La millor prevenció, el millor diagnòstic i la millor teràpia per a cada pacient: el somni en el qual convergeixen investigadors, metges, malalts i les seves famílies. Un somni impossible? Pot ser, però la història de la ciència està plena de possibles impulsats per la tenacitat i el talent dels quals un dia no van acatar els impossibles.

Convençuda que la recerca i la innovació capdavanteres i transformadores requereixen grans suports per a poder dur-se a terme, la Fundació “la Caixa” anuncia avui els 30 projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut 2021.

Liderats per investigadors en centres i universitats d’Espanya i Portugal, aquests projectes biomèdics s’enfronten a alguns dels grans reptes de salut en els àmbits de les malalties cardiovasculars,

La Fundació “la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona presenten l’acord per a la creació de CaixaResearch Institute, un centre dedicat a la recerca i innovació en salut i ciències de la vida. En particular, en els àmbits de les malalties infeccioses, la salut global, l’oncologia i les neurociències.

El centre, que comptarà amb una superfície de més de 12.000 metres quadrats i allotjarà a més de 300 investigadors, estarà situat sobre la ronda de Dalt, en els terrenys adjacents a Cosmocaixa, la qual cosa afavorirà les sinergies entre tots dos espais i els usos públics oberts a la ciutadania.

Amb la creació del CaixaResearch Institute, Fundació “la Caixa”  ratifica el ferm compromís que té amb el progrés científic i social,

Molt bona part de les cèl·lules vives del teu cos, potser fins i tot la majoria, no et pertanyen gens ni mica. Estudis recents xifren en gairebé 40 bilions els organismes unicel·lulars que ens habiten dins –principalment bacteris, però també argues, fongs, virus i altres microbis.

Anomenats col·lectivament el microbioma humà, la creixent evidència científica indica que molts d’aquests microorganismes, que han evolucionat amb nosaltres durant milions d’anys, duen a terme funcions essencials per a la nostra supervivència fins al punt que se’ls ha denominat l’últim òrgan humà. 

Tanmateix, sabem poques coses sobre la seva biodiversitat i el paper que ocupen a la nostra salut.

El diagnòstic d’esclerosi lateral amiotròfica, o ELA, sovint empeny els pacients i les seves famílies a un remolí emocional tan intens com exasperant. Davant la notícia d’una malaltia que afecta les neurones motores, incurable i amb una esperança de vida d’uns 3-5 anys, han d’afrontar també els reptes que provoca una paràlisi progressiva i profundament incapacitant sense els recursos suficients i el coneixement professional i social necessaris.

D’aquesta malaltia neurodegenerativa –la tercera en nombre de casos després de la malaltia d’Alzheimer i el Parkinson– es diagnostica cada dia a 3 persones a Espanya. Però, com en el cas d’altres malalties minoritàries, l’ELA durant un temps va ser –i en gran part encara és– una gran desconeguda.

El 1966, la pel·lícula Viatge fantàstic descrivia un viatge a l’interior del cos humà amb un submarí tripulat que, després de ser miniaturitzat, entra dins del torrent sanguini del científic Jan Benes per arribar al cervell i treure’l del coma. La innovació tecnològica que imaginava el film va calar tant que va inspirar una novel·la d’Isaac Asimov i una pintura de Salvador Dalí, totes dues amb el mateix nom.

Tanmateix, mig segle més tard, aquests viatges al·lucinants han deixat enrere el món de la ciència ficció i el surrealisme per passar a liderar recerques que contenen nous tractaments amb els quals provar de reproduir la manera com actuen els gens i les proteïnes,