Crear, observar, pensar, corregir, replantejar… Diries que aquests passos formen part del treball d’un artista o d’una recerca científica?

Sense context és difícil triar, oi? Però si a l’escena hi afegim pinzells i estàtues o, en canvi, pipetes o microscopis, la resposta potser sembla més evident. Aleshores, podríem dir que, en essència, art i ciència s’assemblen més del que pensem?

En aquesta nova Instantània CaixaResearch ens hi acompanyen David Sancho, investigador de la nostra xarxa al Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), i Guillermo Mora, artista visual i becari de la Fundació ”la Caixa”.

Junts partirem d’una imatge científica per explorar un descobriment biomèdic innovador i, alhora, desvelar aquest espai compartit entre la creació artística i la recerca científica. Comencem amb el Guillermo.

Imagina’t que aquesta imatge estigués exposada en una galeria d’art. Què hi veus?

G: Té un aspecte cartogràfic. Hi veig moviment, alguna cosa que se separa i es desplaça. Si li hagués de posar un nom, seria Desplaçament.

Si fos l’obra d’un artista, de qui podria ser?

G: Em recorda algunes obres de l’artista britànica Karla Black. Les seves instal·lacions, fetes a base de productes cosmètics com el talc i el maquillatge en pols, es presenten com paisatges abstractes i ens conviden a redescobrir l’espai.

Guillermo Mora, artista visual i becari de la Fundació ”la Caixa”.

Ja ho veus, David: com comenta el Guillermo, la vostra imatge podria encaixar perfectament com una peça d’exposició. Però, què hi veiem realment?

D: Hi veiem la tinció d’artèries a la base de l’aorta. Les zones vermelloses marquen les plaques de greix típiques de l’aterosclerosi que s’acumulen a les parets arterials. Si aquestes plaques es trenquen, es forma un trombe que pot taponar els vasos sanguinis i provocar infarts o ictus.

Ens podries explicar quin descobriment s’amaga darrere la imatge?

D: Hem descobert que unes cèl·lules del sistema immunològic anomenades cèl·lules dendrítiques de tipo 1 (cDC1) poden activar unes altres cèl·lules, els limfòcits T, que contribueixen a l’aterosclerosi formant plaques de greix i inflamant les artèries.

Per mitjà d’imatges com aquesta, vam veure que, en eliminar les cDC1s en models animals, les plaques de greix es redueixen molt. A partir d’aquí, vam desenvolupar una teràpia experimental en models animals que actua directament sobre aquestes cèl·lules per frenar la malaltia.

Sembla un descobriment amb gran potencial. Quin impacte creieu que tindrà en l’àmbit de la salut?

D: L’aterosclerosi és una de les causes principals de mort al món. Avui dia, es tracta controlant factors de risc com el colesterol o la pressió arterial.

El nostre descobriment obre la porta a una nova generació de teràpies més eficaces i segures que, en comptes de centrar-se únicament en el colesterol, actuen sobre l’origen immunitari de la malaltia. Això podria millorar la vida de milions de persones, especialment de les que no responen bé als tractaments actuals o pateixen efectes secundaris. A més, estableix les bases per desenvolupar teràpies personalitzades capaces de modular amb precisió el sistema immunològic en les malalties cardiovasculars.

Investigadors del CNIC. D’esquerra a dreta: Sarai Martínez, Marcos Femenía, Elena Hernández, Vanessa Núñez, Manuel Rodrigo, Miguel Galán (primer autor), Iñaki Robles, Alberto Benguría, David Sancho i Almudena Ramiro.

No podem acabar aquesta entrevista sense respondre una pregunta clau: Guillermo, quin vincle creus que hi ha entre l’art i la ciència? 

G: Jo crec que s’uneixen en la idea de laboratori. Per a mi l’estudi d’un artista és molt similar a un laboratori: en tots dos hi ha la cerca, l’assaig, la prova i l’error. 

Curiosament, el Guillermo percep desplaçament en la imatge. El David també l’hi veu, però des d’una altra perspectiva: el despreniment de les plaques a les artèries. Això és el que passa quan art i ciència s’asseuen a mirar el mateix: cadascun hi aporta una forma nova i única d’entendre la realitat.