Del 2 al 5 de juny, Barcelona ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciència i la innovació, amb la celebració de la conferència internacional “Nanomotors International Conference“. Organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalunya La Pedrera, aquest esdeveniment ha reunit els líders més destacats del panorama internacional en la innovadora biotecnologia dels nanomotors. 

Aquest esdeveniment, organitzat per l’investigador de la xarxa CaixaResearch Samuel Sánchez i celebrat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, commemora el 20è aniversari de la recerca en nanorobots, una fita que marca dues dècades d’avanços científics i tecnològics. 

Des del primer article publicat sobre nanomotors l’any 2004,

La Missió Càncer de la Comissió Europea és una iniciativa de la UE que busca comprendre millor la malaltia, facilitar-ne un diagnòstic primerenc i millorar els tractaments i la qualitat de vida dels pacients situant-los al centre de la recerca i la innovació. De moment, dins de la convocatòria d’assajos clínics pragmàtics de la Missió Càncer s’han finançat 12 projectes en els quals es duran a terme assajos clínics per optimitzar el diagnòstic i el tractament de pacients amb càncers refractaris, és a dir, uns tipus de càncer que no responen als tractaments convencionals com la quimioteràpia o la radioteràpia. 

Un d’aquests projectes és PragmaTIL, liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona i en què participen 12 institucions de 6 països,

Una lesió medul·lar pot canviar dràsticament la vida de les persones, ja que els símptomes inicials, caracteritzats per deficiències sensorials i motores, solen conduir a llarg termini a una pèrdua progressiva de mobilitat. 

Els accidents de trànsit i les caigudes són la causa més comuna de les lesions, tot i que també poden ser el resultat de malalties com l’artrosi. Actualment, prop de 150.000 persones a Espanya estan afectades per aquestes lesions, amb més de 1.000 casos nous diagnosticats cada any. 

Per això, el gran repte és desenvolupar solucions eficaces que facin possible una rehabilitació adequada i millorin la qualitat de vida de les persones que s’enfronten a aquesta condició mèdica tan complexa. 

«És crucial replantejar la manera d’avaluar tant els investigadors com les institucions, i també els resultats de la recerca. La necessitat és clara i urgent.»

Amb aquestes paraules, James Wilsdon, director executiu del Research on Research Institute (RoRI), va resumir un dels reptes principals que es van abordar a la jornada «Nous mètodes d’avaluació científica», celebrada el 15 de març i organitzada per l’Agencia Estatal de Investigación (AEI), entitat adscrita al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa”. Durant la reunió, experts de diversos camps van compartir perspectives sobre com la intel·ligència artificial i altres enfocaments innovadors poden contribuir a millorar significativament els sistemes d’avaluació científica.

Avui és un dia estrany. Només passa cada quatre anys i per això s’ha escollit per commemorar el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Aquestes patologies es caracteritzen perquè tenen una freqüència molt baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) i la majoria es manifesten en la infància perquè són d’origen genètic.

Es calcula que afecten entre el 6 i el 8 % de la població. I encara que són minoritàries (perquè són poc freqüents), com que són més de 10.000 patologies diferents, afecten molta gent. De fet, només a Espanya, les pateixen 3 milions de persones. Són malalties molt diverses que afecten diversos òrgans i sistemes del cos.