Apunt de Mari Luz Guenaga i Pablo Garaizar, Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Deusto, coordinadors del projecte MissToHit

Diversos informes i estudis han advertit de la disminució de les vocacions cientificotecnològiques en l’última dècada. L’educació científica no és capaç de capgirar les actituds negatives i la manca d’interès dels estudiants. La situació és alarmant també des d’una perspectiva de gènere, tenint en compte que les dones han passat d’una presència del 35 % en el sector de la tecnologia el 1980 a un escàs 15 % en l’actualitat. D’altra banda, l’educació basada en la indagació i l’experimentació ha demostrat que facilita l’adquisició d’un coneixement més profund del domini.

Article del Dr. Gerardo Conesa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar

Imatge: Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques

Imagineu-vos que sou neurocirurgians. Situeu-vos al quiròfan, just abans de començar una operació sobre el cervell d’un/a pacient. Heu d’extirpar un tumor cerebral que és al costat esquerre, el costat de la memòria i del llenguatge. N’heu parlat amb ell/a i l’heu advertit de possibles riscos per a aquestes funcions i del fet que es poden veure minvades la força, la destresa i la sensibilitat del costat dret del cos. Sabeu que el pronòstic oncològic depèn del fet que es pugui extirpar el màxim de tumor,

Post de Jordi Mora i Roger Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

La incorporació del Dr. Manuel Serrano a l’IRB, la nova convocatòria d’ajudes a la recerca RecerCaixa i el Dia Mundial contra l’Esclerosi Múltiple van ser els temes que van destacar al canal de Twitter de @CaixaCienciaCAT.

Regeneració de teixits cel·lulars: la gran aposta de l’IRB

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona va anunciar el passat 12 de maig la incorporació del Dr. Manuel Serrano, reconegut investigador que va iniciar la seva reeixida carrera de recerca fa 13 anys al Grupo de Supresión Tumoral del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.

Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.