Un dels motors més poderosos de l’ésser humà és la curiositat, aquest impuls que ens porta a explorar el desconegut, a comprendre el món que ens envolta i fins i tot a entendre la nostra pròpia biologia. La curiositat pot néixer del simple desig de saber, però també de la voluntat de transformar el coneixement en salut o en impacte social.

Les Instantànies d’aquest 2025 són un exemple que la curiositat, a través de la recerca, es pot convertir en avenços en salut. Són vuit imatges preses pels investigadors de la nostra xarxa que reflecteixen alguns dels descobriments més destacats de l’any i que, pels colors i les textures que presenten, podrien passar per autèntiques obres d’art. En algunes d’aquestes imatges, artistes becaris de la Fundació ”la Caixa” hi han aportat la seva interpretació creativa i ens han convidat a contemplar la ciència des d’una perspectiva completament nova.

Noves possibilitats per abordar el càncer

Els microtúbuls que veiem a la imatge, formats per proteïnes anomenades tubulines, actuen com una bastida que sosté la cèl·lula i n’organitza els moviments. Participen, per exemple, en la distribució de l’ADN durant la divisió cel·lular, procés que, si s’altera, pot afavorir el desenvolupament de càncer.

En un estudi liderat per Helder Maiato a l’i3S de Porto s’ha descobert que una modificació química de la tubulina tipus α, anomenada detirosinació, és clau per guiar correctament els cromosomes durant la divisió cel·lular, un descobriment que ofereix noves oportunitats per millorar el diagnòstic i el tractament del càncer.

Descobreix la ressenya completa i aquest fil de X, on te n’expliquem més detalls!

Els nostres aliats davant d’un excés de calories

Quan consumim més calories de les que necessitem, unes cèl·lules anomenades adipòcits emmagatzemen l’excés en forma de grassa per evitar que s’acumuli en altres òrgans i teixits, on podria ser tòxic.

Un estudi del CNIC liderat per Miguel Ángel del Pozo ha revelat de quina manera aquestes cèl·lules aconsegueixen expandir-se sense danyar-se: les cavèoles, petits plecs de la seva membrana que actuen com a sensors i amortidors de tensió, els permeten emmagatzemar grans quantitats de lípids de manera segura. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió de les malalties metabòliques i obre la porta a noves estratègies per combatre trastorns associats a l’excés energètic, com la obesitat o la síndrome metabòlica.

Te n’expliquem més a la ressenya completa i al fil de X!

Un actor clau des de les fases primerenques de l’Alzheimer

L’Alzheimer provoca una degeneració progressiva de les neurones que afecta la memòria, la capacitat de relacionar-se i fins i tot la identitat, i que encara no té cura. Tradicionalment es creia que el dany cerebral requeria la presència de dues proteïnes associades a la malaltia: beta amiloide i tau.

En un estudi recent del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) s’ha descobert que la beta amiloide per ella mateixa pot danyar l’hipocamp —una regió clau per a la memòria— en fases primerenques i anticipar els símptomes. El descobriment, basat en mostres de la cohort Alfa, impulsada per la Fundació ”la Caixa”, i en ressonàncies d’alta resolució, reforça la importància de la detecció precoç i la necessitat d’assajos clínics dirigits a persones amb risc de patir la malaltia.

En vols saber més? Llegeix la ressenya completa i el fil de X. 

Un nou avenç contra el càncer de fetge

Cada any es diagnostiquen més de 860.000 casos de càncer de fetge; el carcinoma hepatocel·lular n’és el més comú i un dels més letals. La malaltia és complexa: hi ha quatre subtipus amb alteracions genètiques i característiques diferents, cosa que dificulta predir com respondrà cada pacient al tractament.

Un estudi liderat pel doctor Josep M. Llovet, de l’Hospital Clínic – IDIBAPS, ha desenvolupat una plataforma de cribratge amb 25 models de ratolí i organoides —òrgans en miniatura— que reprodueixen aquests subtipus i permeten avaluar l’eficàcia dels tractaments en cada cas. Els primers resultats assenyalen la cladribina com un tractament prometedor en combinació amb la teràpia estàndard, la qual cosa obre el camí cap a teràpies més precises i personalitzades.

