Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, pèrdua de memòria, de massa òssia i de libido, incontinència, migranyes, fogots, risc d’infart o insomni.

Aquesta no és una llista d’efectes secundaris d’un tractament agressiu, sinó els símptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un terç de la seva vida. Malgrat això, en sabem molt poc, tant en l’àmbit mèdic com en el social.

Segons una revisió publicada a la revista Cell, el 85 % de les dones amb menopausa no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores. Per sort, aquest buit de recursos i d’atenció es comença a omplir. Cada vegada se’n parla més, s’inverteix més per investigar-la i les prestatgeries s’omplen de productes —amb més o menys base científica— que prometen alleujar els símptomes.

Sí, la menopausa abandona per fi la casella de tabú i avança cap a la de l’actualitat acaparant debats científics i socials, però també importants quotes de mercat. I potser per això és el moment de preguntar-nos: Fins a quin punt comprenem l’impacte que té en la salut física i mental? I, sobretot, quins tractaments eficaços ja hi ha disponibles i quins s’albiren a l’horitzó?

 

Les xifres

«Definim la menopausa com la desaparició del cicle menstrual durant més de 12 mesos consecutius, cosa que passa normalment entre els 45 i els 52 anys», explica la doctora Glòria Borràs, ginecòloga i becària de la Fundació ”la Caixa”. «Abans, aproximadament als 40, s’instal·la la perimenopausa, una etapa en la qual apareixen les irregularitats del cicle ovàric i els primers símptomes.»

«La seva arribada depèn de la reserva ovàrica de cada dona, és a dir, de la quantitat i la qualitat dels seus òvuls», afegeix la doctora Borràs. De fet, quan aquesta reserva s’esgota, els nivells hormonals d’estrògens i progesterona cauen en picat. I és aleshores que es comencen a manifestar alguns dels més de 40 símptomes associats a la menopausa.

Les xifres són escandaloses. Segons l’Asociación Española para el Estudio de la Menopausia (AEEM), més del 90 % de les dones experimenten algun símptoma i entre un 25 i un 50 % els pateix amb una intensitat severa. Un 80 % experimenten alteracions neurològiques, com insomni i fogots —causats per un cervell que intenta regular la temperatura corporal. Més del 50 % reconeixen símptomes depressius i al voltant del 60 % parlen de boira mental i errors de memòria.

Darrere d’aquestes dades s’hi amaguen realitats que «afecten no sols la salut, sinó també la feina, les relacions personals i la qualitat de vida», indica la doctora Borràs. I és precisament aquest impacte, tant individual com col·lectiu, el que ha situat la menopausa al centre de l’agenda. Però, per què ara?

 

Un fenomen social i econòmic

La pressió demogràfica ha estat un factor clau. Com indica l’OMS, la societat està envellint i el 2025 ja hi ha més de 1.000 milions de dones amb menopausa al món, que equival al 12 % de la població global.

Un altre motiu és la pèrdua de productivitat laboral causada pels seus símptomes, estimada en més de 150.000 milions de dòlars (139.557 milions d’euros) a escala mundial, segons la consultora Frost & Sullivan.

I, finalment, l’arribada de la anomenada «febre de l’or de la menopausa». Allà on durant dècades hi va haver un buit de coneixement, investigació i educació sexual, les empreses han identificat un nínxol de mercat —valorat en 600.000 milions de dòlars anuals— que ha comportat una allau de productes de dubtosa eficàcia o amb preus desproporcionats en relació amb els beneficis.

Els primers detractors, tanmateix, ja són aquí. El març del 2024 es va publicar un article a The Lancet en el qual s’advertia dels riscos de l’excessiva medicalització d’aquesta etapa i es reclamava un canvi de paradigma: més informació per a les dones, més decisions compartides i més suport per a una atenció integral.

