Alguna cosa està canviant en la lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). 

Durant anys, aquesta malaltia neurodegenerativa ha estat sinònim d’incertesa, patiment i manca d’opcions terapèutiques. Però en aquests últims temps, els avenços científics estan dibuixant un nou horitzó: per primera vegada, emergeixen teràpies innovadores, start-ups especialitzades i iniciatives que ofereixen resultats esperançadors que podrien realment transformar el futur de l’ELA. 

Aquest impuls col·lectiu no neix tan sols de grans empreses o laboratoris, sinó que també pren forma en universitats, hospitals i centres de recerca d’arreu del món, on investigadors, metges i experts treballen dia rere dia amb un objectiu compartit: comprendre l’ELA i acostar-se al seu tractament. 

El Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica donem veu a algunes de les persones que, a la comunitat CaixaResearch, investiguen per fer possible aquest canvi i s’uneixen en un missatge compartit: «Jo també investigo per curar l’ELA». 

Entendre i diagnosticar l’ELA

L’esclerosi lateral amiotròfica és una malaltia neurodegenerativa progressiva i letal. Afecta les neurones encarregades de l’activitat muscular voluntària, imprescindibles en funcions com caminar o parlar, per la qual cosa acaba provocant la immobilitat i, finalment, la mort de la persona. Es calcula que afecta 2 de cada 100.000 persones a tot el món. A Espanya, tot i que no n’hi ha cap registre oficial, entre 4.000 i 4.500 persones pateixen ELA, i cada any 700 persones desenvolupen els primers símptomes de la malaltia, segons la Sociedad Española de Neurología (SEN). Per a totes aquestes persones, l’esperança de vida mitjana després del diagnòstic és de cinc anys, cosa que suposa també un cop psicològic molt dur per al pacient i el seu cercle proper. 

«Un anunci de diagnòstic d’ELA és un daltabaix vital difícil de descriure. És una catàstrofe. És l’espasa de Dàmocles que tens al damunt. És una mort anunciada. I és difícil, primer per al malalt i després per als més propers, digerir amb un mínim de racionalitat el que està passant perquè d’entrada sembla que no és real, i d’aquí ve la frustració», explica a MediaHub María José Arregui, presidenta de la Fundación Luzón, entitat amb la qual col·labora la Fundació ”la Caixa” i que treballa per visibilitzar aquesta malaltia,  millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies, i promoure la recerca. 

María José Arregui, presidenta de la Fundación Luzón

Ho sap molt bé Anabel Sáez Mas, becària de la Fundació ”la Caixa” i doctoranda en el grup de l’investigador CaixaResearch Óscar Fernández-Capetillo al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO). «Investigar l’ELA és per a mi un repte personal i científic. El meu pare el van diagnosticar mentre jo estudiava la carrera i des d’aleshores he volgut contribuir a entendre millor aquesta malaltia», explica Sáez Mas. «L’ELA és un puzle amb moltes peces. Sovint no sabem què és el que la causa i hi ha moltes mutacions diferents implicades. Això la converteix en un repte enorme que necessita respostes urgents». 

Per aquest motiu participa en el grup que dirigeix Fernández-Capetillo, que treballa amb l’objectiu d’entendre les causes moleculars que inicien la mort de les neurones motrius en els pacients d’ELA. «Entendre el problema és el primer pas per intentar trobar-hi solucions. Els nostres descobriments inicials apunten que les mutacions associades a l’ELA deriven en l’acumulació de proteïnes ribosòmiques defectuoses, una mena d’“escombraries moleculars” que causa toxicitat. És un fenomen que també s’observa durant l’envelliment», indica l’investigador CaixaResearch. «”En aquest context, estem intentant descobrir maneres d’eliminar aquests agregats de proteïnes ribosòmiques, per poder explorar la seva possible utilitat com a nova aproximació terapèutica per a l’ELA.”»

Anabel Sáez i Fernández-Capetillo

Igual que Fernández-Capetillo i Sáez Mas, la investigadora CaixaResearch Benedetta Bolognesi, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), treballa per entendre algunes de les causes de la malaltia. «Nosaltres ens centrem en la proteïna SOD1, en la qual s’han trobat més de 180 mutacions associades a la malaltia», explica. La seva recerca forma part d’un projecte a gran escala amb la Universitat de Wollongong i el Royal Melbourne Hospital, a Austràlia, per mapar l’impacte de tots els canvis genètics de SOD1 en diferents mecanismes de la malaltia. «Això permetrà un diagnòstic més precoç i precís, i també assentarà les bases per a intervencions terapèutiques més específiques i eficaces per a tots els pacients amb ELA». 

