Okinawa, Japó; Sardenya, Itàlia; Nicoya, Costa Rica. Tres punts del mapa allunyats entre ells que, tanmateix, tenen una sorprenent particularitat en comú: l’esperança de vida dels seus habitants és molt alta, per sobre dels 100 anys.

Són tres de les anomenades blue zones: llocs on les persones no tan sols viuen més, sinó que ho fan amb més bona salut. Quin és el seu secret?

Més enllà de la dieta o l’activitat física, els investigadors coincideixen en un factor clau que les uneix: els seus habitants viuen en entorns que afavoreixen el descans i les relacions socials i que promouen un fort sentit de propòsit vital, i a més experimenten baixos nivells d’estrès.

Aquest detall no és menor perquè, tot i que l’estrès és una resposta natural de l’organisme —ens permet reaccionar davant de situacions de perill—, quan es manté en el temps es pot convertir en un enemic silenciós per a la salut.

L’evidència científica és clara: l’estrès crònic actua com un factor de risc en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives, cardiovasculars, immunològiques i mentals. Ja no parlem només de qualitat de vida, sinó també d’anys de vida.

En aquest article coral explorem com l’estrès, quan es cronifica, pot erosionar els fonaments de la nostra salut. I ho fem amb tres investigadors de la xarxa CaixaResearch que n’estudien els efectes des de diferents angles: la salut mental, el cor, el sistema immunitari i el cervell.

 

Com afecta l’estrès al sistema cardiovascular?

Les malalties cardiovasculars són la causa principal de mortalitat al món, segons l’Organització Mundial de la Salut. Casualment, els vuit factors de risc més importants que presenta—l’obesitat, la pressió arterial alta, el colesterol elevat, la diabetis, el tabaquisme, la manca d’exercici i una dieta o un son inadequats— també estan molt relacionats amb l’estrès i l’afectació d’òrgans clau, com el cervell.

«L’estrès afecta tots els sistemes, però sobretot el cardiovascular», explica en aquesta entrevista del MediaHub Valentí Fuster, un dels cardiòlegs més reconeguts del món, investigador i director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) i del Mount Sinai Hospital de Nova York.

El fet és que l’estrès crònic té un efecte acumulatiu sobre el nostre sistema cardiovascular: augmenta la pressió arterial, afavoreix la inflamació en sang, altera el ritme cardíac i pot reduir el flux de sang al cor. Tot això, a llarg termini, pot danyar els vasos sanguinis i augmentar el risc d’aterosclerosi i fins i tot d’infart. A més, a aquests efectes fisiològics s’hi sumen també els canvis en el comportament que provoca: augmenta la probabilitat d’adoptar hàbits poc saludables —tabaquisme, ús d’alcohol o substàncies, desequilibris en la dieta i el descans— que allarguen la llista de factors de risc i la probabilitat de patir dany cardiovascular.

«Tanmateix, l’estrès també és una cosa personal. Vivim en un món consumista i molt competitiu, però cadascú ha de pensar què vol en la vida», explica en Valentí. «Moltes vegades la competitivitat ve perquè vols tenir una situació més avantatjosa econòmicament. Però una vida molt més primitiva i amb menys estrès també et pot compensar. En les anomenades blue zones, la gent viu en comunitat, menja millor i té menys estrès. Així que és fonamental parar i pensar: Què és el que vull? I com puc sobreviure?»

 

Quin és l’impacte de l’estrès al cervell?

Tots hem sentit a parlar de la famosa «hormona de l’estrès»: el cortisol. «Si els nivells d’aquest tipus d’hormones augmenten, també observem alteracions al cervell. Des d’accidents cerebrovasculars fins a disfuncions cognitives i problemes de salut mental», afegeix Paulo Pinheiro, investigador CaixaResearch del Centro de Neurociências e Biologia Celular de la Universidade de Coimbra (CNC-UC).

El seu equip treballa per descriure amb precisió els mecanismes moleculars que vinculen l’estrès amb les alteracions neuronals, causants d’aquestes conseqüències.

«Els efectes de l’estrès al cervell van des d’una menor neuroplasticitat i problemes de memòria fins al desenvolupament de trastorns d’ansietat i depressió. Sabem que això està desencadenat per la sobreactivitat de l’amígdala, una regió cerebral implicada en les respostes a la por», assenyala Pinheiro. «També hem vist que afecta greument altres regions, com l’escorça prefrontal, implicada en el raonament superior, la presa de decisions i el control dels impulsos, cosa que provoca una disminució de la capacitat d’atenció, un judici deficient i un augment de la impulsivitat.»