A Espanya, ja s’estan fent els primers passos. El Congrés dels Diputats va aprovar al febrer, per primera vegada, un paquet de mesures específic per a la menopausa, orientat precisament a complir aquests tres objectius.

 

Hi ha alternatives terapèutiques?

«Disposem de molts complements i tractaments que es poden adaptar a cada dona segons les seves necessitats i preferències», respon Glòria Borràs. «El primer pas acostuma a ser treballar l’estil de vida: alimentació, exercici físic i maneig de l’estrès. Aquests factors influeixen directament en la microbiota, que avui sabem que té un paper clau en la salut intestinal, vaginal i fins i tot cerebral.»

I afegeix la doctora Borràs: «A partir d’aquí, tenim els suplements nutricionals, alguns dels quals sí que tenen una base científica, i els tractaments farmacològics no hormonals, indicats sobretot en dones amb contraindicacions, com les supervivents de càncer. I finalment, la teràpia hormonal substitutiva (THS), basada en l’administració d’estrògens sintètics que compensen la caiguda hormonal».

El cas de la THS és paradoxal. Durant anys va ser l’opció de referència, fins que l’estudi Women’s Health Initiative (WHI, 2002) la va vincular amb un risc de càncer de mama més elevat i problemes cardiovasculars. L’impacte va ser immediat: se’n va desplomar l’ús. Tanmateix, els mateixos autors van reconèixer després que les dades s’havien mal interpretat, i avui hi dona suport de nou un consens internacional de societats mèdiques. Tot i això, a Espanya només la utilitzen el 4 % de les dones amb símptomes menopàusics i tan sols el 2,3 % en la perimenopausa, molt lluny del 20 % assolit l’any 2000.

Mentrestant, la investigació avança cap a noves vies que ofereixen teràpies específiques per a simptomatologies concretes. Com el treball de Joan Roig, investigador de la Fundació ”la Caixa” que estudia el potencial de l’hormona Klotho com a tractament per a l’osteoporosi. «Aquesta proteïna, coneguda com a molècula antienvelliment, ens protegeix contra el dany oxidatiu, inflamatori i de la senescència», explica Roig, que afegeix: «Al laboratori vam veure que augmentant-ne els nivells en ratolins els protegia de l’osteoporosi associada a l’edat».

Ara, el seu equip de recerca, una part de la unitat mixta de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), volen comprovar si s’obté el mateix resultat amb l’osteoporosi lligada a la menopausa. Si es confirma, s’obriria la porta a un nou fàrmac amb gran potencial, capaç no tan sols de frenar la malaltia, sinó també d’estimular la regeneració òssia.

Finalment, a part dels tractaments clàssics, alguns experts plantegen una alternativa encara més disruptiva: retardar —o fins i tot eliminar— la menopausa per esquivar-ne els símptomes més severs. Una proposta polèmica, sí, però que obre el debat sobre fins a quin punt cuidar-nos en la vellesa és sinònim d’emmascarar-la o fins i tot erradicar-la.

 

Un nou capítol

«La menopausa, com tants d’altres aspectes de la salut de les dones, ha estat durant segles silenciada, estigmatitzada i fins i tot marcada per l’histerisme», recorda la doctora Borràs.

«Però parlem d’una etapa en què les dones acumulen experiència, talent i saviesa, i en què poden seguir plenament actives en la vida social, familiar i laboral. Per això és fonamental que la ciència i la societat s’hi apropin per oferir-los suport, informació i tractaments adequats», en lloc d’assumir el seu declivi i marginar-les a partir dels 55 anys», afirma Borràs.

Al mateix temps, l’experta subratlla la importància que cada dona «pugui evitar els autotractaments, confiar en professionals, seguir els controls necessaris i expressar les seves necessitats tant a casa com a la feina».

Només així, les properes generacions de dones podran reescriure el que significa viure la menopausa: amb dignitat, transparència i el suport de solucions científiques i rigoroses que els permeti finalment gaudir aquest capítol de la seva vida de manera activa i plena.