Descobreix-ne més a la ressenya completa i al fil de X!

El viatge cel·lular que ens posa cara

En aquesta instantània veiem cèl·lules de la cresta neural en ple desenvolupament embrionari, migrant per formar estructures com la cara. El grup d’Eloísa Herrera, de l’Instituto de Neurociencias CSIC-UMH, ha descobert que dues proteïnes, ARID1A i ZIC2, són claus perquè aquestes cèl·lules iniciïn el seu viatge, i que, quan fallen, poden provocar malformacions  craniofacials, descobriment que afavoreix la creació de futures teràpies.

A la becària de la Fundació ”la Caixa” i artista Marta Velasco, la mateixa imatge li suggereix el pas del temps, des del minúscul fins a superfícies enormes i mil·lenàries, i li recorda l’obra d’artistes com Helen Frankenthaler i Tracey Emin. Com veiem, una imatge científica pot ser al mateix temps una pista per entendre el desenvolupament del nostre cos i una font d’inspiració visual.

Ens n’expliquen més a l’entrevista completa i en aquest fil de X. 

Una nova pista contra l’infart

Per al becari de la Fundació ”la Caixa” Guillermo Mora, un laboratori i l’estudi d’un artista tenen molt en comú: en tots dos hi ha recerca, assaig o error. En observar aquesta instantània hi veu desplaçament, un mapa de moviment i fuga que li recorda les obres de Karla Black. Però, què mostra realment?

La imatge revela una artèria amb plaques de greix que s’acumulen a les seves parets i poden causar aterosclerosi. L’equip de David Sancho al CNIC ha descobert que unes cèl·lules del sistema immunitari, les cDC1, participen en la formació d’aquestes plaques. En eliminar aquestes cèl·lules en models animals, les plaques es redueixen. El descobriment pot donar pas a teràpies més precises i eficaces.

Descobreix-ne més a l’entrevista completa i al fil de X. 

Una connexió inèdita entre cervell i intestí

A primera vista, aquesta imatge podria semblar una obra d’art contemporani: una textura artificial i gairebé aleatòria. Per a Gema Álava, artista i becària de la Fundació ”la Caixa”, evoca un cel estrellat o una xarxa de ciutats vistes des de l’aire, i la titularia Universos del màxim i el mínim. Li recorda a Jackson Pollock pel seu dinamisme i aquesta sensació de moviment suspès.

En realitat, la instantània mostra neurones POMC de l’hipotàlem, una regió del cervell que regula la gana i el metabolisme. L’equip de Marc Claret, investigador de l’IDIBAPS, ha descobert que aquestes neurones poden alterar la composició de la microbiota intestinal en poques hores i confirma així que el cervell i l’intestí es comuniquen en tots dos sentits. Aquest descobriment obre noves vies per tractar malalties com l’obesitat, la diabetis de tipus 2 o certs trastorns digestius.

Llegir més a l’entrevista completa i al fil de X i Bluesky. 

L’escut cel·lular que protegeix el càncer 

Tant en l’art com en la recerca del càncer, mirar més enllà de l’evident pot transformar la nostra manera de veure una obra i d’entendre una malaltia. Per a Max Azemar, artista i becari de la Fundació ”la Caixa”, les textures i la superposició de plans d’aquesta imatge evoquen l’instant d’una explosió de llum, l’energia d’una aurora boreal o fins i tot la representació de l’absenta en l’impressionisme del segle XIX.

En l’àmbit científic, la imatge mostra un descobriment de l’equip de Xavier Trepat i Alice Perucca, de l’IBEC: els fibroblasts, cèl·lules de l’entorn tumoral, formen una barrera que impedeix que les cèl·lules immunitàries eliminin les de càncer de mama. Ho van descobrir gràcies a MIRO, un «xip» desenvolupat pel seu grup que, en recrear un tumor i el seu entorn, permet observar com aquestes barreres frenen la immunoteràpia, cosa que constitueix un avenç cap a tractaments més eficaços i personalitzats.

Te n’expliquem més a l’entrevista completa i al fil de X i Bluesky.