Post de M. Teresa Escalas, doctora en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Directora de l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC-UAB) i coordinadora del curs Obrint la ciència. 

Si fa uns mesos haguéssim llegit el títol d’aquest curs, que conté paraules de recerca i innovació unides a responsabilitat, l’hauríem trobat estrany. Ara l’associem a idees molt actuals per a la nostra societat, necessitada de canvis que hem d’aconseguir mitjançant el coneixement, la responsabilitat i la implicació de persones i entitats. 
 
La Responsible Research and Innovation (RRI) continua amb les idees de Science in Society de crear consciència dels valors de la ciència i la tecnologia entre la societat a la qual pertanyen,

Per Jordi Mazon. Professor al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), especialista en meteorologia i autor de diversos llibres de divulgació sobre el tema. 

Oratge. Fotografia: Wikimedia Commons.

Els episodis meteorològics extrems han afectat la societat i el medi natural. La dinàmica atmosfèrica té un paper destacable en episodis històrics i fets reals curiosos. Però, què és l’atmosfera? El nostre planeta conté un embolcall de gasos, nitrogen i oxigen principalment, que s’estén fins als 10.000 quilòmetres d’alçada, tot i que és difícil i discutible establir aquest límit superior. Tanmateix, el 99% de la massa de l’atmosfera es concentra en els primers 30 km.

Post de Daniel García Jiménez, doctor en Física i màster en Comunicació Científica. Consultor extern del Servei Geològic dels EUA (USGS). Membre de The Big Van Theory, que va actuar el passat mes de gener a CosmoCaixa Barcelona.
 
Una onada humana digna del mundial de futbol recorre l’auditori de CosmoCaixa Barcelona. Rialles. Uns quants atrevits miren de desxifrar codis secrets. Més rialles. Les festes nocturnes ajuden a comprendre els ritmes circadians i els efectes de l’alcohol, i Bricomanía reviu per explicar com es pot generar grafè. Encara més rialles. Les preguntes i els tuits plouen durant la nit de l’últim dijous de gener i en queden un munt sense resposta a l’escenari per falta de temps.

Post d’Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S’ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d’àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment»,

Post del professor Josep Maria Gili i Begoña Vendrell, investigadors del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). Coordinen i dirigeixen el projecte «El mar a fons». 

Com cada estiu, els mitjans de comunicació són plens de notícies sobre el mar i la platja. I les meduses van tornar a ser protagonistes. A finals del maig passat va sortir la noticia que la FAO recomanava menjar meduses, com una cosa nova. Però… és realment nou, això de menjar meduses? 

Medusa «moca» (Rhizostoma pulmo) (Font: «El mar a fons»).

A l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC),