En l’art, el que veiem a simple vista ben poques vegades explica tota la història. Mirar més enllà del que és evident ens permet descobrir detalls ocults i generar interpretacions i perspectives úniques que poden canviar la forma en què entenem una obra.

En la ciència passa el mateix. En oncologia, fins ara el focus per atacar el càncer era el tumor: la seva forma, els punts dèbils de les cèl·lules tumorals… Però avui sabem que, a més del tumor, conèixer-ne l’entorn i com interactua amb altres cèl·lules pot canviar la forma en què l’estudiem i orientar el disseny de noves teràpies.

En aquesta nova instantània del mes descobrirem, juntament amb Alice Perucca, del grup de l’investigador Health Research Xavier Trepat a l’IBEC, i l’artista i becari de la Fundació ”la Caixa” Max Azemar i Carnicero, que l’exploració de noves mirades pot convertir una imatge científica en art i, al mateix temps, inspirar avenços en la recerca del càncer.

Comencem amb tu, Max. Què et transmet aquesta imatge?

Max (M): Els colors brillants de la imatge recorden una explosió de llum. Tant el moviment de les textures com la superposició dels dos plans sobre un fons obscur ens pot suggerir que la imatge és l’instant d’una detonació còsmica, el contingut d’una massa colossal desbordada o una força energètica que només es pot aturar a través de la imatge fixa; com si es tractés d’una aurora boreal, una rave o un fragment del personatge de Flubber, creat per Philip Brainard (Robin Williams a la pel·lícula del 1997).

Max Azemar i Carnicero, Becari de la Fundación “la Caixa” i MFA a Parsons, The News School, Nueva York.

Et recorda l’obra o l’estil d’algun artista?

M: Per la seva transparència fantasmagòrica, la textura de la imatge i els colors brillants, em recorda la forma en què es representava l’absenta a finals del segle XIX en el corrent de l’impressionisme. Era un motiu recorrent a l’època, ja que aquesta beguda suposava un deliri col·lectiu, el perill de l’addicció, la nit i la bohèmia: una fada o un diable que portaven a la bogeria.

Els bevedors d’absenta. Jean Béraud, 1908-1909

El bevedor d’absenta. Viktor Oliva, 1901

Si la mirem des del context de la investigació del càncer, aquesta imatge presa per l’equip de Xavier Trepat i Alice Perucca ens explica una cosa totalment diferent. Què hi estem veient realment, Alice?

Alice (A): Aquesta imatge representa la principal troballa del nostre estudi. Vam descobrir que, en molts casos, els tumors es protegeixen del sistema immunitari «aliant-se» amb les cèl·lules del seu entorn, com els fibroblasts associats al càncer. A la imatge, els fibroblasts (en verd) formen una barrera que impedeix que les cèl·lules immunitàries (en cian) assoleixin i eliminin les cèl·lules de càncer de mama (en vermell).

Quin és el principal repte que voleu solucionar amb la vostra investigació?

A: El nostre treball aborda un repte clau de la immunoteràpia: molts pacients no responen o deixen de respondre als tractaments i encara no comprenem del tot per què. Sabem que l’entorn del tumor, el microambient tumoral, pot bloquejar l’acció de les cèl·lules immunitàries, però sense models que el reprodueixin fidelment, estudiar com passa és difícil.

Per abordar aquest repte vam desenvolupar MIRO, un xip que conté les cèl·lules i reprodueix de manera realista un tumor i el seu entorn. Amb aquest xip podem observar la forma en què aquestes barreres de fibroblasts dificulten l’acció del sistema immunitari i limiten l’eficàcia d’alguns tractaments, cosa que permetrà explorar noves estratègies terapèutiques contra el càncer.

Alice Perucca, investigadora a l’IBEC.

Quin creieu que serà el vostre impacte a la societat?

A: Aquest treball podria tenir un gran impacte ja que pot ajudar a entendre per què algunes persones no responen a les immunoteràpies i proporciona una eina per estudiar-ho. A llarg termini, podria ajudar a desenvolupar teràpies més efectives i personalitzades, millorar els resultats per als pacients i reduir tractaments innecessaris.

Xavier Trepat, investigador a l’IBEC.

Finalment, ens agradaria que tots dos responguéssiu a una última pregunta. Quina relació creieu que hi ha entre la ciència i l’art?

M: Tot i que encara s’entenen l’art i la ciència com dos camps oposats del coneixement —ja que se suposa que un parteix de l’experiència subjectiva, i l’altre, de l’estudi objectiu—, fomentar aquesta dicotomia és perjudicial per a tots dos. La ciència necessita metodologies properes a les de l’art contemporani per fomentar la inquietud creativa i pensar fora de les convencions. D’altra banda, l’art contemporani es basa en actituds científiques per legitimar-se i transmetre coneixement.

A: En la meva opinió, la ciència i l’art estan molt connectats. Tots dos busquen explorar, entendre i representar el món, tot i que ho fan amb eines diferents. La ciència utilitza experiments i dades, mentre que l’art utilitza creativitat i emocions. Els científics i els artistes observen detalls, fan connexions i busquen noves formes d’expressar idees. La creativitat que pot inspirar una obra d’art també pot impulsar descobriments científics i els avenços científics poden inspirar noves formes d’art.