Obres els ulls un matí d’estiu i veus que tens unes quantes picades a la pell. Dies després tens febre i nàusees, i sents un dolor intens a les articulacions. A la consulta reps un diagnòstic inquietant: dengue. «Però, no era una malaltia exòtica?», et preguntes. La resposta és òbvia: ja no. 

Encara que sembli el començament d’una novel·la distòpica, aquest fragment podria molt bé reflectir vivències reals d’algunes persones que viuen a la teva mateixa ciutat. A Espanya, sense anar més lluny, s’han registrat alguns casos autòctons de malalties tropicals que fins fa poc no havien trepitjat mai terra europea. I el que és més preocupant és que no són incidents aïllats, sinó senyals d’un canvi més profund. 

«Algunes només apareixien de manera esporàdica, com el virus del Nil occidental, però ara ja són endèmiques. D’altres, com el dengue, la febre del Zika o el ckikungunya, arriben com a casos importats i causen esporàdicament petits brots a Europa», explica Jordi Figuerola, investigador CaixaResearch de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i CIBERESP. 

Jordi Figuerola, investigador CaixaResearch de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i CIBERESP. 

Com en tota emergència sanitària, entendre per què passa és fonamental per abordar-la. «El creixement de la població i la desforestació alteren l’hàbitat d’animals capaços de propagar malalties tropicals. A això s’hi sumen el canvi climàtic i la mobilitat internacional, que afavoreixen l’expansió dels patògens i els insectes vectors, com els mosquits o les paparres», explica José Muñoz, cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic i investigador d’ISGlobal. 

«Per prevenir-ne l’expansió no n’hi ha prou amb conèixer on són els patògens, sinó que també cal saber quins vectors habiten a cada zona i com interactuen amb animals i humans. Si reduïm el vector, reduïm les possibilitats d’infecció», afegeix Aitana Oltra, becària de la Fundació ”la Caixa”, especialista en gestió de la ciència al CEAB-CSIC i cofundadora del projecte Mosquito Alert, amb suport de CaixaResearch.

Als països on aquestes malalties són endèmiques hi ha programes de control adaptats a cada cas, com les xarxes mosquiteres impregnades per al mosquit transmissor de la malàrial. A Europa, en canvi, l’estratègia consisteix a evitar que aquestes malalties s’estableixin i comencin cicles de transmissió. 

L’equip de José Muñoz desenvolupa un model de vigilància anomenat FAMBA, basat en la mobilitat internacional. «És un sistema de telemedicina per a viatgers que recull dades de salut en temps real i les analitza amb intel·ligència artificial per detectar malalties emergents de manera precoç», explica. «El nostre objectiu és dur a terme una prova de concepte a escala europea per demostrar-ne l’eficàcia.» 

José Muñoz, cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic i investigador d’ISGlobal. 

Jordi Figuerola, en canvi, centra la seva investigació en el virus del Nil occidental, la incidència del qual continua augmentant a Espanya, amb 158 casos i 20 morts el 2024. «Volem generar models predictius de l’abundància de mosquits i el risc de transmissió del virus per millorar-ne el control. Gràcies al nostre treball hem descobert noves espècies de vectors i hem detectat la circulació del virus un mes abans que es produissin primers casos en humans.»

La participació ciutadana també té un paper clau en el seguiment de virus i vectors. Com demostra l’aplicació Mosquito Alert, «gràcies a la participació de la societat i a les noves tecnologies, la plataforma és capaç de recopilar en temps gairebé real dades i fotos sobre mosquits vectors a Europa, i ha detectat fins i tot noves espècies en llocs on abans no es coneixien. Aquesta informació permet activar ràpidament els protocols de control», explica l’Aitana.

Implicar la ciutadania ha enriquit en gran mesura la recollida de dades i ha accelerat la detecció de vectors en territoris amplis, de manera que s’han superant les limitacions dels mètodes tradicionals. A més, «una societat informada i activa està més ben preparada per aplicar mesures de control i comprendre la complexitat del problema», afegeix l’Aitana. 

Aitana Oltra, becària de la Fundació ”la Caixa”, especialista en gestió de la ciència al CEAB-CSIC i cofundadora del projecte Mosquito Alert, amb suport de CaixaResearch.

En efecte, mentre la investigació avança hi ha moltes coses que es poden fer per preparar la ciutadania davant d’aquesta nova amenaça. «La nostra protecció comença a casa: buidant recipients amb aigua estancada on els mosquits es puguin reproduir, com ara plats sota els testos o dipòsits d’aire condicionat. També convé protegir les finestres amb mosquiteres i, en zones on abundi aquest insecte, fer servir màniga llarga i repel·lents», explica el Jordi. 

«El més important és seguir les indicacions de Salut Pública. A l’estiu, per exemple, hi ha una densitat més alta del mosquit tigre i més casos de dengue diagnosticats al nostre país», adverteix el José. 

El mapa de les malalties infeccioses està en evolució constant. Els experts ho tenen clar: la ciència, la prevenció i la participació activa de la societat són la clau. Només així podrem anticipar-nos als riscos, estar més ben preparats i evitar escenaris tan inquietants com el que va obrir aquest article.