Dimecres 28

Malalties infeccioses transmeses per mosquits: com en podem prevenir brots a Espanya?

Publicat el 28/06/2023

Amb l’arribada de l’estiu, els mosquits i les picades es converteixen en una molèstia per a gran part de la població. És important recordar que, deixant de banda les incòmodes picades, aquests insectes són responsables de 700 milions d’infeccions i més d’un milió de morts cada any, la qual cosa els converteix en un dels animals més letals de la Terra. 

A Europa, la propagació de malalties transmeses per mosquits es deu principalment a espècies invasores capaces de transmetre malalties exòtiques greus. I es preveu que els anys vinents aquesta expansió s’incrementi encara més a causa dels efectes de la globalització i el canvi climàtic.

El 21 de juny passat, al Debat CaixaResearch vam conèixer els projectes de dos investigadors que, a través d’estratègies de vigilància, busquen prevenir els brots de malalties transmeses per mosquits a Espanya.

Frederic Bartumeus Ferré, investigador principal i professor de recerca ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC), lidera un projecte que té com a objectiu estudiar, vigilar i combatre l’expansió de mosquits invasors com el mosquit tigre, capaços de transmetre malalties víriques com ara el dengue, el Zika o el chikungunya.

El projecte de Jordi Figuerola Borrás, professor d’Investigació a l’Estació Biològica de Doñana, Consell Superior d’Investigacions Científiques (EBD-CSIC), se centra a prevenir possibles brots de la febre del virus del Nil occidental a Espanya, malaltia que sí que es considera endèmica a Espanya. 

A continuació recollim algunes de les idees principals tractades al debat: 

Vigilància del virus del Nil occidental. El projecte de Jordi Figuerola

En què consisteix i com es transmet el virus del Nil occidental?

«Es tracta d’un virus que pot ser transmès per diverses espècies de mosquits, entre les quals hi ha el mosquit comú. La via de transmissió principal implica les aus: un mosquit pica un ocell, el mosquit s’infecta i llavors pica un altre ocell, i el virus s’expandeix. El problema arriba quan el mosquit infectat pica un humà.

»El 80 % de les persones infectades són asimptomàtiques i en el 19 % dels casos provoca símptomes com malestar i febre, que no solen durar més d’un dia. Malgrat això, en poc menys de l’1 % dels casos, la infecció pot provocar una malaltia neurològica greu, la febre del virus del Nil occidental, que pot arribar a causar la mort. 

»Una altra via de transmissió són les transfusions de sang. Per aquest motiu, quan es detecta la presència del virus en una zona, s’atura la donació de sang i s’analitzen les mostres recollides.» – Jordi Figuerola

Com se’n fa el seguiment? 

«Per determinar els nivells de circulació del virus del Nil occidental, duem a terme captures setmanals del mosquit transmissor en àrees específiques on sabem que la seva presència és probable. 

»Cada setmana instal·lem un parany que imita la respiració humana mitjançant una emissió contínua de CO₂ que atrau els mosquits. Una vegada capturats, identifiquem els mosquits femella al laboratori i mitjançant una PCR n’analitzem el material genètic per veure si contenen el virus. Si és així, avisem les autoritats. 

»La nostra vigilància considera tres nivells d’alerta: el primer s’activa quan detectem creixements molt ràpids de la població de mosquits vectors; el segon, quan detectem la circulació del virus en un municipi; i l’últim s’activa quan detectem que circula a l’interior de les localitats. Són virus que circulen sobretot en zones rurals naturals i la majoria dels paranys estan situats fora de les poblacions per detectar com més aviat millor la proliferació de mosquits i el risc de transmissió del virus

»Si s’activa algun dels nivells d’alerta, estem en contacte directe amb les regidories de medi ambient de les zones on s’han donat brots del virus. També informem setmanalment la Regidoria de Salut sobre l’abundància de mosquits i la detecció del virus, i aquesta transmet la informació als ajuntaments perquè reforcin els seus programes de control i al Ministeri de Sanitat en cas de detectar casos positius.» – Jordi Figuerola

Quines són les zones principals afectades pel virus del Nil occidental?

«La regió d’Andalusia occidental ha estat l’àrea principal afectada per brots del virus. El 2004 se’n va detectar un primer cas a Extremadura, seguit d’alguns casos a Cadis. I no va ser fins al 2020 que es va donar un gran brot molt a prop de Sevilla. A més, se n’han reportat casos a Catalunya, a prop de Tarragona, i també a València, Castella – la Manxa, el sud de Castella i Lleó, Badajoz i Extremadura. Parlem d’uns mosquits que circulen principalment per les zones rurals amb densitats de població baixes, en municipis d’entre 10.000 i 35.000 habitants, com a màxim.