D’acord amb l’investigador portuguès, en aquest àmbit sembla que hi ha diferències en la resposta a l’estrès crònic entre homes i dones, tot i que aquesta línia d’investigació encara està en desenvolupament. «Els homes sembla que són més propensos a patir deteriorament cognitiu, mentre que en les dones predominen els efectes emocionals.» Tot i així, en tots dos casos s’ha trobat un punt en comú: «Si l’estrès és massa intens i perllongat, pot causar canvis irreversibles al cervell», afegeix.

 

Com afecta l’estrès al sistema immune?

Durant un període d’estrès elevat, hi ha persones que sembla que emmalalteixin amb més facilitat. D’altres, en canvi, no ho fan fins que no passa la tensió —per exemple, durant les vacances. Aquesta diferència té una explicació biològica: l’estrès genera una resposta inflamatòria que afecta el sistema immunitari de dues maneres aparentment oposades. Inicialment pot ser beneficiosa per combatre agents patògens, però a llarg termini debilita la nostra resposta immunitària.

«Hi ha vincles ben documentats entre l’estrès crònic i la resposta immunitària: augmenta la inflamació perifèrica, que arriba al cervell en forma de molècules proinflamatòries i activa les cèl·lules immunitàries del cervell. Això desencadena un estat de neuroinflamació que contribueix a la disfunció cognitiva», indica Pinheiro.

De fet, «aquest estat proinflamatori es pot estendre per tot l’organisme i afectar la salut general», indica Ayako Nakaki. Becària de la Fundació ”la Caixa, investigadora de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i participant del projecte IMPACT-BCN, centra la seva investigació a descriure l’impacte de l’estil de vida i l’estrès matern durant l’embaràs en la salut de les dones i els bebès.

«Molts estudis han demostrat que més del 20 % de les dones embarassades experimenten estrès i ansietat. La nostra hipòtesi era que reduir aquest estrès milloraria l’estat inflamatori de les mares i, en conseqüència, també el neurodesenvolupament dels seus fills.» El resultat va ser clar: «Disminuir els nivells d’estrès i seguir una dieta mediterrània va millorar el desenvolupament socioemocional infantil durant els dos primers anys de vida». Tot i que aquests resultats són esperançadors, «encara cal investigar més per comprendre plenament el perquè i els mecanismes biològics d’aquest fenomen», afegeix Nakaki.

 

Com podem reduir l’estrès per millorar la salut?

Tot i que encara queda molt per descobrir, Nakaki creu que, en el cas de les dones embarassades, les revisions dirigides a controlar els nivells d’estrès es podrien integrar en els seguiments mèdics rutinaris per tal de millorar la salut de les mares i dels infants.

Solucions d’aquest tipus són més necessàries que mai perquè, tot i que avui en dia l’estrès forma una part cada vegada més normalitzada del nostre estil de vida, no deixa de ser un greu problema en l’àmbit social. «Sovint és la causa principal de problemes de salut greus, com la demència, la diabetis, les cardiopaties, l’obesitat i el consum de substàncies. Però és difícil de detectar i falten eines per quantificar-lo amb la qual cosa se’n retarda tant el diagnòstic que es converteix en una patologia clínica», explica Pinheiro. Llavors, què podem fer per frenar-lo a temps?

«Les teràpies basades en canvis en l’estil de vida, com ara la meditació, l’exercici físic, una dieta equilibrada i un descans adequat, poden ser eficaces per prevenir el deteriorament cognitiu causat per l’estrès. Però potser el més important és reconèixer que hi ha un problema que cal abordar. Les xifres no menteixen: els trastorns relacionats amb l’estrès suposen un cost enorme per als sistemes de salut», conclou Pinheiro.

Valentí Fuster fa un pas més i apunta al context social: «Avui en dia, la societat de consum està guanyant la partida a la cultura del benestar. Hem de crear una cultura de la salut i de la qualitat de vida en què la prevenció ocupi un lloc central. És a dir, si tots pensem que cuidar-se i tenir una bona qualitat de vida als 70, 80 o 90 anys és important, podrem vèncer aquesta lluita. I l’economia també en sortirà beneficiada», afegeix en Valentí. «Sempre poso un exemple molt fàcil amb els semàfors: si no hi hagués semàfors, hi hauria un caos enorme. Els semàfors ens ajuden a circular per tal que tot funcioni. I amb la salut passa el mateix, la prevenció actua com un semàfor de la salut: és indispensable perquè tot funcioni. Per això tinc esperança: la mentalitat col·lectiva està canviant i cada vegada valorem més el benestar com un bé comú.»

És cert que potser no tots ens podem traslladar a Okinawa, Sardenya o Nicoya, però sí que ens podem inspirar en els seus hàbits per construir les nostres pròpies blue zones: espais —físics i mentals— on el descans, les relacions significatives i el sentit vital ocupin un lloc central. Perquè, al final, cuidar el benestar emocional no és un luxe, sinó una inversió en salut.