Que els drons voletegin al nostre voltant només és qüestió de temps. La Comissió Europea preveu que, d’aquí al 2035, es facin servir en tota mena de tasques, sobretot en el sector de serveis, amb un impacte econòmic que superarà els 10.000 milions d’euros anuals. Però abans s’han de resoldre importants qüestions relacionades amb la seguretat, com ara que no xoquin entre si, contra altres objectes o contra nosaltres.

Leonardo Colombo envoltat de drons i fórmules matemàtiques. GPSIC Lab, FIUBA, Argentina. Fotografia feta per Juan Ignacio Giribet

I la complexitat creix quan volem que facin tasques col·laboratives per a les quals s’hauran de sincronitzar, en alguns casos amb gran precisió.

Aproximadament 1.300 milions de persones arreu del món pateixen algun tipus de discapacitat, segons estima l’OMS. Una xifra que segueix en augment a causa del creixent envelliment de la població, que a partir dels 50 anys majoritàriament ha desenvolupat alguna patologia visual.

Les innovacions mèdiques de les últimes dècades han ajudat en molts casos, però la gran varietat d’afeccions de l’ull i dels centres de processament de la visió en el cervell dificulten la curació de moltes altres patologies. 

En els últims anys i des de disciplines molt diferents, s’han proposat noves teràpies i dispositius per donar resposta a aquest repte. Per conèixer-ne dos,

La neurocientífica Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, és filla de pare neurocirurgià i mare pintora. No és estrany que, tot i que la curiositat científica hagi estat el motor de la seva vida professional, el seu interès per l’art també l’hagi acompanyat durant tota la seva carrera i li hagi fet preguntar-se què passa dins el cervell quan som creatius i quan observem obres que ens semblen boniques. Parlem amb ella per entendre una mica millor en què consisteix la creativitat i fins a quin punt és important l’art i la bellesa per a la nostra espècie.

La neurocientífica Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Quan falten pocs dies per entrar al 2020, fem una breu aturada per avaluar l’any que estem a punt de deixar. I ens alegra comprovar tot el que hem aconseguit. Acompanya’ns en aquest recorregut retrospectiu per CaixaCiència i descobreix #ElMés del 2019, sense oblidar que el més important ha estat fer-ho junts.

El més nou

En recerca, com en tants altres aspectes de la vida, 1+1 sovint són més que 2. Per això, els programes de recerca i innovació de ”la Caixa” aposten per aliances amb centres d’excel·lència científica i immillorable pràctica clínica, com també per nous programes de suport a la R+D+i.

En l’últim any,

El sistema immunitari ens protegeix d’infeccions i tumors. No obstant això, en alguns casos, pot també atacar per error el cervell i causar alteracions neurològiques i psiquiàtriques. Són les anomenades encefalitis autoimmunitàries, un grup de processos inflamatoris cerebrals que poden arribar a ser mortals. 

El nostre coneixement sobre aquestes malalties ha crescut paral·lelament a la carrera de Josep Dalmau, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer, i descobridor, el 2007, de la primera encefalitis autoimmunitària coneguda, en la qual els anticossos ataquen els receptors NMDA de les neurones. 

Dalmau, que també treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha liderat les recerques que han descrit més del 50 % de les encefalitis autoimmunitàries que coneixem fins ara.