Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?
Publicado el 13/02/2023
La investigació i la innovació contra el càncer fa més de trenta anys que treballa en el desenvolupament de teràpies que facin del nostre sistema immunitari un aliat molt més eficient per combatre les cèl·lules tumorals. Entre aquests tractaments, anomenats immunoteràpies, la teràpia CAR-T (chimeric antigen receptor T-cell o receptor d’antigen quimèric en limfòcits T) ha estat una de les més prometedores pel que fa a eficàcia.
Es tracta d’un tipus de teràpia en què el pacient es converteix en el seu propi donant: es modifiquen genèticament els seus limfòcits T —cèl·lules del sistema immunitari encarregades de la resposta immunitària antiinfecciosa i antitumoral— perquè siguin més efectius a l’hora de reconèixer, atacar i destruir les cèl·lules canceroses.
Fa alguns dies, vam tenir el plaer de convidar al Debat CaixaImpulse dos doctors pioners en el desenvolupament d’aquest tipus de teràpies a Europa:
- El doctor Javier Briones, cap de la Unitat d’Hematologia Clínica i director del Grup d’Investigació d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau (IIB-Sant Pau).
- El doctor Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia al Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic (HCB)-IDIBAPS i responsable de la plataforma de teràpies avançades entre l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic.
A continuació aportem algunes de les idees clau sobre les teràpies CAR-T que els ponents van tractar durant el debat:
En quin tipus de càncers s’està aplicant la teràpia CAR-T?
«Ha funcionat molt bé en tumors hematològics —que afecten la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics—, però en el cas dels tumors sòlids, com el de mama, el de còlon o el de pàncrees, la seva estructura més compacta dificulta l’arribada dels limfòcits al teixit. No obstant això, la teràpia CAR-T podria i hauria d’arribar a aplicar-se també a tumors sòlids en un futur». Manuel Juan
Les teràpies CAR-T són dins el sistema de salut nacional espanyol?
«Sí, fa més de cinc anys es va aprovar un pla d’abordatge que va donar la possibilitat a les farmacèutiques, i fins i tot als centres d’investigació de l’entorn acadèmic, de desenvolupar productes de teràpia CAR-T de manera comercial». Manel Juan
«Cada vegada es van sumant nous centres acreditats per a desenvolupar i administrar aquestes teràpies, i ja en tenim més d’una dotzena a Espanya. Aquests pràcticament cobreixen tot el territori espanyol, de manera que no hi ha cap pacient amb indicació de rebre aquest tipus de teràpia que es quedi sense rebre-la». Javier Briones
Quin és el cost d’aquest tipus de teràpies?
«Es troben en la zona més alta de cost terapèutic, però de moment els costos són assumits en gran mesura pel sistema públic de salut. En el cas de les teràpies CAR-T acadèmiques —aquelles que no s’han desenvolupat en una empresa privada, sinó en l’entorn d’una institució sense ànim de lucre— el seu cost sol ser més controlable». Manel Juan.
Quin és l’aspecte revolucionari d’aquest tipus de teràpies?
«Un aspecte revolucionari de les immunoteràpies és que aprofiten les virtuts del sistema immunitari per combatre el tumor». Manel Juan
«Fa més de trenta anys que investiguem en teràpies cel·lulars i gèniques contra el càncer, i la que ha tingut un èxit més important pel que fa a eficàcia és la teràpia CAR-T». Javier Briones
En quins pacients s’utilitzen les teràpies CAR-T?
«S’utilitzen en pacients que es troben en estats avançats de la malaltia, que no han respòs als tractaments convencionals de quimioteràpia i immunoteràpia. Actualment, tot i que les teràpies CAR-T es troben en tercera línia de tractament a Espanya, ja hi ha estudis, i fins i tot algunes teràpies aprovades als Estats Units, que es troben en segona línia». Javier Briones.
Quins reptes queden pendents?
«Un dels problemes de les teràpies CAR-T és que, tot i ser més específiques que els tractaments convencionals, el sistema immunitari es pot dirigir a una molècula que no és exclusiva del tumor —cèl·lules sanes— i això pot generar efectes adversos. Encara n’hem de millorar l’especificitat. El sistema immunitari és molt complex i ens falten biomarcadors més específics». Manel Juan.
