El 2015, el sistema de salut britànic (NHS) va sorprendre tota la població amb Heart Age Test, una calculadora en línia gratuïta que estimava l’«edat cardíaca» de la persona usuària amb només cinc dades bàsiques: pes, alçada, pressió arterial, colesterol i antecedents familiars.

El resultat, però, va ser un bany de realitat per a molts: el 80 % van descobrir que el seu cor era més vell que ells.

Darrere d’aquesta anècdota s’hi amaga una tendència inquietant. Cada vegada es detecten més infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys. Què està passant? Per què el cor comença a fallar abans? I encara més important: ho podem evitar?

Amb motiu del Dia Mundial del Cor, parlem amb tres investigadors per entendre què és el que està canviant i com la prevenció —des de la infància fins a la vida adulta— ens pot ajudar a protegir el nostre cor a temps.

 

Detectar el risc

Un infart s’esdevé quan una part del cor deixa de rebre sang i oxigen, i les cèl·lules d’aquesta zona comencen a morir. La causa més habitual?: un coàgul format per greix o colesterol acumulats a les parets de les artèries que impedeix que la sang flueixi amb normalitat.

Però, és cert que cada cop més això passa també en els joves? «Els casos han augmentat, però les causes són variades», respon Borja Ibáñez Cabeza, director científic del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares i cardiòleg de l’Hospital Fundación Jiménez Díaz, a Madrid. «D’una banda, les eines diagnòstiques han millorat, cosa que ens permet detectar nous casos més fàcilment. D’altra banda, els canvis en l’estil de vida de la població han avançat l’aparició de factors de risc a edats més primerenques».

Borja Ibáñez Cabeza 

Les dades ho confirmen: segons la Fundación Española del Corazón (FEC), el 35 % dels menors a Espanya presenten dos o més factors de risc cardiovascular, com el sedentarisme, la mala alimentació, el sobrepès i el consum de tabac o substàncies.

«L’abandonament de la dieta mediterrània i l’augment de la inactivitat física estan disparant les xifres d’obesitat», adverteix Ibáñez. «A això cal afegir-hi el ressorgiment del tabac entre joves i especialment en algunes poblacions femenines en què les xifres són encara més alarmants.»

Tot i això, Ibáñez demana evitar l’alarmisme: «No estem davant d’un augment dramàtic dels infarts entre els joves, sinó davant d’un empitjorament dels factors de risc cardiovascular en tots els grups d’edat. És una tendència preocupant, però no alarmant, que més que generar pànic ens hauria de fer reflexionar sobre com podem millorar la prevenció des d’edats primerenques», indica.

Durant la pandèmia, alguns mitjans van apuntar a una altra possible causa d’aquest augment: la COVID-19. Però, què hi ha de cert?

«L’associació entre infeccions víriques i accidents cardiovasculars es coneix des de fa dècades, per exemple, amb la grip. I la COVID-19 segueix un patró similar», explica Ibáñez. «No és un fenomen exclusiu, sinó una part del que passa amb moltes infeccions que activen el sistema immunitari i augmenten la inflamació. Per aquest motiu, és important vacunar-se: prevé complicacions que en alguns casos poden ser greus».

A més de l’estil de vida, hi ha un altre factor —més silenciós i menys controlable— que hem de tenir en compte: la genètica de la persona. Quin paper hi té?

«A les famílies on hi ha antecedents de malaltia cardiovascular a edats primerenques —homes abans dels 55 i dones abans dels 65— acostumem a sospitar una causa hereditària», explica Ramon Brugada, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Ramon Brugada

El problema és que identificar aquest risc genètic no és fàcil. «Encara no disposem d’eines clíniques prou precises per detectar els factors genètics implicats», matisa Brugada. «És una genètica molt complexa i multifactorial.»

Per aquest motiu, al seu laboratori investiguen el paper de determinats gens relacionats amb la trombosi —la formació de coàguls— i amb els infarts precoços. «Tot indica que sí. I el nostre objectiu és desenvolupar un algoritme genètic que permeti identificar les persones en risc abans que pateixin un esdeveniment. Només així podrem prendre mesures preventives a temps».

 

Anticipar els efectes

Un dels grans reptes de la malaltia coronària és la seva evolució silenciosa. Poden passar dècades des que es comença a desenvolupar fins que dona la cara amb símptomes evidents. Per això, cada vegada hi ha més investigacions que se centren a trobar senyals subclínics —previs a qualsevol símptoma evident— que permetin detectar l’ateroesclerosi abans que causi danys irreversibles.

Aquest és l’objectiu del projecte conjunt de Borja Ibáñez i Teresa Matias Correia, investigadora del Centro de Ciências do Mar do Algarve (CCMAR), que se centra a dissenyar una tècnica d’imatge cardíaca millorada, basada en la ressonància magnètica (RM): no és invasiva i és capaç de detectar la cardiopatia isquèmica abans i amb més precisió.

Teresa Matias Correia

«A diferència de proves estàndard com l’angiografia coronària —que és invasiva i només detecta obstruccions importants mitjançant raigs X—, la nostra tècnica permet veure com flueix la sang a través del múscul cardíac, inclosos els vasos més petits», explica Correia. «Això permet detectar els primers indicis de malaltia, fins i tot quan les artèries encara no presenten estrenyiments visibles, cosa que és especialment rellevant en pacients joves, en què els canvis poden ser subtils però significatius».

A més, aquesta tecnologia genera mapes quantitatius que mostren en xifres precises quanta sang arriba a cada zona del cor. «Això aporta una objectivitat i fiabilitat al diagnòstic que va més enllà del que es pot veure a simple vista».

 

Escoltar els senyals

Tot i que solem imaginar-nos l’infart com una cosa sobtada, brusca i inevitable, la realitat és que el cos avisa, tot i que no sempre de manera evident.

«El dolor opressiu al pit, que es pot irradiar al braç o a la mandíbula, és el símptoma clàssic», assenyala Borja Ibáñez. «Però poden aparèixer senyals més subtils, com ara molèsties digestives, manca d’aire en fer exercici o una fatiga inusual». En les dones, aquests símptomes són fins i tot més comuns, i en els joves, sovint es confonen amb estrès o cansament, cosa que en pot retardar el diagnòstic.

Per això, més enllà de la prevenció mèdica, els experts insisteixen en la importància de conscienciar la població des d’edats primerenques. «És fonamental que els joves, encara que estiguin sans, vagin al metge, especialment si hi ha hagut antecedents en la família», indica Ramon Brugada. «I sobretot, que adoptin hàbits saludables i controlin la pressió arterial i el colesterol des dels 20 anys. Aquesta prevenció pot marcar la diferència amb els anys».

La bona notícia és que la ciència va a favor nostre. «Aviat podrem detectar alteracions cardíaques abans que apareguin els símptomes, fins i tot sense que la persona sàpiga encara que té un problema, i tractar-les a temps», explica Teresa Correia. «Però amb la tecnologia per si sola no n’hi ha prou: cal informació, compromís personal, trencar amb la idea que els infarts són cosa de gent gran i començar a cuidar-se abans. Perquè protegir el teu cor és donar-te a tu mateix l’oportunitat de viure més i millor».