Fotografia d’una proliferació de Pelagia noctiluca. Crèdits: ICM-CSIC

Post de Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La presència de meduses a les costes del Mediterrani és un fet freqüent cada any. L’impacte que això representa en el pla social és rellevant ja que les atencions per picades a la platja representen aproximadament el 40% del total de les incidències ateses als punts de socorrisme.

Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fa deu anys que ens centrem en l’estudi de les causes i conseqüències de les proliferacions de meduses. I, malgrat que aquestes es puguin definir i explicar des d’un punt de vista científic,

Tècnics del SOCIB durant el llançament de la roseta oceanogràfica equipada amb CTD per a la presa de mostres a profunditats diferents (temperatura, fluorescència, salinitat, etc.). Font foto: arxiu SOCIB.

Post d’Eva Aguiar, del Sistema de Modelització i Predicció del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i adjunta al projecte MEDCLIC, i Ana Bonilla, del Servei d’Educació i Divulgació del SOCIB.

La salut dels nostres mars està en perill i la brossa marina n’és una de les amenaces. Entendre la deriva de plàstics al mar i caracteritzar-ne les possibles zones d’acumulació són temes prioritaris per poder mitigar-ne els efectes d’una manera eficient. Simulacions numèriques de corrents realistes representen avui eines sofisticades per procedir a aquesta anàlisi.

Post del Dr. José Manuel Soria, Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

Ferran Latorre ha passat a formar part del selecte grup d’alpinistes que han escalat els catorze 8.000 sense l’ajuda d’oxigen artificial. Fins a la data, només 16 persones en tota la història de l’alpinisme han superat aquest repte, que posa en condicions extremes el cos i la ment de l’escalador. Aquesta gesta forma part del projecte CAT14x8.000, iniciativa que ha estat possible des dels seus inicis gràcies al suport de CaixaBank. El projecte SHERPA-Everest 2017 és part del projecte CAT154x8.000. Imatge: Obra Social “la Caixa”.

Post de Jordi Mora i Roger Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

L’acte de presentació del projecte de salut cerebral BBHI, la convocatòria de RecerCaixa i el B·Debate sobre el microbioma humà van ser alguns dels temes destacats el juny passat al nostre canal de Twitter de @CaixaCienciaCAT.

Com podem mantenir sa el cervell?

El nombre de casos nous i de persones afectades per malalties neurològiques ha esdevingut un dels problemes principals de la salut pública als països desenvolupats. Investigacions recents indiquen que determinats hàbits o estils de vida, per exemple els relacionats amb l’exposició a activitats físiques o cognitivament complexes, poden modificar la producció de noves cèl·lules,

Post de Jordi Aloy i Domènech. Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Fa tan sols cent anys, els astrònoms pensaven que la nostra galàxia, la Via Làctia, constituïa la totalitat de l’univers. Al llarg del segle xx, però, els nostres coneixements sobre la naturalesa del cosmos no han deixat de créixer, fins al punt que podem afirmar que mai a la història de la humanitat havíem tingut una visió tan acurada sobre l’univers com la que tenim ara. Per exemple, avui sabem que la nostra tan sols és una entre milers de milions d’altres galàxies, que aquestes s’agrupen formant cúmuls i supercúmuls o que l’univers no és etern,