Fins ara, la pandèmia provocada pel virus SARS-CoV-2 ha provocat 67.841morts i segons dades de l’OMS, hi ha 1.214.973 contagiats, tot i que es desconeix exactament aquesta última dada. El seu enorme impacte ha fet més visibles els riscos que comporten les malalties infeccioses emergents i la importància de la recerca en salut i la col·laboració entre els diversos agents socials per combatre-les.

Avui, la celebració del Dia Mundial de la Salut té més sentit que mai. Des de CaixaCiència ens volem afegir al reconeixement de la tasca del personal sanitari que és a la primera línia d’atac amb l’atenció als pacients. I volem també donar valor a la recerca, que ara està resultant clau en la mitigació i el desenvolupament de noves teràpies per posar fre a aquesta pandèmia.

Hem après, d’una manera dolorosa, que les respostes a malalties infeccioses emergents han de ser ràpides, perquè poden aparèixer en qualsevol moment, i també coordinades, perquè s’expandeixen a gran velocitat, afectant greument l’equilibri social i econòmic global. A més, colpegen amb especial força els col·lectius més vulnerables. Les estratègies que dissenyem definiran, en gran mesura, quin tipus de societat volem ser al segle XXI.

IrsiCaixa, una aposta contra la sida i motor de teràpies per a la COVID-19

Des de fa ja molts anys, la Fundació ”la Caixa” ha apostat per la recerca en el control i la prevenció de les pandèmies. En col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, va impulsar la creació d’IrsiCaixa, fa ja 25 anys. Aquest centre s’ha convertit en un referent internacional en la recerca de malalties infeccioses. L’estudi de VIH els ha permès conèixer millor el sistema immunitari per entendre i curar altres malalties víriques, com el virus de l’Ebola, algunes hepatitis o la infecció per virus del papil·loma humà. Actualment, aprofiten el coneixement adquirit per plantejar possibles estratègies de mitigació i teràpies contra el SARS-CoV-2.

“El nostre enfocament terapèutic és triple. D’una banda, volem veure quins fàrmacs antivirals que ja es fan servir de manera habitual podrien ser eficaços també contra la COVID-19”, ens comentava fa poc Nuria Izquierdo-Useros, investigadora del centre. “Però, a més, a partir de la informació recopilada de l’epidèmia de l’any 2003 de SARS, provocat per un altre coronavirus molt semblant al responsable de la pandèmia actual, volem dissenyar anticossos més específics contra el SARS-CoV-2. I, alhora, treballarem per desenvolupar una vacuna.”

Les condicions són molt diferents de les que hi havia el 2003. Llavors, es va trigar gairebé tres mesos a publicar el genoma del virus que provocava el SARS. Aquesta vegada, només s’ha trigat uns dies. Les millores tecnològiques i un intercanvi de dades entre científics sense precedents han ajudat que científics de tot el món hagin pogut fer un seguiment de la pandèmia de COVID-19 amb més rapidesa que en qualsevol brot epidèmic previ.

ISGlobal, fonamentant les polítiques de salut basades en la recerca

Enguany fa 10 anys que es va crear l’ISGlobal, un altre centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, ​​la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. El seu objectiu és millorar la salut de les poblacions més vulnerables, i ho fa a partir del foment d’accions basades en el coneixement científic. Des dels seus inicis, el control i remediació d’epidèmies infeccioses han estat un dels seus eixos de treball.

A l’ISGlobal es dona cobertura a la vigilància epidemiològica en malalties infeccioses i s’investiga per obtenir millors eines de diagnòstic i tractament. Pel que fa a la pandèmia actual, coordinen diverses línies de recerca sobre la COVID-19, i participen en dos nous estudis per combatre aquesta nova malaltia. Un d’aquests estudis té com a objectiu avaluar l’ús de l’hidroxicloroquina com a tractament preventiu en personal sanitari de l’Hospital Clínic de Barcelona particularment exposat al nou coronavirus. L’altre pretén avaluar la prevalença de la infecció per SARS-CoV-2 en aquest mateix col·lectiu a través de la detecció d’anticossos contra el virus. ISGlobal també col·labora amb altres grups en el desenvolupament de solucions tecnològiques que ajudin a rastrejar els casos.

