Dijous 18

Melanoma: el càncer de pell més agressiu

Publicat el 18/05/2023

23 de maig de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

El melanoma cutani no és el càncer de pell més freqüent, però sí que és el més agressiu. Causa el 80 % de les morts degudes al càncer de pell. A tot el món se’n diagnostiquen prop de 160.000 nous casos l’any i es registren prop de 57.000 morts relacionades amb aquesta malaltia. 

El melanoma és una proliferació maligna dels melanòcits, que són les cèl·lules de la pell responsables de produir melanina, el pigment que dona color a la pell i als cabells. Quan una persona s’exposa al sol, s’activa la síntesi de melanina en els melanòcits per evitar que la pell es cremi i que es danyin els nuclis cel·lulars de l’epidermis. Aquesta producció de melanina fa que la pell s’enfosqueixi. La melanina absorbeix la radiació ultraviolada i neutralitza els radicals lliures que aquesta genera, de manera que ens protegeix de certes malalties cutànies.

El melanoma és un tumor molt agressiu perquè es pot manifestar inicialment amb lesions molt petites, de poc més d’un mil·límetre de gruix, i estendre’s per l’organisme fins a originar metàstasis, les quals acostumen a ser la causa principal de mortalitat. Les metàstasis de melanoma solen afectar el fetge, els pulmons, els ossos i el cervell. Preocupa molt perquè té una gran capacitat invasiva i una incidència molt alta. És un tumor la incidència del qual està en augment continu des de fa més de trenta anys, cosa que es relaciona, en part, amb les cremades solars, tot i que aquest no és l’únic factor de risc.

La radiació ultraviolada i les cremades solars en la infantesa i l’adolescència són factors de risc, ja que la pell és un òrgan amb memòria. Però no tots els melanomes apareixen en zones exposades al sol. N’hi ha que tenen un origen diferent, i per això és important estudiar altres factors de risc. Alguns són a causa de la mateixa dotació genètica de l’individu. Per exemple, les persones que tenen la pell molt clara amb moltes pigues o els pèl-rojos tenen un risc més gran per la menor quantitat de melanina que produeixen. D’altra banda, també hi ha factors que no es coneixen gaire i que estan relacionats amb situacions d’estrès, amb la dieta o, fins i tot, amb la microbiota. Encara queden per conèixer molts elements de l’origen del melanoma.

Fins fa poc més de quinze anys, la vida mitjana d’un pacient amb melanoma metastàtic era poc més d’un any i només el 15 % responia als tractaments convencionals amb cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. Gràcies a la investigació s’ha avançat molt i s’ha pogut millorar significativament la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. En dos projectes de recerca que tenen el suport de la Fundació ”la Caixa” s’està treballant per avançar en la comprensió de les causes de l’origen i la progressió del melanoma amb l’objectiu de millorar el diagnòstic i els tractaments disponibles.

Les nostres cèl·lules poden entrar en estat d’«hivernació», conegut com a senescència, un mecanisme de defensa conta la iniciació d’un tumor. Les cèl·lules deixen de dividir-se i alliberen substàncies que frenen el creixement de les cèl·lules veïnes i, per tant, la progressió tumoral. Les cèl·lules senescents són la barrera que les cèl·lules tumorals han de vèncer per progressar i poder-se disseminar. Així, com més cèl·lules senescents hi ha, més difícil és que un tumor progressi. El grup liderat per Fátima Gebauer ha desxifrat un mecanisme molecular que impulsa la senescència cel·lular, cosa que permetrà frenar la disseminació del tumor. Ara treballa en el disseny de noves dianes terapèutiques per a les fases més avançades de la malaltia.

En el projecte liderat per Marisol Soengas s’han identificat les «marques d’identitat del melanoma», una sèrie de proteïnes i gens que el diferencien de la resta dels tumors. A més, el seu grup ha generat l’únic model animal fins al moment que possibilita visualitzar in vivo com viatgen les cèl·lules tumorals als òrgans on s’assenten i metastatitzen. El treball en ratolins modificats genèticament permet ara l’estudi de nous mecanismes i tractaments per fer possible bloquejar aquest viatge i frenar la metàstasi del melanoma.

 

Ponents: 

  • Fátima Gebauer Hernández, investigadora i coordinadora del programa de Biologia del Genoma al Centre de Regulació Genòmica (CRG). 
  • Marisol Soengas, investigadora i cap del grup de Melanoma al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). 

Moderador/a:

  • Pilar Pérez, cap de secció de l’Àrea de Salut d’El Mundo.

Projectes amb suport CaixaResearch: 

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Sense categoria