Dilluns 29

Melanoma: el càncer de pell més agressiu

Publicado el 29/05/2023

Ja en l’època egípcia, es va descriure l’agressivitat d’un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles després, els grecs anomenarien melanoma. Però no ha estat fins fa poc més de 15 anys que s’ha avançat significativament en el diagnòstic i el tractament d’aquest tumor, i també en la comprensió de les seves causes moleculars.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el món, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50 % cap a l’any 2040. A Europa se’n registren aproximadament 60.000 casos l’any; els països nòrdics són els que presenten la incidència més alta, i els mediterranis, la més baixa. Concretament, a Espanya se’n detecten més de 7.000 casos anuals.

El melanoma no és el càncer de pell més freqüent, però sí que és el més agressiu, ja que és el responsable d’un 80 % de les morts relacionades amb el càncer de pell.

A l’anterior Debat CaixaResearch vam tenir el plaer de poder escoltar dues expertes que investiguen les causes de l’origen i la progressió del melanoma amb l’objectiu de millorar-ne el diagnòstic i els tractaments disponibles: Fátima Gebauer Hernández, investigadora i coordinadora del programa de Biologia del Genoma al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Marisol Soengas, investigadora i cap del grup de Melanoma al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), moderades per Pilar Pérez, cap de secció de l’Àrea de Salut d’El Mundo.

Tot seguit, recollim les idees principals que es van tractar al llarg del debat:

Què és i com s’origina el melanoma?

«El melanoma és una proliferació maligna dels melanòcits, les cèl·lules de la pell que generen melanina, que és el pigment responsable del color de la pell i que ens posem morens. La funció dels melanòcits és protegir-nos dels danys que els raigs del sol i la radiació ultraviolada poden causar en el material genètic de les diferents cèl·lules del nostre organisme. Ho aconsegueixen enviant la melanina a les cèl·lules de l’entorn perquè cobreixi el seu nucli com si fos un paraigua i protegeixi el seu material genètic contra l’exposició al sol. Tanmateix, els melanòcits tenen una capacitat d’acció limitada i, quan ens exposem massa al sol i ens cremem, perdem cèl·lules (la qual cosa causa el procés de descamació de la pell) i poden sorgir alteracions genètiques que afavoreixen el desenvolupament d’un tumor.» — Marisol Soengas. 

Per què és un càncer tan agressiu?

«L’alta mortalitat del melanoma es deu principalment a la seva capacitat invasiva. Al principi sol aparèixer sense que ens n’adonem, a través de lesions molt petites, de poc més d’un mil·límetre de gruix, i les seves cèl·lules tenen la capacitat intrínseca de deixar-se anar i d’estendre’s ràpidament per l’organisme fins a originar diferents metàstasis, que solen constituir la causa principal de mort.» — Marisol Soengas. 

Quins factors externs predisposen a tenir un melanoma?

«Tot i que la llum solar és beneficiosa per al nostre organisme i afavoreix la producció d’endorfines i de vitamina D, exposar-nos massa a la radiació ultraviolada del sol augmenta el risc de tenir un melanoma. De fer, s’estima que un 75 % dels melanomes estan relacionats amb cremades solars. 

»Tanmateix, també s’ha observat que alguns melanomes poden aparèixer en zones no exposades al sol, cosa que suggereix la influència d’altres factors externs. De fet, sembla que els processos inflamatoris promoguts per patògens que ingressen a la nostra pell o a la nostra microbiota podrien accelerar el desenvolupament tumoral.» — Marisol Soengas. 

Hi ha factors de risc hereditaris?

«Sí, de fet, aproximadament el 10 % els casos de melanoma tenen un component hereditari. S’ha descobert que certs gens presenten mutacions en aquests percentatge de pacients i aquestes mutacions s’hereten de pares a fills.» — Fátima Gebauer. 

Està relacionat el color de la pell amb el risc de tenir un melanoma?

«Les persones de pell fosca presenten una sensibilitat al melanoma cutani 10 vegades més baixa que les de pell més clara. Tot i així, són més propenses a desenvolupar un altre tipus de melanoma anomenat acral, que es manifesta principalment a les mucoses, els palmells de les mans, les plantes dels peus o sota les ungles.» — Fátima Gebauer. 

