZoom», planteja una interacció amb tot el cos a través d’una mena de taula interactiva i unes projeccions de gran format a terra al voltant d’aquesta taula. La hipòtesi darrere del disseny del sistema es basa en la idea que el nostre cos és el nostre referent constant quan ens enfrontem a problemes relacionats amb escales, proporcions i distàncies, entre altres. Així doncs, prendre el cos de l’usuari com a referent durant l’experiència interactiva hauria d’ajudar els usuaris a entendre millor com són els objectes a la nanoescala. 

L’enfocament es basa en una visió contemporània de l’home de Vitruvi gràcies a la interacció de cos sencer. L’arquitecte Vitruvi, al segle XV abans de Crist, va plantejar que, atès que l’home és la mesura de totes les coses (el referent de tot per a l’home mateix dins del món), l’arquitectura havia de tenir en compte les proporcions del cos humà per tal d’assolir una arquitectura humanitzada. Per això Leonardo da Vinci, al Renaixement, va elaborar el seu famós dibuix de les proporcions humanes anomenat l’home de Vitruvi. Així, nosaltres hem traslladat aquesta filosofia al nostre temps aprofitant les modernes teories de les ciències cognitives que afirmen que la interacció de cos sencer (o corporeïtzada) pot fomentar un millor coneixement de les experiències interactives i els entorns que s’hi presenten. 

Per tal de verificar la nostra hipòtesi, més enllà d’observar l’èxit que aquesta instal·lació ha obtingut entre els visitants, vam dur a terme una avaluació experimental amb seixanta-quatre nens d’entre 11 i 13 anys. Aquest estudi comparava el rendiment en memòria i classificació d’objectes (que anaven des d’una mida de centímetres fins a l’escala nanomètrica) entre nens que utilitzaven la instal·lació interactiva de cos sencer i els que, en canvi, utilitzaven una versió adaptada de la instal·lació utilitzant un ordinador de sobretaula i interaccionaven amb un ratolí. En aquest estudi vam observar un millor rendiment en les tasques de memòria i classificació d’objectes en aquells nens que van utilitzar l’experiència interactiva de cos sencer. Així doncs hem pogut verificar la nostra hipòtesi i ajudar els visitants a l’exposició a entendre millor com de petita és la nanoescala.