Fa temps que la ciència és capaç de diagnosticar l’Alzheimer i fins i tot de predir-ne l’aparició en fases molt primerenques. No obstant això, fins ara això només era possible mitjançant tècniques invasives, com la punció lumbar, que permet analitzar el líquid cefalorraquidi, o bé mitjançant proves costoses, com la tomografia per emissió de positrons (PET). 

Ara, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona (IR Sant Pau) i del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) han fet un pas decisiu: han demostrat que la detecció del biomarcador p-tau217 en plasma a través d’una simple anàlisi de sang permet predir no tan sols la presència de l’Alzheimer, sinó també la seva progressió clínica, fins i tot quan els símptomes encara no són evidents. 

Aquest descobriment arriba en un moment clau: el mes d’abril passat, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va autoritzar la comercialització de lecanemab (Leqembi), el primer tractament dirigit a reduir l’acumulació de proteïna β-amiloide al cervell de persones amb deteriorament cognitiu lleu. 

Com es relacionen aquests avenços? I quin impacte tindran sobre els pacients?