«A més, s’ha observat que les persones amb moltes pigues o pèl-roges presenten un risc més alt de tenir un melanoma i han de prendre precaucions especials.» — Marisol Soengas. 

Pot influir el nostre microbioma en el desenvolupament del tumor?

«Al nostre cos hi viuen prop de 40 bilions de bacteris. Entre aquests, 200 espècies diferents viuen a la pell, i unes 500, a l’intestí. La diversitat del microbioma té un paper crucial en la forma en què el nostre organisme combat els tumors, ja que aquests bacteris secreten substàncies que poden modificar la capacitat inflamatòria del cos i la resposta del sistema immunitari.» — Fátima Gebauer. 

«S’ha observat que certs bacteris de la microbiota poden influir de manera positiva en la resposta immunitària davant de determinats tractaments, mentre que d’altres poden tenir un efecte negatiu. Tot i així, és important tenir en compte que aquests efectes poden variar segons la dieta i el país d’origen i residència de cada individu. Aquests estudis es troben en una etapa preliminar i cal més evidència per obtenir conclusions definitives.» — Marisol Soengas. 

Com podem prevenir el melanoma?

«Els melanòcits són cèl·lules que de forma natural no es divideixen, per la qual cosa no n’augmenta el nombre al llarg de la nostra vida. Per aquesta raó és crucial protegir-los de possibles danys a llarg termini. Per aconseguir-ho hem de prendre mesures addicionals, com ara fer servir roba protectora, gorra i ulleres de sol, i aplicar crema solar que protegeixi contra la llum UV-A i la UV-B, ja que aquestes són les responsables principals dels tumors de pell. A més de cuidar-nos la pell, adoptar un estil de vida saludable també pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar melanoma i altres tipus de tumors.» — Marisol Soengas. 

Quins són els tractaments actuals per afrontar el melanoma?

«Fins fa aproximadament 15 anys, les persones amb melanoma metastàtic terminal tenien una esperança de vida de prop de 6 mesos i només el 15 % dels pacients responien a les teràpies convencionals com la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia. Tanmateix, actualment, gràcies a les teràpies personalitzades i a la immunoteràpia, aquesta esperança de vida ha augmentat de manera considerable. 

»Les teràpies personalitzades se centren a bloquejar l’activitat de les mateixes cèl·lules tumorals, mentre que la immunoteràpia té com a objectiu potenciar el sistema immunitari perquè reconegui i elimini amb més facilitat les cèl·lules del tumor, ja que aquestes tenen la capacitat d’evadir-lo.» — Fátima Gebauer. 

«A Espanya tenim destacats centres clínics que ja estan aplicant aquests tractaments d’immunoteràpia aprovats. A més, s’estan duent a terme estudis amb l’objectiu d’educar el sistema immunitari, no sols perquè reconegui les cèl·lules tumorals, sinó també perquè les ataqui de manera més eficient. 

»Un exemple d’aquests avenços són les teràpies CAR-T, que s’utilitzen en tumors hematològics i s’estan provant en casos de melanoma. També hi ha un gran interès en el desenvolupament de vacunes. Mitjançant la comprensió de les mutacions específiques presents en cada pacient, serà possible generar vacunes dirigides a aquestes alteracions específiques. Tot i que estan en una fase preliminar, aquestes investigacions són prometedores i ofereixen noves perspectives en el tractament del melanoma.» — Marisol Soengas. 

Quin impacte té la intel·ligència artificial en el camp del melanoma?

«La intel·ligència artificial està basada en algoritmes que aprenen de forma autònoma a partir d’una mostra amb la qual s’entrenen. Actualment s’està utilitzant per al diagnòstic primerenc del melanoma, per exemple, per distingir una lesió maligna d’una benigna en una piga. Tanmateix, la capacitat de distinció i predicció pot variar segons el color de pell de la persona, per la qual cosa el sistema s’ha de perfeccionar.» — Fátima Gebauer. 

