«És crucial replantejar la manera d’avaluar tant els investigadors com les institucions, i també els resultats de la recerca. La necessitat és clara i urgent.»

Amb aquestes paraules, James Wilsdon, director executiu del Research on Research Institute (RoRI), va resumir un dels reptes principals que es van abordar a la jornada «Nous mètodes d’avaluació científica», celebrada el 15 de març i organitzada per l’Agencia Estatal de Investigación (AEI), entitat adscrita al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa”. Durant la reunió, experts de diversos camps van compartir perspectives sobre com la intel·ligència artificial i altres enfocaments innovadors poden contribuir a millorar significativament els sistemes d’avaluació científica.

Avui és un dia estrany. Només passa cada quatre anys i per això s’ha escollit per commemorar el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Aquestes patologies es caracteritzen perquè tenen una freqüència molt baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) i la majoria es manifesten en la infància perquè són d’origen genètic.

Es calcula que afecten entre el 6 i el 8 % de la població. I encara que són minoritàries (perquè són poc freqüents), com que són més de 10.000 patologies diferents, afecten molta gent. De fet, només a Espanya, les pateixen 3 milions de persones. Són malalties molt diverses que afecten diversos òrgans i sistemes del cos.

Trobar un grapat d’avenços científics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 és complicat, però si preguntem als qui són a primera línia de la recerca, la resposta és clara. Guiats per set investigadors de la nostra xarxa, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tendències que mereixen una atenció especial aquest 2024.

Noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis tipus I

La publicació d’un estudi que descriu l’ús de fàrmacs que inhibeixen la proteïna quinasa JAK i alenteixen la progressió de la diabetis tipus I potser va passar desapercebuda entre el públic general, però va ser una de les fites científiques de l’any per a la comunitat investigadora que busca solucions a aquesta malaltia autoimmunitària que afecta la segregació d’insulina en el pàncrees.

El càncer de bufeta té una de les taxes d’incidència més elevades del món, sent a més el quart tumor més freqüent en homes. Tot i no tenir una elevada mortalitat, gairebé la meitat dels tumors de bufeta tornen a aparèixer al cap de 5 anys, de manera que es requereix una vigilància continuada del pacient, amb freqüents visites a l’hospital i la necessitat de repetir el tractament. Per tot això, el càncer de bufeta és un dels més costosos de curar.

Els tractaments actuals que impliquen l’administració de fàrmacs directament a l’interior de la bufeta han demostrat bones taxes de supervivència, però una eficàcia terapèutica baixa. Una alternativa prometedora és l’ús de nanopartícules,

Avui presentem els 33 projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2023 que es duran a terme en centres d’investigació, hospitals i universitats d’Espanya i Portugal.

La convocatòria té com a objectiu impulsar la recerca biomèdica d’excel·lència amb gran impacte social en investigació bàsica, clínica i translacional.

Els projectes premiats, seleccionats entre 493 propostes, rebran una ajuda de fins a 500.000 euros o 1.000.000 d’euros, segons es portin a terme de forma individual o en consorcis compostos per entre 2 i 5 organitzacions.

La seva investigació es centrarà en diferents àmbits: 8 investigaran en malalties infeccioses, 7 en neurociències, 7 en malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades,