«Els assajos clínics no tan sols són una eina d’investigació, sinó també una possibilitat real de tractament per a pacients que han esgotat moltes altres opcions». Aquesta és la premissa amb què Elena Garralda, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO, valida cadascuna de les noves teràpies que s’impulsen en aquesta unitat. 

Un exemple d’això és l’assaig clínic del projecte europeu PragmaTIL, liderat pel VHIO. Amb la participació de 12 institucions de 6 països, entre les quals hi ha la Fundació ”la Caixa”, aquest assaig ha tractat el primer pacient amb una innovadora immunoteràpia. Amb quin objectiu? Millorar la cura de persones amb tumors resistents reduint-ne la toxicitat sense que perdi eficàcia. 

El sistema immunitari és un dels grans assoliments de l’evolució. Detecta i aborda virus, bacteris, paràsits, cèl·lules tumorals i fins i tot agressions d’objectes inerts. De la mateixa manera, el nostre esforç per entendre i desxifrar com actua el nostre propi sistema immunitari és, també, un dels grans assoliments de la humanitat. N’és un clar exemple el fet que, només en els últims cinquanta anys, les vacunes han salvat 154 milions de vides, segons l’Organització Mundial de la Salut.

Avui, la immunologia, la branca de les ciències biomèdiques que estudia el sistema immunitari, va molt més enllà. Està redefinint la biomedicina i obrint la porta a nous avenços en la prevenció,

La tuberculosi és una de les malalties infeccioses més antigues de la humanitat i la que ha causat més morts al llarg de la història. Només en els últims dos-cents anys s’ha cobrat la vida de més de mil milions de persones i avui en dia continua sent la malaltia infecciosa més letal.

Per abordar aquest gran repte de salut global s’està avançant cada dia més en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la tuberculosi. L’única vacuna disponible per a la malaltia es va desenvolupar el 1921, però actualment hi ha 14 nous candidats vacunals en fase de desenvolupament clínic i que avancen perquè es puguin posar a prova en humans.

L’Alzheimer és la causa més comuna de demència i, malgrat que té un gran impacte, encara no s’ha trobat cap cura efectiva per a aquesta malaltia. L’impacte que causa en la societat és enorme i es calcula que el 2050 es triplicarà el nombre de casos, ja que es passarà dels 1,2 milions de malalts actuals a Espanya als 3,6 milions. A mesura que la malaltia avança es produeix una neurodegeneració progressiva que afecta no tan sols la memòria, sinó també la capacitat de relacionar-se, i fins i tot la pròpia identitat.

Durant anys es va creure que el dany cerebral associat a l’Alzheimer, especialment a les regions essencials per a la memòria,

Fa milers d’anys, trobar aliments no era una tasca fàcil i el nostre cos es va especialitzar cada vegada més a emmagatzemar aquest recurs energètic tan preuat: el greix. 

Ara, la realitat és tota una altra. En la societat actual, caracteritzada pel sedentarisme i les dietes riques en calories, acumulem greix molt ràpidament i l’excés de greix al nostre organisme està directament relacionat amb l’obesitat i altres problemes de salut metabòlica. 

Quan ingerim calories en excés, unes cèl·lules anomenades adipòcits s’encarreguen d’emmagatzemar-les en forma de greix. D’aquesta manera eviten que el greix es dipositi en altres teixits i òrgans com el fetge o les parets dels vasos sanguinis,