Fa anys que no parem de llegir sobre el poder d’alguns bacteris davant dels antibiòtics tradicionals. «Bacteris malson», superbacteris, multiresistència són conceptes que cada vegada ressonen més i que destil·len una mateixa realitat: la impossibilitat d’afrontar les infeccions bacterianes amb molècules antimicrobianes.

I és que allò que fa que els bacteris esdevinguin resistents són mutacions atzaroses. De manera que, si interrompem un tractament, els donem més oportunitats de mutar, i si utilitzem antibiòtics sense necessitat, afavorim que les soques resistents sobrevisquin i es multipliquin. Així es forma un cercle viciós que amenaça l’eficàcia de les nostres teràpies.

Avui parlem amb l’investigador Marc Torrent, professor agregat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre aquest repte de salut global que l’OMS ha batejat com a «pandèmia silenciosa».

Per què se li ha donat aquest nom, Marc?

Se l’anomena pandèmia silenciosa perquè, a diferència de la COVID-19, s’expandeix sense la visibilitat d’una crisi aguda. Tanmateix, les morts vinculades a bacteris resistents als antibiòtics continuen augmentant cada any. S’estima que el 2019 prop de 5 milions de persones van morir per aquesta causa.

Quins factors impulsen aquesta pandèmia?

Són molt diversos, però entre els més importants hi ha la prescripció excessiva d’antibiòtics, l’ús massiu en la ramaderia, l’alliberament de residus industrials al medi ambient procedents de la producció d’antibiòtics i la mobilitat global de les persones, que facilita la propagació de soques resistents.

Acostumem a parlar en general de «resistència bacteriana als antibiòtics», però tots els bacteris desenvolupen resistències al mateix ritme?

No. La velocitat amb què apareixen les resistències depèn del tipus d’antibiòtic, del microorganisme implicat i de la pressió selectiva de l’entorn, com és el cas de l’exposició innecessària i constant a aquests fàrmacs. Alguns bacteris poden desenvolupar resistència en tan sols uns quants anys, quan només les soques resistents aconsegueixen sobreviure i multiplicar-se. A més, una vegada adquirida, la poden transferir a altres espècies bacterianes amb facilitat gràcies a l’intercanvi de fragments d’ADN amb mutacions que les fan resistents.

Les notícies recents alerten que els «bacteris malson» són els més preocupants. Marc, què són i què els fa tan perillosos?

Els «bacteris malson» (nightmare bacteria, en anglès) són resistents a gairebé tots els antibiòtics disponibles, incloent-hi les teràpies d’últim recurs reservades per a les infeccions més greus. Aquestes soques es troben sobretot en hospitals i unitats de cures intensives, on l’ús intensiu d’antibiòtics i de dispositius invasius, com ara sondes, catèters i respiradors, en facilita la propagació.

En pacients immunodeprimits, aquestes infeccions són especialment greus i tenen una taxa de mortalitat que pot superar el 50 % a causa de la manca de tractaments eficaços. Són un bon exemple del perill que representen les soques multiresistents si no aconseguim controlar-ne el progrés.

Actualment, a quins reptes s’enfronta la investigació contra la resistència bacteriana als antibiòtics?

Ens enfrontem a tres grans reptes. D’una banda, l’expansió de les resistències redueix l’eficàcia dels antibiòtics disponibles, mentre que l’escassetat de nous fàrmacs amb mecanismes diferents complica encara més la situació. Aquesta combinació és especialment perillosa: si la resistència avança més ràpidament que el desenvolupament de nous tractaments, els sistemes de salut es podrien veure superats. A aquests dos reptes s’hi suma la manca d’incentius econòmics i reguladors perquè la indústria inverteixi en antibiòtics. Com que són d’ús limitat, són molt menys rendibles que els medicaments per a malalties cròniques, com la diabetis o els trastorns neurodegeneratius, cosa que fa que les empreses concentrin els seus recursos en àrees amb més rendibilitat. Per això, cal establir marcs normatius i financers que facin rendible la recerca en aquest camp.

Els reptes en l’àmbit dels antibiòtics són clars, però hi ha avenços recents que indiquin que la investigació va per bon camí?

I tant! No tot són notícies preocupants. Els últims anys s’han identificat molècules com la teixobactina o la lariocidina, que, tot i que encara són en fases inicials de desenvolupament, podrien donar lloc a nous antibiòtics eficaços. A més, l’aplicació de la intel·ligència artificial al descobriment de fàrmacs està accelerant la identificació de noves molècules. Tampoc no podem oblidar les iniciatives de polítiques públiques que vigilen l’aparició de resistències i promouen un ús més responsable dels antibiòtics. Tot això demostra la importància d’invertir en investigació i d’establir marcs reguladors que facilitin el desenvolupament de nous tractaments.

Parlant de polítiques públiques, la Unió Europea (UE) ha llançat recentment la iniciativa «One Health AntiMicrobial Resistance» per combatre la resistència als antibiòtics. Marc, quina importància té aquest enfocament i quin impacte podria tenir?

L’enfocament d’«una sola salut» (one health) és clau perquè integra la salut humana, la salut animal i el medi ambient, que estan estretament interconnectats. Molts antibiòtics utilitzats en medicina tenen equivalents en veterinària, i els gens de resistència poden circular entre bacteris d’animals i humans a través de l’aigua, el terra o els aliments. Limitar-ne l’estudi només a la salut humana seria un greu error.

Amb aquesta iniciativa de la UE es busca integrar polítiques públiques i sistemes de vigilància en els tres nivells promovent l’ús racional dels antibiòtics, fomentant pràctiques sostenibles que en redueixin el consum i reforçant el seguiment de les resistències. Si s’implementa correctament, podria preservar l’eficàcia dels antibiòtics a llarg termini.

Actualment què esteu investigant?

Amb el suport de CaixaImpulse Innovació estem desenvolupant una nova classe d’antibiòtics que presenta dos grans avantatges: d’una banda, és eficaç davant de soques resistents, ja que actua sobre un mecanisme bacterià completament nou. D’altra banda, actua sobre dianes presents gairebé exclusivament en bacteris patògens, per la qual cosa preserva els bacteris beneficiosos de la microbiota del pacient i redueix els efectes secundaris. En conjunt, aquest enfocament podria oferir un antibiòtic d’últim recurs capaç de tractar infeccions actualment intractables i salvar vides.

Per acabar, Marc, què podem fer a casa per ajudar a prevenir la resistència als antibiòtics?

Tot i que la responsabilitat principal recau en les institucions de salut pública i en la implementació de polítiques adequades, individualment també podem contribuir a l’ús responsable dels antibiòtics. És fonamental prendre’ls només sota prescripció mèdica i no automedicar-se mai. Cal recordar que els antibiòtics només actuen contra bacteris, no contra virus, per la qual cosa no serveixen per a refredats o grips. A més, és crucial completar sempre el tractament prescrit, ja que interrompre’l pot deixar sobreviure bacteris parcialment resistents, que després poden transmetre els seus gens de resistència a altres bacteris.

***

Com veiem, guanyar la cursa contra la resistència bacteriana és possible, però requereix un enfocament integral: investigacions innovadores, polítiques públiques efectives i un ús responsable dels antibiòtics. Només així podrem frenar el cicle de propagació i protegir l’eficàcia dels nostres tractaments davant d’aquesta «pandèmia silenciosa».