Dijous 03

Podrem curar l’obesitat? Una pandèmia del segle XXI

Publicado el 03/06/2021

Dijous passat, se celebrava una nova sessió dels debats de CaixaResearch que posava el focus en la denominada pandèmia silenciosa del segle XXI: l’obesitat.

Les xifres són contundents: 2.000 milions d’adults amb sobrepès i 650 amb obesitat. De fet, arreu del món hi ha més persones amb sobrepès que afamades. I, sí, el sobrepès és la causa de la mort de 2,8 milions de persones cada any, una xifra que continua en augment. 


Recupera el debat complet amb els investigadors Sonia Fernández (IISPV) i Miguel López (CiMUS). 

Al llarg de la conversa amb aquests investigadors CaixaResearch, apareixen una i altra vegada dues idees clau:

  1. L’obesitat no és un problema estètic sinó una malaltia metabòlica crònica que predisposa a malalties greus, com la diabetis de tipus 2 o el càncer.
  2. La causa és senzillament la ingesta de més calories de les que es gasten i això és l’essència del seu tractament: aconseguir un balanç calòric entre ingesta i despesa energètica.

“El problema apareix quan el greix s’acumula en teixits que no estan preparats per gestionar aquest excés i que provoquen altres patologies metabòliques”, explica Miguel López, investigador del Centre d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CiMUS) a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

El que és cert és que hi ha greixos més patogènics que d’altres. Es el cas de la subcutània, la funció principal de la qual és l’acumulació d’energia. La visceral, en canvi, protegeix els òrgans i també té certa funció immune. 

“Tanmateix, acumular greixos excessivament en el teixit adipós visceral altera la funció endocrina i provoca respostes inflamatòries. Aquest és l’origen de moltes de les comorbiditats que s’associen a l’obesitat”, afegeix Sonia Fernández Veledo, investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. 

En el càncer de mama, per exemple, l’augment del teixit adipós provoca un increment de la producció d’estrògens, fet que en molts casos esdevé l’origen d’aquesta mena de càncer. En el cas de la diabetis, els canvis metabòlics estan directament vinculats a la mala gestió de la glucosa circulant.

A tot plegat cal afegir que la inflamació sistèmica que provoquen les hormones citocines i adipocitocines. “Aquesta inflamació és el motiu pel qual les persones obeses amb COVID tenen una possibilitat de complicacions entre 2 i 5 vegades més gran,” comenta la Dra. Fernández. 

Però quan i com comença aquesta acumulació de greix?

El Dr. López ho té ben clar: “hi ha certa predisposició genètica, però en general el motiu de l’acumulació en qüestió és un dèficit calòric, si bé no és menys cert que aquesta patologia és una patologia multifactorial”.

Tan important és la ingesta com la despesa d’energia. I el problema que tenim és que vivim en un ambient obesogen. “Pel simple fet d’estar uns 6 mesos a una temperatura de 22-24 graus, deixem de cremar uns 2 kg de greix l’any”, ens explica López. 


Miguel López

Fernández afegeix que encara que presumim de dieta mediterrània, els hàbits estan canviant. “Excés de lípids, aliments processats. I poc exercici. Només un 10 % dels factors que incideixen en la obesitat són deguts a la predisposició genètica. El que és més determinant és el nostre estil de vida”.

I si l’excés de calories és la causa de tot, una de les solucions és una bona dieta. “Les dietes saludables les coneixem tots”, diu López. “Verdura i fruita, evitant sempre que es pugui els processats i els lípids i, en general, no menjar massa”.

Menjar menys i moure’s més, perquè “evolutivament estem dissenyats per córrer i caçar, i per caminar i recol·lectar. A més, el nostre programa genètic és molt eficient emmagatzemant calories, perquè evolutivament hem passat gana. Si mengem menys, també gastem menys”.

Tots dos experts refusen les dietes miraculoses, si bé assenyalen els beneficis que comporta dejunar de manera intermitent, que sempre s’hauria de fer sota control mèdic. 

“La restricció calòrica origina unes condicions metabòliques més bones que no estan associades a la pèrdua de pes”, explica Fernández. Hi ha indicis que els motius que ho recolzen podrien estar relacionats amb el ritme circadiari, cosa que per a alguns voldria dir que dejunar seria més bona idea durant el matí i per a altres durant la tarda. 


Sonia Fernández

I malgrat que adherir-se a una dieta resulta difícil, la doctora Fernández destaca que tan “sols perdent un 5 % del pes, encara que estèticament probablement no sigui l’objectiu final, en el metabolisme suposa una millora important”. L’esmentada investigadora insisteix una altra vegada en la medicina personalitzada, ja que les persones obeses solen presentar altres patologies que podrien empitjorar amb una dieta no equilibrada.

Tant Fernández com López, i gràcies a sengles ajudes de CaixaResearch, investiguen sobre l’obesitat des d’una aproximació sistèmica. López estudia la microbiota. “En una persona obesa es produeix allò que denominem disbiosi: la microbiota és menys diversa i augmenten certs bacteris. Desconeixem si la disbiosi és causa o conseqüència, però una intervenció sobre una microbiota malaltia pot ajudar a controlar o revertir l’obesitat”.

Pel doctor López, el repte és esbrinar la funció de l’hipotàlem en la regulació de la ingesta d’aliments, com també els mecanismes de despesa energètica. “Si aconseguim entendre quines alteracions afavoreixen l’obesitat, podrem intervenir per prevenir-la o fins i tot per curar-la”, remarca l’investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la. 

Estem encara a les beceroles de la ciència de l’obesitat, però els nostres experts tenen clar el camí que cal seguir. 

Dieta, exercici i un bon ritme circadiari, tria l’investigador suara esmentat. Els fàrmacs ens ajudaran, però no estem buscant una píndola que ens permeti menjar el que vulguem sense guanyar pes. Busquem tractaments per esmenar sistemes malalts.

La resta és cosa nostra. Per això la doctora Fernández parla de conscienciació social i individual. Prevenir la diabetis de tipus 2, els problemes cardiovasculars, el càncer… tot comença amb aturar i revertir aquesta pandèmia silenciosa que és l’obesitat.

Compartir

0