Benedetta Bolognesi

La cerca de biomarcadors, molècules biològiques que són al nostre organisme i que poden indicar la presència de la malaltia, és un dels camps d’acció més importants contra l’ELA. Trobar-los pot suposar el desenvolupament de proves diagnòstiques més ràpides i poc invasives que podrien millorar el pronòstic de la malaltia. «Crec que hi ha hagut un abans i un després en la investigació de l’ELA. Hem aconseguit situar la malaltia a l’agenda pública i social, i fer-la atractiva per als investigadors», assegura María José Arregui, presidenta de la Fundación Luzón. 

Un dels projectes que van en aquesta línia s’emmarca en la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i la Fundación Luzón. És el projecte de Maite Mendioroz i Ivonne Jericó, investigadora de la Fundación Miguel Servet (Navarrabiomed). El seu equip treballa en una tècnica de diagnòstic desenvolupada en el camp de l’oncologia per aplicar-la en pacients amb ELA: la biòpsia líquida. «Quan les cèl·lules degeneren i moren alliberen el seu contingut, inclòs l’ADN, al torrent sanguini. Aquestes molècules d’ADN circulants contenen informació bioquímica sobre les seves cèl·lules d’origen, que en el cas de l’ELA són les neurones malaltes», explica Mendioroz. «El que estem fent és aïllar i estudiar aquest ADN mitjançant una anàlisi de sang com una nova font de biomarcadors per desenvolupar una prova no invasiva que ajudi en el diagnòstic d’aquestes malalties neurodegeneratives.»

Maite Mendioroz i Ivonne Jericó

Amb aquest objectiu treballa també l’equip d’Estela Area, investigadora CaixaResearch del Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CISC) Margarita Salas, tot i que amb un enfocament diferent. «L’ELA presenta múltiples disfuncions cel·lulars sense cap causa clara. El nostre treball proposa que aquestes alteracions podrien tenir un origen comú: un defecte en la regulació del metabolisme lipídic que afecta la funció de les membranes cel·lulars», assenyala. «El nostre objectiu és fer una anàlisi longitudinal dels canvis en el perfil lipídic de pacients amb ELA per trobar biomarcadors representatius de la malaltia que, en un futur, es puguin convertir en noves dianes terapèutiques per al seu tractament». 

Estela Area

Per tractar i curar l’ELA

Dins de la xarxa CaixaResearch també es treballa per trobar possibles tractaments per a la malaltia. L’equip dirigit per Ana Martínez al Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC) Margarita Salas se centra a descobrir i desenvolupar candidats a fàrmacs amb mecanismes d’acció innovadors. «Treballem per modular la TDP-43, una proteïna del nucli de la cèl·lula que té multitud de funcions en la formació d’altres proteïnes. Quan es produeix la malaltia, TDP-43 abandona el nucli i es localitza en el citoplasma, on forma agregats tòxics», detalla Martínez. «Nosaltres hem dissenyat diverses famílies de compostos que disminueixen aquesta toxicitat i retornen TDP-43 al nucli». 

Ana Martínez

D’altra banda, el grup de Manuel Portero, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i beneficiari d’un ajut CaixaImpulse, desenvolupa un nou tractament per a l’ELA que podria ser aplicable al 97 % dels pacients. «En aquest projecte, fet en col·laboració amb la Universitat d’Oxford, treballem amb un fragment d’ARN missatger que corregeix una alteració clau en un gen imprescindible perquè tingui lloc l’autofàgia, un mecanisme de neteja», explica el líder del projecte i investigador CaixaResearch. «El treball combina validació preclínica, anàlisi de mercat i disseny d’un primer assaig clínic, i els seus resultats podrien obrir la porta a una nova teràpia per a aquesta malaltia incurable.»

Manuel Portero

Un objectiu comú

L’interès científic per entendre i curar l’ELA no ha deixat de créixer els últims anys. I no és casual: la malaltia està deixant de ser una incògnita silenciada per convertir-se en una prioritat de la recerca biomèdica. Així ho demostra el treball dels investigadors i investigadores de la xarxa CaixaResearch i el compromís d’iniciatives com la Fundación Luzón, que estan ajudant a situar aquesta causa al centre de l’agenda científica i social. 

Avui, les seves veus ens recorden que, lluny de ser una batalla perduda, la recerca contra l’ELA és una cursa col·lectiva, un procés en què cada avenç compta i en què investigadors, associacions i pacients són peces clau per completar un puzle complex, però no impossible de resoldre.