En una entrevista recent, Adelaida Sarukhan, investigadora d’ISGlobal, ens explicava la importància de la diagnosi primerenca, sens dubte una de les lliçons que hem après de la pandèmia actual. “L’estratègia de Corea de Sud, basada en una reacció proactiva i transparent, és un bon model de gestió de crisi. Van començar a fer tests de diagnòstic a la major quantitat possible de gent i en temps extremadament rècord. Gairebé podies anar en cotxe, obrir la finestra, et feien el frotis i en 20 minuts sabien si eres positiu o no. Això, afegit a la tecnologia mòbil i el big data, que permetia identificar de seguida els contactes dels casos per posar-los en quarantena el més aviat possible, els va permetre disminuir de manera significativa el nombre d’infectats.”

“S’estan mobilitzant un conjunt d’accions que segur que ens reforçaran com a societat global”, apunta Antoni Plasència, director d’ISGlobal i amb qui també vam parlar fa només uns dies. “Dona valor a la interdependència permanent que tenim els uns amb els altres, gairebé al minut. I permet aprendre a respondre a les nostres fragilitats des de l’esforç col·lectiu i la intel·ligència col·lectiva”.

En aquest sentit, Sarukhan esmentava com aquesta lluita implica per igual uns i altres. “La salut és global i els virus no hi entenen, de fronteres. El que passa en un racó pot afectar-nos a tots. Així que les respostes han de ser a escala global. Ens hem de preocupar que tots els països tinguin un sistema de vigilància i una preparació per a epidèmies perquè no es torni a produir aquesta situació”.

La recerca en salut, una necessitat amb capacitat de transformar el nostre futur

L’aposta per aquests centres en la seva voluntat d’establir col·laboracions entre investigadors, professionals sanitaris, la indústria farmacèutica, l’administració, els pacients i la societat en general segueix vigent. Es veu reforçada, a més, en l’acció social de la Fundació ”la Caixa”. Només al 2019, els seus programes d’ajuts i beques a la recerca van donar suport a 34 projectes de malalties infeccioses en què treballen 505 investigadors de 21 centres d’Espanya i Portugal, amb una inversió total de 9,95 milions d’euros.

Iniciatives com les convocatòries de Recerca en Salut han aportat en les seves dues primeres edicions, al 2018 i al 2019, 30 milions d’euros a 50 projectes per donar resposta a malalties de tota mena. Al 2020, a més d’una nova edició d’aquesta convocatòria, s’hi afegeixen iniciatives específiques per combatre la COVID-19. Al programa d’impuls a la innovació biomèdica CaixaImpulse, fa poc hem llançat una convocatòria exprés per donar resposta a la pandèmia mundial i que oferirà suport a projectes i tecnologies enfocades a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el monitoratge de la COVID-19, amb data límit per al 15 d’abril.

En recerca, cada dia es fa un pas important en el diagnòstic i tractament de les malalties conegudes. L’experiència actual ens mostra la importància d’obrir nous àmbits de recerca específics dedicats a la prevenció de possibles pandèmies en el futur. “Cal invertir en ciència i innovació. Això implica identificar els reservoris animals, els hotspots des d’on poden aparèixer nous virus. Cal estudiar-los en profunditat per tenir una idea més clara de quins poden arribar a infectar-nos a nosaltres”, conclou Sarukhan.

Izquierdo-Useros, des d’IrsiCaixa, també aposta per intentar prevenir l’efecte pandèmic de possibles virus animals que podrien saltar a humans en el futur: “Amb l’ajuda de la computació més avançada, podem predir com poden mutar en el futur i dissenyar fàrmacs contra ells abans que apareguin”.

Actualment, més d’un centenar d’assajos busquen respostes contra el SARS-CoV-2. “La col·laboració i sincronització dels diferents grups, a escala mundial, és clau per aconseguir avenços científics”, apunta Izquierdo-Useros. “La medicació per acabar amb la COVID-19, sigui la que sigui, pot arribar des de qualsevol part de món”.

Però no només els científics col·laboren. Moltes indústries s’estan adaptant per ajudar a fer front a la pandèmia, sobretot produint innovacions tecnològiques per detectar i tractar la malaltia de manera més eficient. En suport als professionals sanitaris, la recerca en salut està sent, més que mai, el pilar bàsic d’una societat que té com a repte ser més justa i democràtica per a tothom. En el debat entre salut i economia, Plasència es mostrava contundent: “Jo crec que sí, que la salut de les persones està per davant de l’impacte econòmic i social”.

A la Fundació ”la Caixa”, seguirem apostant per totes i cadascuna d’aquestes persones, i volem agrair l’enorme esforç dut a terme, durant aquestes setmanes, per investigadors i col·lectius sociosanitaris, a la primera línia de combat.