El sistema immunitari ens protegeix d’infeccions i tumors. No obstant això, en alguns casos, pot també atacar per error el cervell i causar alteracions neurològiques i psiquiàtriques. Són les anomenades encefalitis autoimmunitàries, un grup de processos inflamatoris cerebrals que poden arribar a ser mortals. 

El nostre coneixement sobre aquestes malalties ha crescut paral·lelament a la carrera de Josep Dalmau, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer, i descobridor, el 2007, de la primera encefalitis autoimmunitària coneguda, en la qual els anticossos ataquen els receptors NMDA de les neurones. 

Dalmau, que també treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha liderat les recerques que han descrit més del 50 % de les encefalitis autoimmunitàries que coneixem fins ara. Les proves diagnòstiques i guies clíniques que ha desenvolupat amb el seu equip es fan servir arreu del món. Els seus treballs no només han revolucionat el coneixement d’aquestes malalties, sinó que també han transformat la neurologia, la psiquiatria i les neurociències, com acrediten els seus múltiples premis i reconeixements.

El 2010, Dalmau va descobrir també l’encefalitis per anticossos LGI1, fet que va coincidir en el temps amb el de la investigadora Angela Vincent, de la Universitat d’Oxford. Des d’aleshores, Dalmau, que és també professor associat a la Universitat de Pennsilvània (EUA) i la Universitat de Barcelona, continua estudiant com es desenvolupa aquesta malaltia. Actualment, en un projecte seleccionat en el programa d’Ajuts per a la Recerca en Salut de ”la Caixa”, vol entendre per què els pacients perden la memòria a curt termini. 

Amb motiu del lliurament d’un premi de l’American Epilepsy Society (AES) el dissabte 7 de desembre a Baltimore (EUA), l’entrevistem al Blog CaixaCiència.

Enhorabona. Què significa per a vostè rebre un premi com aquest?

Moltes gràcies. Estic molt agraït de rebre el premi honorífic que concedeix l’AES anualment. Més encara, si tenim en compte que se m’atorga dins una especialitat (l’epilèpsia) que no és la meva.

Es tracta d’un reconeixement a la seva trajectòria o a algun descobriment concret?

Aquest premi, compartit amb la investigadora britànica Angela Vincent, és un reconeixement al treball que hem dut a terme dins el camp de les malalties neuroimmunològiques i que, més enllà de l’impacte que està tenint en la comunitat investigadora, ha canviat la realitat de les persones que les pateixen i els seus familiars.

Quina relació hi ha entre les malalties neuroimmunològiques i l’epilèpsia?

Moltes malalties autoimmunitàries es manifesten en forma de crisis epilèptiques generalment associades a altres símptomes i, per això, fa uns anys s’intentaven curar, sense èxit, amb antiepilèptics i altres medicacions. Ara, sabem que tenen una causa immunitària i que, per tant, sovint les podem tractar amb immunosupressors.

Per què decideix atacar les neurones el sistema immunitari?

No és un pregunta fàcil de respondre. Les causes són múltiples, i algunes encara desconegudes. Algunes encefalitis les causa un tumor que conté teixit nerviós. En altres casos, el factor iniciador és una infecció vírica del cervell. La tercera causa, molt freqüent en malalties autoimmunitàries, és una resposta immunitària desmesurada determinada genèticament.

Podria explicar-nos breument el seu projecte ”la Caixa” Health Research?

Estudiem la recuperació de persones amb encefalitis crònica associada a anticossos d’una proteïna anomenada LGI1. I, al mateix temps, també volem entendre els mecanismes de formació i recuperació de la memòria.

Això ho fem, d’una banda, amb proves neuropsicològiques (estudis amb electroencefalogrames o ressonàncies magnètiques funcionals, i amb estudis del son) i, de l’altra, mitjançant recerca bàsica amb models animals, per veure els efectes dels anticossos sobre la proteïna LGI1 que es localitza en les sinapsis cerebrals.

En què consisteix l’encefalitis per anticossos LGI1?

Els malalts d’encefalitis per anticossos LGI1 tenen problemes en la formació de noves memòries i dificultats per recordar el que ha passat fa pocs minuts o els darrers dies. Això es produeix perquè el seu sistema immunitari ataca les proteïnes LGI1 del cervell i anul·la la funció dels hipocamps, que tenen una funció molt important en la formació de noves memòries. Si els hipocamps no funcionen, les experiències noves no es transformen en records. Les memòries de fa anys, en canvi, estan guardades en altres parts del cervell i no s’alteren.   

Quines implicacions ha tingut el descobriment de les diferents encefalitis autoimmunitàries?

Doncs, d’entrada, ens ha permès diagnosticar correctament aquests malalts i administrar-los un tractament més específic i adequat. Però, de fet, el descobriment d’aquestes malalties també ha suposat un canvi de paradigma, no només en neurologia, sinó també en psiquiatria.

Quins són els reptes actuals en la recerca de les patologies neurològiques?

El principal repte és el diagnòstic: en alguns casos, els tests diagnòstics no s’interpreten del tot bé i això implica conseqüències evitables. En un nivell més bàsic, el repte és entendre millor els mecanismes de la malaltia en l’àmbit cel·lular i molecular i disposar de la tecnologia necessària per poder desenvolupar nous tests, visualitzar com els anticossos modifiquen la funció de les neurones i tenir-ho tot computeritzat.

Què significa per a vostè el suport de ”la Caixa”?

Gràcies al finançament de ”la Caixa” hem format un grup multidisciplinari d’experts en diversos àmbits que ens permet estudiar els pacients d’una manera longitudinal i desenvolupar models de la malaltia.

En l’àmbit personal, a més, sempre és un honor rebre un ajut com aquest. El més important per a nosaltres és poder entendre la malaltia i ajudar les persones, i això és el que la beca Health Research ens permet seguir fent.