Post de Josep Perelló, doctor en Física. Professor agregat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona (UB) i cap del grup de recerca OpenSystems-UB. 

El curs ciències i participació ciutadana, emmarcat dins del programa d’Els Juliols 2013 de la Universitat de Barcelona i coordinat pel grup OpenSystems-UB, s’ha centrat en la introducció de la participació ciutadana en els processos de recerca científica. S’aspirava a donar una caixa d’eines per desenvolupar projectes d’aquest tipus. El curs, pioner a casa nostra, ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa” i la col·laboració del BarcelonaLab,

Post de Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. 

Quan el meu fill entra a CosmoCaixa el que vol és tocar i experimentar. Es dirigeix corrents cap a les escales mecàniques i vol anar «allà on es toquen les coses, mamà». Moltes de les experiències que els nens recorden més i que més els impacten són les fenomèniques, les vivencials,  les que els permeten experimentar i tocar. És a dir, embrutar-s’hi les mans. 

En una sala de l’antic Museu de la Ciència es podia llegir la frase de Confuci: «Si ho escolto, ho oblido; si ho veig, ho recordo; si ho faig,

Post del doctor Miquel Barceló García. Facultat d’Informàtica de Barcelona. Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La ciència i la tecnologia són importants avui dia; per això cal fer contes de ciència. Mai en la història de la humanitat hi ha hagut una presència tal de la ciència en la vida quotidiana: cotxes, avions, cinema, televisors, ordinadors, telèfons mòbils intel·ligents, forns, rentadores, robots de cuina i tota mena d’electrodomèstics. Sense oblidar ressonàncies magnètiques, artroscòpies, ecografies i un llarg etcètera d’artefactes fruit del desenvolupament de la ciència i les seves aplicacions pràctiques. Una demostració quasi abassegadora de com la ciència i la tecnologia formen ja part indestriable de les nostres vides.

Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

L’exposició Mediterrani, inaugurada a CosmoCaixa el passat 10 de desembre, ofereix al públic una visió de determinats aspectes del Mare Nostrum amb la finalitat de provocar una reflexió sobre el seu futur. Amb una museografia interactiva, innovadora i estèticament bella, aquesta mostra transmet les particularitats geogràfiques, geològiques, físiques i biològiques de la Mediterrània però a més detalla alguns dels problemes i les amenaces actuals d’aquest ecosistema. Així mateix, i pel fet que el Mediterrani no és tan sols un espai físic, també presenta unes pinzellades, en forma d’atraients interactius, sobre aspectes diversos de la cultura i les societats mediterrànies.

Post de Rosina Malagrida, llicenciada en Ciències Químiques. Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College (Londres). Directora d’Xplore Health i Responsable de Comunicació i Participació Pública en Recerca Biomèdica a IrsiCaixa.

Les darreres festes de divulgació de la ciència anomenades La nit de la recerca que s’han celebrat a ciutats d’arreu d’Europa duien per lema «Sense recerca no hi ha futur». Aquest lema sorgeix en un moment en què en molts països comunitaris hi ha debats interns entorn a les retallades en recerca, i és que malauradament molts de nosaltres hem estat en algun context on hem hagut de sentir que «ara no és moment per invertir en recerca».
 
Un dels motius d’aquesta manca de suport social és que des de la comunitat científica no hem sabut trencar la membrana entre «ciència» i «societat» i transmetre el missatge de la necessitat d’apostar pel coneixement.