Dimarts 15

COVID-19 persistent: què en sabem?

Publicado el 15/11/2022

23 de novembre, a les 19 h, debat presencial en el Museu de la ciència CosmoCaixa i retransmissió en línia en streaming. Apunta-t’hi aquí.

Ja fa més de dos anys que estem immersos en una pandèmia que ha provocat gairebé 600 milions de casos confirmats i més de 6,5 milions de morts oficials, tot i que s’estima que la xifra real de morts arriba a més de 20 milions.

Però, així com la majoria de les persones que desenvolupen la COVID-19 es recuperen completament de la malaltia aguda, que pot durar de 7 a 20 dies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que aproximadament entre el 10 i el 20 % de la població experimenta diversos efectes a mitjà i llarg termini després de recuperar-se de la malaltia inicial. Aquests efectes a mitjà i llarg termini es coneixen avui com a covid de llarga durada (long-covid) o covid persistent, i difereixen dels efectes que té la covid en pacients immunodeprimits o especialment vulnerables.

Aquesta nova malaltia relacionada amb la covid és encara molt desconeguda, com ho són també les seves causes, i ha estat silenciada, infradiagnosticada i infratractada durant molts mesos. En un procés dirigit des de Ginebra per l’OMS, es va coordinar un panell internacional de 265 pacients, metges, investigadors i personal de l’OMS per desenvolupar una definició de consens per a aquesta afecció tan complexa.

Definició de covid persistent

És l’afecció que es dona en individus amb antecedents d’infecció probable o confirmada per SARS-CoV-2, generalment 3 mesos després de l’inici, amb símptomes que duren com a mínim 2 mesos i que no es poden explicar amb un diagnòstic alternatiu. Els símptomes comuns inclouen, entre d’altres, fatiga, dificultat per respirar i disfunció cognitiva, i generalment tenen un impacte en el funcionament diari. Els símptomes poden ser de nova aparició després de la recuperació inicial d’un episodi agut de covid-19 o persistir des de la malaltia inicial. Els símptomes també poden fluctuar i reaparèixer amb el temps.

Gràcies a estudis i publicacions recents, cada vegada tenim més detalls sobre la covid persistent, però encara se’n desconeixen molts aspectes. Durant el debat intentarem dilucidar, entre d’altres, aquestes qüestions: Què en sabem, de les causes de la covid persistent? Quins en són els símptomes principals i secundaris? En tenim dades suficients i objectives per poder-la estudiar? Els símptomes són continus o es produeixen en brots? Quant de temps pot durar la malaltia? Encara hi ha metges que creuen que alguns pacients s’inventen que pateixen aquesta malaltia? Diferents pacients n’experimenten diferents graus? Quins tractaments hi ha actualment? Hi ha diferència entre els símptomes de les persones que han estat hospitalitzades i les que no? Què passa amb les persones immunodeprimides que tenen la covid i se’ls allarguen els símptomes en el temps, tenen alguna semblança amb la covid persistent? Com acompanyem actualment a la sanitat espanyola els malalts de covid persistent? Amb una taxa de vacunació tan elevada actualment contra la covid al nostre país, ha disminuït el nombre de casos de covid persistent els últims mesos?

Ponents:

  • Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat de Covid Persistent, metge especialista del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i professora associada de Medicina de la UAB.
  • Gema María Lledó Ibáñez, responsable de la Consulta Postcovid (post-covid condition), metge assistencial del Servei de Medicina Interna i del Servei de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de l’Hospital Clínic de Barcelona.

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Sense categoria