Participació ciutadana o la ciència del segle XXI
Publicado el 15/05/2014
Post de Josep Perelló, doctor en Física. Professor agregat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona (UB) i cap del grup de recerca OpenSystems-UB.
El curs ciències i participació ciutadana, emmarcat dins del programa d’Els Juliols 2013 de la Universitat de Barcelona i coordinat pel grup OpenSystems-UB, s’ha centrat en la introducció de la participació ciutadana en els processos de recerca científica. S’aspirava a donar una caixa d’eines per desenvolupar projectes d’aquest tipus. El curs, pioner a casa nostra, ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa” i la col·laboració del BarcelonaLab, una iniciativa impulsada des de la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Partíem de les inquietuds següents: Quina recerca hem de dur a terme? És just que la decidim des de la comunitat científica amb connivència de polítics diversos? Podria el ciutadà tenir-hi veu i vot? Però, si tingués vot, amb quin criteri i coneixement de causa podria opinar? I, finalment, com pot el ciutadà fer-se seva una recerca que, per cert, està finançada amb recursos públics? M’atreveixo a pronosticar que la manera com la societat assumeix la ciència i se’n sent partícip esdevindrà un factor essencial d’èxit en la tasca investigadora del segle XXI.
Fins ara, la ciència en societat s’ha limitat a fer amigables uns resultats i un coneixement sofisticats. Les activitats pròpies de la divulgació, com l’entenem avui dia, són activitats fantàstiques en aquest sentit, però no és una estratègia del tot satisfactòria si el que es vol és augmentar l’esperit crític de la ciutadania.
Les noves directives del programa Horizon 2020 de la Unió Europea aborden aquesta tensió. Una de les sortides és introduir la participació ciutadana en tots els estadis d’un procés de recerca: l’anomenada ciència ciutadana o bé la figura de la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, en anglès). El nou programa marc europeu busca un investigador responsable, capaç de defensar la pròpia recerca davant del ciutadà. La recerca desenvolupada hauria de capacitar, així mateix, el ciutadà per poder prendre decisions per ell mateix o poder opinar amb criteri. I la capacitació passa, com bé sabem quan provem d’aprendre alguna cosa nova, per fer les coses per un mateix i, de passada, contribuir a les tasques pròpies de la recerca.
El curs contenia sessions més reflexives que, fins i tot, implicaven un canvi de perspectiva sobre el procedir diari del científic. Altres sessions eren pràctiques amb casos d’estudi d’iniciatives locals en ciència ciutadana aglutinades dins BarcelonaLab, com ara el projecte Riu.net del grup Freshwater Ecology and Management de la UB (estudi de la qualitat dels rius), el projecte Atrapa el tigre! del grup MoveLab del CSIC-Blanes (estudi sobre el mosquit tigre) i el projecte de Bee-Path (estudi sobre mobilitat humana). En tots ells, les noves tecnologies són catalitzadores fantàstiques per a la participació.
Malauradament, els científics no estem prou preparats per a aquests reptes. Necessitem l’ajuda de comunicadors científics però aquests també han de canviar de rol. Afortunadament, ambdues comunitats eren al curs. Algú més s’hi engresca?