«Els assajos clínics no tan sols són una eina d’investigació, sinó també una possibilitat real de tractament per a pacients que han esgotat moltes altres opcions». Aquesta és la premissa amb què Elena Garralda, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO, valida cadascuna de les noves teràpies que s’impulsen en aquesta unitat. 

Un exemple d’això és l’assaig clínic del projecte europeu PragmaTIL, liderat pel VHIO. Amb la participació de 12 institucions de 6 països, entre les quals hi ha la Fundació ”la Caixa”, aquest assaig ha tractat el primer pacient amb una innovadora immunoteràpia. Amb quin objectiu? Millorar la cura de persones amb tumors resistents reduint-ne la toxicitat sense que perdi eficàcia. 

Aquesta immunoteràpia anomenada TIL (teràpia amb limfòcits infiltrants de tumors) aconsegueix atacar les cèl·lules tumorals amb una estratègia pròpia. Primer s’extreuen del tumor del pacient unes cèl·lules immunitàries anomenades limfòcits. Després de multiplicar i activar aquestes cèl·lules per reforçar-ne la capacitat, i com si es tractés d’un «exèrcit», s’introdueixen de nou en el pacient perquè ataquin i destrueixin amb més efectivitat les cèl·lules tumorals. 

Aquesta nova teràpia se suma a la llarga llista d’avenços que avalen la trajectòria de la UITM. Avui, Dia Mundial de l’Assaig Clínic, els repassem al costat de la directora d’aquesta unitat de recerca, Elena Garralda. 

Parlem d’assoliments i aprenentatges

Des que va obrir les portes fa gairebé 15 anys, la UITM-CaixaResearch del VHIO s’ha consolidat com un referent europeu en assajos clínics de fases primerenques, amb més de 10.000 pacients i més de 70 nous fàrmacs i indicacions aprovats. 

«M’enorgulleix que tres dels assajos que hem liderat hagin estat first-in-human [assaig de primera administració en humans] amb fàrmacs desenvolupats als nostres propis laboratoris, cosa que exemplifica el model de recerca translacional que impulsem al VHIO: portar els descobriments del laboratori al pacient en el temps més curt possible», explica Elena Garralda. 

15 anys de trajectòria no tan sols es resumeixen en números. També en aprenentatges. «Gràcies a la recerca hem comprès millor la biologia dels tumors i hem dissenyat fàrmacs dirigits a alteracions genòmiques concretes. Així podem seleccionar de manera cada cop més precisa els pacients que beneficiarà més un tractament o un altre, cosa que es coneix com a oncologia de precisió», afegeix Garralda. 

Però l’aprenentatge més important ha estat sobre els mateixos assajos clínics: «Avui els entenem com a oportunitats terapèutiques reals per a pacients que no tenen més alternatives per tractar el seu tumor, per la qual cosa la manera de dissenyar-los i executar-los ha canviat molt», assenyala Garralda. 

La UITM-CaixaResearch té un programa de pre-screening molecular que permet analitzar el perfil genòmic de cada tumor abans d’iniciar un assaig clínic. Avenços com aquest, juntament amb una estructura especialitzada i multidisciplinària, han permès reduir els temps des que un fàrmac es desenvolupa al laboratori fins que es prova en pacients, ja que s’ha passat de cicles de 8-10 anys a cicles de 2-5 anys. 

Elena Garralda, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO.

Quins són els reptes a curt i mitjà termini?

Per a la directora de la UITM-CaixaResearch, tenim al davant dos grans reptes: reduir la toxicitat de les teràpies i comprendre l’heterogeneïtat del càncer. No hi ha un únic tipus de tumor. Fins i tot dins d’un mateix òrgan, els càncers poden tenir alteracions genètiques molt diferents, cosa que fa difícil trobar noves teràpies i biomarcadors. 

«Treballem per anticipar qui es pot beneficiar realment d’un tractament determinat i apostem cada vegada més per noves estratègies terapèutiques amb perfils de toxicitat més favorables, com la immunoteràpia», explica Garralda. «El nostre objectiu no és tan sols prolongar la vida dels pacients, sinó també fer-ho mantenint al màxim el seu benestar físic i emocional durant el procés». 

En aquest camí cap a una medicina personalitzada, la tecnologia hi tindrà un paper decisiu. La intel·ligència artificial i la medicina de dades prometen transformar la forma en què es dissenyen i es monitoren els assajos clínics per fer-los més àgils, accessibles i representatius. 

Esperem poder escriure ben aviat sobre aquests avenços.