Quan la xifra d’infectats per la Covid-19 ha arribat ja als quasi 20.000  a Espanya i supera amb escreix els 200.000 al món, continuem parlant amb Antoni Plasència, director de l’ISGlobal. Aquest epidemiòleg lidera un equip interdisciplinari d’investigadors per millorar la salut global i promoure l’equitat a través de la recerca en aquest camp. Aquest centre, impulsat per ”la Caixa”, és fruit de la col·laboració entre hospitals, centres de recerca i administracions governamentals.

Quines serien les prioritats, avui, en la lluita contra el coronavirus?

La primera, injectar els recursos i equips necessaris per assegurar la capacitat assistencial del nostre sistema sanitari. La segona, mantenir amb fermesa les mesures de distanciament social. I la tercera, incrementar l’accés als tests de diagnòstic, especialment en la població de risc: col·lectius vulnerables i sociosanitaris i també a les zones on hi hagi més transmissió.

I amb això n’hi haurà prou?

Cal tenir en compte que el coneixement que tenim sobre la pandèmia no canvia cada dia, sinó minut a minut. Contínuament apareixen nous resultats i hem d’utilitzar aquesta informació per a una aplicació pràctica, ha de servir perquè les autoritats puguin prendre bones decisions. Per exemple, és arriscat parlar de taxes de letalitat, que són les defuncions per nombre de casos. Inicialment, es deia que la Xina tenia una taxa del 2-3 %, però encara s’ha de veure quina és a Europa, perquè s’identifiquen més casos que abans no es detectaven. És massa d’hora per fer estimacions fiables. Però no hem de perdre de vista que el principal determinant de la mortalitat no és tant la virulència de la Covid-19 com la capacitat del sistema sanitari per atendre els casos greus.

Ens queda molt per aprendre, aleshores.

Les properes setmanes veurem com es fa més visible la propagació de la pandèmia a l’Àfrica i Amèrica. De moment, sembla que hi ha pocs casos, però el problema és que la seva capacitat de detecció és molt limitada. El cas de l’Àfrica és especialment preocupant, ja que tenen altres problemes molt greus, com la malària, la sida, la tuberculosi i altres infeccions que suposen una càrrega de malaltia molt important, a més d’hipertensió, obesitat i malalties cardiovasculars, que van tenint un pes cada vegada més gran, al qual s’afegirà l’impacte del coronavirus, en un context de molt poca capacitat de diagnòstic i uns sistemes d’atenció molt fràgils.

Estem encara en un estadi inicial de coneixement?

Tampoc diria això. Fa gairebé 3 mesos. Tenim evidències a la Xina i a Corea del Sud. Hem de veure també com està evolucionant al Japó i a Singapur. Cal esperar. A Europa, això sí, estem enmig d’una guerra. Les mesures més dràstiques ja estan en bona mesura preses i cal esperar que es produeixi el punt d’inflexió per continuar adaptant les respostes. El que està clar és que superarem aquesta situació, però amb grans costos.

La Covid-19 es podria convertir en un virus estacional?

No ho sabem, però tot indica que és aquí per quedar-se circulant un temps indeterminat i que afectarà tot el món. No sabem encara quin és el seu comportament estacional, com reacciona a la humitat o a la temperatura. Tampoc sabem quina resposta immunitària tindrem: si serà puntual, és a dir, si ens podem reinfectar, o si hi podem ser immunes a llarg termini. Encara ens queden moltes lliçons per aprendre.

Podem aprendre res sobre com hem gestionat l’inici de la crisi?

És d’hora per interpretar què ha passat. La majoria dels països europeus han seguit les indicacions de l’OMS, que ha proposat una resposta gradualista, adaptada a l’evolució de la situació epidemiològica. Dins d’aquest model, es podrien haver pres abans algunes mesures que estan actualment en vigor? Encara és d’hora per afirmar-ho. En tot cas, l’opció alternativa de model maximalista, amb intervencions molt intensives des dels primers casos, no figura en cap protocol actual. Així que la discussió la trobem en com es desplega aquest gradualisme, tot i tenint informació parcial i moltes incerteses. Però està clar que aprenem cada dia lliçons útils per al futur.

Hi ha cap part positiva en tot això?

Amb aquest nou risc per a la salut col·lectiva, s’estan mobilitzant un conjunt d’accions que de ben segur ens reforçaran com a societat global. El que ha passat, la pandèmia, mostra la interdependència permanent que tenim els uns dels altres, gairebé al minut. Posa de manifest les nostres fragilitats i permet aprendre a respondre-hi de manera col·lectiva, des de l’esforç compartit i la intel·ligència col·lectiva. El virus genera una situació desconeguda, d’una banda, i una resposta que entre tots hem d’ajustar per assegurar la salut amb el menor impacte econòmic i social. La ciència, en aquest sentit, és una eina clau per entendre la dinàmica de la infecció i proposar respostes. És difícil fer prediccions encara, però avui sabem més coses que la setmana passada, i d’aquí a una setmana en sabrem més que avui per aconseguir vèncer la pandèmia.