»Actualment, hi ha en vigor un pla de vigilància de vectors (mosquits) a Andalusia que classifica els municipis en funció de la detecció d’activitat del virus en anys anteriors. Els municipis on ha estat detectat en els dos últims anys estan obligats a implementar plans de control de vectors anuals». – Jordi Figuerola

Vigilància de mosquits invasors. El projecte de Frederic Bartumeus

Què és Mosquito Alert?

«Mosquito Alert és una iniciativa per detectar la presència de mosquits invasors que arriben des d’altres zones del món a causa de la globalització i de la mobilitat humana. La idea és senzilla: a través del web de Mosquito Alert o de l’aplicació per al mòbil, un ciutadà ens pot brindar una ajuda molt valuosa per completar mapes de risc i determinar en quins municipis és necessari actuar per controlar les poblacions de mosquits que ens preocupen. 

»L’app de Mosquito Alert ofereix tres possibles accions: reportar fotografies de mosquits, que són validades i classificades per una xarxa nacional d’experts juntament amb intel·ligència artificial; indicar els punts de cria, i, finalment, informar sobre picades. Si sabem on i quan ha picat un mosquit, podem completar mapes d’activitat que es relacionen amb la transmissió de malalties. L’app també ofereix informació molt variada sobre les diferents espècies de mosquits, mesures de protecció contra aquestes malalties, mapes de risc…» – Frederic Bartumeus

Quins són els avantatges d’aquesta iniciativa?

«Seguir la dinàmica de les poblacions de mosquits és tot un repte i, tot i que es poden instal·lar paranys a escala local o regional, arribar a tot el país és difícil. És aquí on la ciència ciutadana té un paper fonamental i complementari al parament de trampes tradicional. La vigilància a una escala geogràfica tan àmplia és possible gràcies a la col·laboració ciutadana. 

»Un aspecte destacable de Mosquito Alert és la comunicació directa que s’estableix amb els ciutadans, que constitueix un enfocament radicalment innovador en l’àmbit de la salut pública. L’aplicació és una primera alerta que activa un protocol, que després permet confirmar la presència real d’una espècie de mosquit.» – Frederic Bartumeus

Prevenció i factors de risc

Com podem afrontar les malalties transmeses per mosquits?

«La millor recomanació és la prevenció: evitar que els mosquits puguin criar al nostre entorn. És important tenir precaució amb el manteniment de les piscines i evitar l’acumulació i l’estancament d’aigua prestant una atenció especial a recipients com els de l’aire condicionat, que són especialment atractius per a aquests insectes. A més, a les zones amb historial de malalties transmeses per mosquits hem de col·locar mosquiteres a les finestres i utilitzar roba de màniga llarga i repel·lents si sortim a última hora o a primera hora del matí.» – Jordi Figuerola

«Quan una persona dona positiu en una d’aquestes malalties, s’ha de posar en quarantena i evitar el contacte amb mosquits per no propagar la malaltia.» – Frederic Bartumeus

Es duen a terme mesures de prevenció per part dels ajuntaments?

«Els problemes amb els mosquits en un municipi són competència dels ajuntaments, però moltes vegades, a causa de la dimensió de la població o del limitat pressupost que es destina al control de plagues, els serveis municipals per si mateixos no els poden gestionar de manera efectiva. 

»En altres casos, el municipi no disposa de serveis propis i ha de contractar empreses externes que duen a terme tractaments preventius centrats a matar les larves del mosquit. Aquests serveis poden actuar en espais públics, però a l’interior de les nostres cases i jardins hem de ser nosaltres que controlem els mosquits.» – Frederic Bartumeus

El canvi climàtic influeix en l’augment de les malalties transmeses per mosquits? 

«Personalment, considero que la mobilitat humana hi té un paper més significatiu que no pas el canvi climàtic. Vivim en una era globalitzada en què transportem vectors i patògens amb facilitat. Quan viatgem en avió o quan transportem mercaderies d’un país a un altre, per exemple, ens podem endur mosquits; però, a més, si un mosquit ens infecta en un altre país, ens endurem el patogen amb nosaltres, i així es propagarà la malaltia.

