Post de Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal

Per què és important viure a prop d’espais verds? Poden ser beneficiosos per a la nostra salut? Pot afectar el desenvolupament del nostre cervell? Diversos estudis previs havien associat l’exposició als espais verds amb millores en la salut, tant física com psicològica.

Un estudi recent liderat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb l’Hospital del Mar i la UCLA Fielding School de Salut Pública (UCLA FSPH), ha mostrat per primera vegada que l’exposició a espais verds durant la infància s’associa amb canvis estructurals beneficiosos en l’anatomia del cervell.

Imatge: Barcelona Brain Health Institute (BBHI) // Institut Guttmann

Post d’Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI). Catedràtic de Neurologia i degà associat d’Investigació Clínica i Translacional a la Facultat de Medicina de Harvard i director de la Unitat de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess, Boston, MA, Estats Units.

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada vegada vivim més anys. El repte actual consisteix, tanmateix, a reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives. La seva incidència —el nombre de casos nous per any— i prevalença —el nombre de persones afectades— creixents les converteixen en un dels desafiaments principals per a la salut pública i,

Post de Wolfram Hinzen, ICREA/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF/UB

El llenguatge humà és un dels temes més antics de la recerca científica. Va ser-ne una pedra angular a l’antiga Índia, molt abans que els grecs comencessin a considerar les lleis de la naturalesa física. Això va ser així per la intuïció que el llenguatge humà és com les matemàtiques en moltes coses: un sistema de coneixement subjecte a regles abstractes que regeixen un domini infinit, que no és un altre que totes les coses que podem dir, pensar, o entendre, per a les quals no hi ha cap límit. A Occident, en canvi, no va ser fins a mitjan segle xx que es va ressuscitar aquesta idea sota la forma d’una investigació de la base biològica del llenguatge humà,