«La intel·ligència artificial també pot ajudar a identificar patrons entre milers de mostres obtingudes als laboratoris, i també a classificar i seleccionar pacients per a estudis específics. És una eina en evolució constant que formarà part integral de la recerca bàsica i clínica. No obstant això, cal que ens assegurem que s’implementa de la manera adequada.» — Marisol Soengas. 

Els projectes de Fátima Gebauer i Marisol Soengas per millorar el diagnòstic i el tractament del melanoma

Què és la senescència i com pot ajudar en el tractament del melanoma? El projecte de Fátima Gebauer

«La majoria de tumors es generen a partir de mutacions en gens coneguts com a oncogens, els quals controlen el creixement i la divisió cel·lular. Quan una cèl·lula detecta una mutació que altera el seu creixement, activa un mecanisme anomenat senescència, que en deté la proliferació i emet senyals a les cèl·lules veïnes per indicar que alguna cosa no va bé. Tot i així, les cèl·lules tumorals poden superar aquesta barrera per mitjà d’altres mutacions que desactiven la senescència. 

»Al nostre laboratori hem identificat una proteïna que exerceix un paper crucial en la regulació de la senescència cel·lular, però el seu comportament varia segons el tipus de teixit. Observem que aquesta proteïna promou la senescència en queratinòcits, les cèl·lules que són al costat dels  melanòcits a la pell. Tanmateix, en melanòcits, la proteïna atura la senescència i promou la metàstasi. 

»Actualment estem investigant els factors que determinen aquesta diferència en el comportament de la proteïna en cada tipus cel·lular. El nostre objectiu és identificar els elements que influeixen en aquest procés per poder eliminar-los i desenvolupar tractaments dirigits al melanoma sense causar efectes secundaris indesitjables. 

»A més, estem duent a terme recerques per identificar nous biomarcadors i possibles dianes terapèutiques en un grup de proteïnes conegudes com a proteïnes d’unió a l’ARN i trobar d’aquesta manera les que exerceixen un paper crucial en les cèl·lules tumorals. El nostre objectiu és desenvolupar estratègies que actuïn sobre aquestes proteïnes, cosa que permetria eliminar el melanoma de manera segura sense afectar de manera negativa les cèl·lules normals de l’organisme.» — Fátima Gebauer. 

Com s’investiguen les senyes d’identitat del melanoma? El projecte de Marisol Soengas

«El tumor és molt més que les cèl·lules tumorals. És tan important saber quins són els components de les seves cèl·lules com la forma en què es disseminen i es comuniquen amb el seu entorn. Les cèl·lules de melanoma tenen una gran capacitat de desenvolupar metàstasi en les etapes primerenques del tumor. A més, utilitzen diversos mecanismes per evadir la detecció del sistema immunitari i fins i tot el poden “manipular” a favor seu. En la nostra recerca ens centrem a identificar les proteïnes i els gens que són exclusius de les cèl·lules de melanoma i que els confereixen característiques úniques que les distingeixen d’altres tipus de tumors, com si fossin un codi de barres. Això ens permetrà avançar en el diagnòstic precoç del melanoma. A més, hem desenvolupat un model animal que ens permet rastrejar la propagació de les cèl·lules tumorals. Aprofitem la capacitat de les cèl·lules de melanoma per modificar el seu entorn i crear vies de circulació específiques. Quan passa això, l’animal emet llum. El nostre objectiu és estudiar els processos que activen o inhibeixen aquesta emissió de llum per buscar fàrmacs que puguin bloquejar o reduir la metàstasi.» — Marisol Soengas. 

Finalment, les investigadores es van acomiadar amb un missatge: 

«Gràcies als significatius avenços en recerca i tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial, els últims 10 anys, tenim motius per ser optimistes. Tanmateix, és crucial que continuem investigant. I que tinguem suports com els que brinda la Fundació ”la Caixa” és fonamental.» — Fátima Gebauer. 

«Tot i que encara no podem parlar de curació completa, hem avançat molt en la comprensió i el tractament del melanoma. Encara queda camí per recórrer i per això és tan important la  contribució i el suport a la recerca.» — Marisol Soengas. 

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Sense categoria