»Pel que fa a la influència del clima, els mosquits necessiten unes temperatures òptimes per sobreviure i, al nostre país, l’increment de la temperatura a causa del canvi climàtic possiblement els perjudicarà. No obstant això, en altres latituds on les temperatures baixes frenen la circulació dels mosquits, el canvi climàtic podria afavorir-ne l’expansió. De fet, el mosquit tigre s’ha expandit cap a Suïssa, Alemanya i altres regions d’Europa colonitzant àrees que fa una dècada semblaven improbables. Fins i tot el podríem arribar a veure al Pirineu.» – Frederic Bartumeus

I aquest estiu, hi haurà molta densitat de mosquits?

«Aquest any ens estem enfrontant a una sequera significativa, la qual cosa podria tenir com a resultat una reducció de les poblacions de mosquits. Tanmateix, si de sobte experimentem fortes precipitacions, podria canviar la situació i afavorir l’expansió del virus.» – Jordi Figuerola

«Sabem que és un animal termodependent que necessita aigua per completar el seu cicle vital. No obstant això, no podem fer prediccions precises sobre què passarà aquest estiu amb les poblacions de mosquits perquè encara necessitem comprendre alguns factors que les condicionen. Entre aquests factors, hi ha els climàtics i els que estan relacionats amb la gestió humana de l’aigua.

»En el cas del mosquit tigre, com que es tracta d’un mosquit que prospera en entorns urbans i periurbans, hi ha una certa independència de la sequera a causa del reg dels jardins, el degoteig dels aires condicionats, etc.» – Frederic Bartumeus

Quines són les vies principals d’entrada dels virus transmesos per mosquits?

«En el cas del virus del Nil occidental són les aus migratòries, però se sol introduir al país cada diversos anys, de manera irregular. El comerç de plantes i neumàtics usats i els viatges en avió també són una via important d’entrada d’insectes. 

»En el cas del virus del dengue, el Zika o el chikungunya, solen viatjar en les persones que s’han infectat durant un viatge a zones endèmiques. Si la persona que torna del viatge viu en una àrea amb una quantitat de mosquits alta, algun mosquit es pot infectar i iniciar-se així un brot local». – Jordi Figuerola

Quines altres espècies de mosquit ens han de preocupar a Espanya?

«El mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, és un bon vector del dengue que resideix a Madeira i a Àfrica, i a través de les Canàries podria arribar a la Península. El 1945 va arribar a Barcelona, però va ser erradicat. Una actuació ràpida en les primeres colonitzacions és molt rellevant per eliminar-los.

»Una altra espècie que cal tenir en compte és el mosquit del Japó. Tot i que encara no se n’ha detectat cap brot fora dels laboratoris, és capaç de transmetre el dengue, el chikungunya i el Zika, com el mosquit tigre, però, a més, és vector del virus del Nil occidental. El mosquit de Corea està en la línia del mosquit del Japó, però no es troba a Espanya.» – Frederic Bartumeus

«S’ha d’anar en compte també amb Anopheles stephensi, un mosquit molt urbà i altament eficient com a vector de la malària que s’està expandint amb molta rapidesa de l’est a l’oest d’Àfrica.» – Jordi Figuerola

Noves estratègies contra les malalties transmeses per mosquits

Quins altres mètodes de control s’estan desenvolupant actualment per erradicar aquestes malalties?

«Alguns es basen a criar mosquits en captivitat, esterilitzar els mascles i deixar-los anar al camp. Amb això se satura la població de mascles, i això provoca que les femelles copulin amb mascles estèrils i no donin lloc a descendència. També s’està estudiant un bacteri anomenat Wolbachia, que infecta el mosquit i en pot disminuir la capacitat de replicar el virus. Una altra línia que s’investiga actualment implica utilitzar mosquits modificats genèticament que transmeten gens letals a la seva descendència. En aquest últim cas, ja s’han dut a terme alguns experiments en algunes illes de l’Amèrica Central». – Jordi Figuerola

«Tot i que els resultats són interessants, aquests mètodes són motiu de debat, ja que alterar el nombre i la genètica de les poblacions de mosquits requereix tenir molt control sobre com es fa, conèixer l’ecologia de la zona i mesurar-ne bé les conseqüències.» – Frederic Bartumeus

S’estan desenvolupant vacunes per a les malalties transmeses per mosquits?

«Per a la febre groga ja es disposa d’una vacuna bastant segura, i la del dengue s’està començant a utilitzar. Per a la febre del Zika i el chikungunya encara no es disposa d’una vacuna aprovada, i en el cas del virus del Nil occidental hi ha una vacuna per a cavalls, però s’estan trobant dificultats relacionades amb efectes adversos per a la seva aplicació en humans.» – Jordi Figuerola

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0