Dimecres 29

Com percep el cervell el món i genera records?

Publicado el 29/06/2022

El 21 de juny vam celebrar una nova sessió del cicle de Debats CaixaResearch, «Com percep el cervell el món i genera records», a la qual van assistir més de 1.000 persones en línia. Aquesta vegada, hi van participar el doctor Josep Dalmau (IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona) i la doctora Guillermina López-Bendito (Institut de Neurociències d’Alacant – CSIC), moderats per Pere Estupinyà, escriptor i divulgador científic, i director d’El cazador de cerebros, de TVE.

Durant la trobada es van abordar moltes qüestions, des de com es creen els circuits neuronals fins a com el nostre propi cos pot arribar a atacar el cervell i canviar el nostre comportament. Te’n donem algunes respostes en aquesta crònica.

 

Quin impacte tenen les emocions en la nostra percepció del món?

«El nostre cervell rep milions d’informacions sensorials per segon, però només en som conscients d’una petita part, ja que el nostre estat d’ànim afecta la nostra atenció davant d’allò que està passant», explicava la doctora López-Bendito. Per il·lustrar-ho, posava d’exemple que, en situacions d’estrès o por elevada, pot ser que no recordem determinats detalls. «El cervell els rep a nivell sensorial, però només se centra en els circuits que requereixen més atenció per donar una resposta immediata o de fugida».

Com es formen aquests circuits entre les neurones dels òrgans sensorials i les diferents estructures cerebrals és una de les incògnites que intenten resoldre al seu laboratori. «Sabem quan es forma aquest “cablatge”, en el desenvolupament prenatal, però encara desconeixem molts dels mecanismes que determinen com es localitzen, posicionen, connecten i “parlen” aquestes neurones».

Tanmateix, fa un parell d’anys la doctora i el seu equip van fer un descobriment important en aquesta direcció. «Sabem que quan perdem un òrgan dels sentits, sobretot en etapes primerenques, es produeix una pèrdua de neurones a nivell central. Si en el futur som capaços de “reposar” aquest òrgan sensorial, ens caldrà tenir el cablatge central preparat perquè respongui al nou òrgan», explicava. «Vam descobrir que els astròcits —un tipus de cèl·lules glials que donen suport anatòmic i funcional a les neurones— tenen “memòria” i que podem utilitzar aquesta característica per reprogramar neurones sensorials específiques». De moment, ja ho han demostrat amb èxit in vitro. Ara, el repte és aconseguir-ho en models de privació sensorial.

 

Un anticòs pot canviar radicalment el nostre comportament?

El futur d’Annalisa Meyer hauria estat molt diferent si un dels metges que la tractava no hagués sentit parlar de les investigacions del doctor Dalmau.

Quan encara anava a la Universitat de Columbia, la jove estudiant va començar a presentar dificultats en la parla, espasmes, confusió i brots psicòtics, entre d’altres símptomes, tots corresponents a una malaltia, l’encefalitis autoimmune, que es va confirmar gràcies a la descripció que el doctor Dalmau n’havia fet. «El 2005 vam descobrir la primera d’aquestes malalties», explicava.

Van observar que els pacients que compartien aquesta simptomatologia tenien anticossos que atacaven el seu propi organisme. En el cas de l’Annalisa, contra un receptor amb una funció clau en la connexió entre les neurones (els receptors NMDA). «La immensa majoria de pacients amb aquest tipus d’encefalitis autoimmune desenvolupen problemes neurològics molt greus que necessiten cures intensives. En el passat, aquests pacients morien o s’etiquetaven erròniament. Avui dia, però, es poden tractar amb immunodepressors i es recuperen favorablement».

Actualment, com a part del projecte CaixaResearch, el doctor Dalmau i el seu equip estudien la recuperació de persones amb encefalitis crònica associada a autoanticossos d’una proteïna anomenada LGI1. «Aquesta proteïna altera la funció de l’hipocamp, on la memòria a curt termini es consolida en memòria a llarg termini». Una de les conseqüències és que aquests pacients presenten problemes en la formació de noves memòries i dificultats per recordar el que ha passat fa pocs minuts o fa pocs dies. «Això és molt interessant des del punt de vista clínic i científic perquè, eliminant aquests anticossos, els pacients es curen», concloïa el doctor Dalmau.

—

Si vols tenir més informació sobre aquests dos projectes punters, pots recuperar el debat complet aquí.

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica