Dijous 15

Malalties infeccioses transmeses per mosquits: com en podem prevenir brots a Espanya?

Publicado el 15/06/2023

21 de juny de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

Les malalties infeccioses transmeses per mosquits, com la malària, el dengue, la febre del Zika o el chikungunya, per a les quals encara no hi ha vacunes, són una amenaça per a la salut humana. S’estima que arriben a causar més de 700.000 morts a l’any.

Al món hi ha prop de 3.500 espècies de mosquits. De totes, només unes quantes són responsables de la transmissió de patògens i paràsits a humans i animals. Tot i així, s’estima que més de la meitat de la població humana està exposada al risc de contraure alguna malaltia transmesa per mosquits.

A Europa, alguns dels mosquits responsables de la transmissió de malalties infeccioses són espècies invasores —espècies no originàries del lloc—, però amb molta capacitat per adaptar-se i prosperar als entorns urbans i suburbans. Són espècies de gran importància epidemiològica, ja que tenen la capacitat de transmetre malalties exòtiques greus quan els seus agents patògens són introduïts a Europa.

Amb la globalització i el canvi climàtic, tot apunta que els anys vinents el fenomen de contagi de malalties a través de mosquits transmissors anirà en augment. En dos projectes de recerca que tenen el suport de la Fundació ”la Caixa” es treballa en la prevenció d’aquest problema al nostre país.

El doctor Frederic Bartumeus lidera un projecte que té com a objectiu estudiar, vigilar i combatre l’expansió de mosquits invasors capaços de transmetre malalties causades per virus com el dengue, el Zika o el chikungunya. El seu equip ha desenvolupat un sistema de vigilància i recollida de dades a temps real molt innovador, basat en noves tecnologies i mètodes de ciència ciutadana. Aedes albopictus (mosquit tigre), Aedes aegypti (mosquit de la febre groga), Aedes japonicus (mosquit del Japó), Aedes koreicus (mosquit de Corea) i Culex pipiens (mosquit comú) són algunes de les espècies vigilades en el projecte.

El dengue, el chikungunya o el Zika poden provocar febre i dolors articulars i musculars, entre altres símptomes, i a vegades es requereix hospitalització dels pacients. El virus es transmet quan un d’aquests mosquits del gènere Aedes pica una persona després d’haver-se infectat picant abans una altra persona infectada pel virus. Aquestes malalties no són endèmiques a Espanya. Fins fa poc, tots els casos detectats havien estat de persones infectades arribades d’altres països. Tanmateix, el 2018 hi va haver 6 casos locals de dengue en persones infectades a Espanya. L’expansió del mosquit tigre per tota la península Ibèrica i els intents recurrents de colonització del mosquit de la febre groga a les illes Canàries augmenten el risc de brots. Els desplaçaments a països on aquestes malalties transmeses per mosquits són endèmiques han provocat, d’altra banda, un augment dels casos importats. Per tot això, aquestes malalties es poden arribar a convertir en un problema de salut pública.

La vigilància es duu a terme per mitjà de l’aplicació Mosquito Alert, que permet que qualsevol persona pugui notificar mitjançant una fotografia la possible troballa d’un dels mosquits estudiats, com també recollir informació de la seva activitat (picades) i dels llocs de cria. Juntament amb la fotografia es recull la localització de l’observació i la informació necessària per ajudar en la identificació de l’espècie. Un equip d’entomòlegs experts s’encarrega de validar les fotografies rebudes. El resultat es publica en un mapa públic en línia. La informació obtinguda complementa el treball científic de vigilància i permet generar models i mapes de risc en temps real i amb més capacitat de predicció que poden utilitzar els gestors de salut pública per fer el seguiment i el control d’aquests mosquits.

El projecte liderat pel doctor Jordi Figuerola se centra a prevenir possibles brots del virus del Nil occidental a Espanya, ja que aquesta malaltia sí que és endèmica a Espanya. Aquest virus pot ser transmès per algunes de les més de 60 espècies autòctones de mosquits presents a Espanya. Tot i que durant l’últim mig segle Europa ha estat pràcticament lliure d’aquest tipus de patologies, en l’última dècada el virus del Nil occidental ha ressorgit, de manera que n’ha augmentat la incidència i la distribució geogràfica. A Espanya el 2020 va provocar 77 casos greus i 8 morts, la majoria a Andalusia.

En molts casos, la infecció no produeix símptomes importants. El 80 % de les infeccions en humans són asimptomàtiques i en el 19 % dels casos hi pot haver una mica de febre. En poc menys d’un 1 % pot causar una malaltia greu, coneguda com la febre del virus del Nil occidental, que provoca encefalitis i, a vegades, fins i tot la mort.

Fins ara, les estratègies per a la gestió d’aquesta malaltia es basaven a intentar controlar l’expansió del virus utilitzant biocides contra els mosquits una vegada detectats els primers casos humans d’infecció. En aquest projecte es vol prevenir l’aparició de casos d’infecció en lloc de reaccionar-hi, amb la finalitat de reduir el risc de transmissió d’aquest i d’altres arbovirus entre la població. L’objectiu és establir un mecanisme d’alerta primerenca per poder, unes quantes setmanes abans que es produeixi un brot, reforçar el control de mosquits, reduir la possible circulació del virus i evitar que es contagiï als humans. Per això, es tracen mapes de distribució de les diferents espècies de mosquits, s’identifiquen les àrees de cria i es proposen estratègies per al control de la població d’aquests insectes utilitzant mètodes compatibles amb la conservació de l’entorn.

Figuerola i el seu equip prenen cada setmana mostres de mosquits per comprovar si tenen el virus. Determinen a quines espècies pertanyen i relacionen la circulació del patogen amb paràmetres meteorològics com la temperatura mitjana i la pluviositat, i també amb la infectivitat en humans. Amb això esperen poder pronosticar el risc de transmissió en funció de les condicions ambientals i l’abundància de mosquits.

Ponents:

  • Frederic Bartumeus Ferré, investigador principal i professor d’investigació ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC).
  • Jordi Figuerola Borrás, professor d’Investigació a l’Estació Biològica de Doñana, Consell Superior d’Investigacions Científiques (EBD-CSIC).

Moderadora:

  • Eva Rodríguez, periodista especialitzada en ciència, medi ambient i societat a l’Agencia SINC.

Projectes amb suport CaixaResearch:

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica - Sense categoria