«L’increment de pacients als quals s’administra la teràpia CAR-T en aquests últims tres anys ha estat exponencial i, sens dubte, cada vegada tindrem més teràpies d’aquest tipus. Això sí, caldrà ser prudents i comprovar la seva eficàcia en diferents tipus de càncers». Javier Briones.
Si vols veure el debat complet, recupera’l aquí.
Llegeix la crònica d’altres debats:
- COVID-19 persistent: què en sabem? Amb Lourdes Mateu (Hospital Germans Trias i Pujol i UAB) i Gema Maria Lledó (Hospital Clínic Barcelona). 23/11/22
- Nutrició i càncer: la importància de la prevenció. Amb Marina Pollán (CNE-ISCIII i CIBERESP) i Marcos Malumbres (CNIO). 27/10/22
- Com percep el cervell el món i genera records? Amb el doctor Josep Dalmau (IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona) i la doctora Guillermina López-Bendito (Institut de Neurociències d’Alacant – CSIC). 21/06/22
- Curar la ceguesa: tractar la retina per restaurar la visió. Amb la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor José Antonio Garrido (ICREA i ICN2). 25/05/22
- És possible crear una vacuna universal per a malalties infeccioses cròniques? Amb el doctor Christian Brander (ICREA, IrsiCaixa, Aelix Therapeutics) i la doctora Valentina Casella (MELIS-UPF). 26/04/22
- COVID-19: Com hi haurem de conviure? Amb el doctor Antoni Trilla (Hospital Clínic de Barcelona, UB i ISGlobal) i la doctora Clara Prats (UPC i IGTP). 23/03/22
- Malalties minoritàries: Per què el 95 % no tenen tractament? Amb els doctors Pablo Lapunzina i Víctor Martínez González (CIBERER i IdiPAZ). 23/02/2022
- Càncer infantil: moltes malalties sense tractaments específics. Amb el doctor Jaume Mora (PCCB) i la doctora Ana Patiño (Clínica Universidad de Navarra). 24/01/2022
- 40 anys de sida: Quan tindrem una cura o una vacuna? Amb el doctor Julià Blanco i la doctora Beatriz Mothe (IrsiCaixa). 29/11/2021
- Nadons prematurs extrems: augmentant la seva supervivència. Amb el doctor Eduard Gratacós (BCNatal) i la doctora Adelina Pellicer (H. U. La Paz). 17/11/2021
- Com abordem les malalties del cor? Primera causa de mortalitat mundial. Amb el doctor Valentí Fuster (CNIC), la doctora Judit Cubedo (GlyCardial Diagnostics) i la doctora Gloria Santos (Fundació SHE). 29/09/2021
- ELA, una malaltia mortal… per molt de temps? Amb la doctora Carmen M. Fernández-Martos (HNP) i el doctor Rubèn López Vales (UBNeuro). 17/06/2021
- Podrem curar l’obesitat? Una pandèmia del segle xxi. Amb el doctor Miguel López (CiMUS) i la doctora Sonia Fernández Veledo (IISPV). 27/05/2021
- Nou reptes en vacunació i erradicació de malalties. Amb el doctor Pedro Alonso (OMS) i la doctora Regina Rabinovich (ISGlobal). 22/04/2021
- Leucèmia, present i futur dels nous tractaments. Amb el doctor Elías Campo (IDIBAPS) i la doctora Biola Javierre (Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras). 25/03/2021
- Dones en ciència, superant estereotips i desigualtats. Amb les doctores Blanca Fuentes (IdiPAZ), Carmen Gil (CIB-CSIC), Almudena Ramiro (CNIC), María Soledad Soengas (CNIO) i Gemma Triola (ICAQ-CSIC). 11/02/2021
- Vacunes, la gran resposta contra la COVID-19. Amb el doctor Mariano Esteban (CNB-CSIC) i la doctora Denise Naniche (ISGlobal). 26/01/2021
- Objectiu: prevenir la malaltia d’Alzheimer. Un repte científic i social. Amb la doctora Mercè Boada (Fundació ACE) i el doctor Arcadi Navarro (Fundació Pasqual Maragall). 17/11/2020
- Càncer. Cap a on s’orienten les noves teràpies? Amb la doctora María Blasco (CNIO) i el doctor Josep Tabernero (VHIO). 20/10/2020
- L’èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb COVID-19. Amb els doctors Bonaventura Clotet (IrsiCaixa) i Valentí Fuster (CNIO). 22/09/2020