Fa milers d’anys, trobar aliments no era una tasca fàcil i el nostre cos es va especialitzar cada vegada més a emmagatzemar aquest recurs energètic tan preuat: el greix. 

Ara, la realitat és tota una altra. En la societat actual, caracteritzada pel sedentarisme i les dietes riques en calories, acumulem greix molt ràpidament i l’excés de greix al nostre organisme està directament relacionat amb l’obesitat i altres problemes de salut metabòlica. 

Quan ingerim calories en excés, unes cèl·lules anomenades adipòcits s’encarreguen d’emmagatzemar-les en forma de greix. D’aquesta manera eviten que el greix es dipositi en altres teixits i òrgans com el fetge o les parets dels vasos sanguinis,

Parla la veu de la ciència: cinc investigacions pioneres explicades des del laboratori
Els camins de la ciència no sempre són fàcils d’entendre, però són molts els investigadors que s’esforcen per explicar les seves troballes en primera persona. Per aquest motiu vam crear News from the lab, iniciativa que té com a objectiu donar veu als investigadors de la nostra xarxa, científics i científiques que ens apropen els seus descobriments des dels seus laboratoris.

En aquesta segona temporada ens ha deixat diversos titulars: els algoritmes informàtics també tenen alguna cosa a dir en la investigació contra el càncer; la leucèmia infantil es podria començar a desenvolupar abans del naixement;

El 2024 ha tornat a ser un any carregat de ciència i innovació. Mes a mes ens hem apropat, a través d’una imatge, als avenços dels laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, als llocs on es crea la ciència que acaba beneficiant de maneres molt diverses el conjunt de la societat. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un 2024 d’avenços en biomedicina i salut, un any en què els investigadors de la nostra xarxa han fet passos en la comprensió del càncer o de l’Alzheimer, han descobert nous mosquits portadors de malalties o han entès millor la identitat de les cèl·lules, entre moltes altres coses.

Canvia el cervell durant l’embaràs?

La fisiologia i l’anatomia del cos humà canvien durant l’embaràs per adaptar-se als processos que requereix la gestació.

Cada temporada, amb l’arribada de la grip, les vacunes tornen a ser notícia. Tanmateix, la veritable batalla té lloc durant tot l’any en laboratoris d’arreu del món on els investigadors intenten anticipar-se a un virus que, gràcies a l’alta capacitat de mutació que té, es reinventa constantment per eludir les defenses del nostre organisme.

Aquesta habilitat d’adaptació obliga els científics a actualitzar les vacunes una vegada i una altra en un esforç per mantenir la població protegida davant de les variants emergents.

Actualment, un mètode avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és clau per monitorar el virus: els assajos d’hemaglutinació (HA) i inhibició de l’hemaglutinació (HAI).

El part i les primeres hores de vida del nounat representen un període considerat de risc. Factors com el naixement prematur, la disminució de l’aportació sanguínia durant el part o l’adquisició d’infeccions poden desencadenar lesions cerebrals, amb conseqüències que poden derivar en diferents graus de discapacitat. La detecció primerenca d’aquestes afeccions resulta fonamental per implementar teràpies adequades que permetin mitigar els efectes adversos i millorar el pronòstic a llarg termini.

En aquesta edició de News from the lab, els investigadors Albert Fabregat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicenç Pascual, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ens presenten un dispositiu que estan desenvolupat amb el suport del programa CaixaImpulse Innovació i que permet la detecció precoç de problemes neurològics potencials en nadons.