Si et diagnostiquen una malaltia minoritària, és probable que el teu metge no hagi tractat mai aquesta malaltia o que fins i tot no n’hagi sentit a parlar mai. De fet, pot ser que siguis l’única persona de la ciutat, o fins i tot del país, que la pateix. Aquesta és la realitat per als més de 300 milions de persones arreu del món que tenen una malaltia minoritària, que es defineix com una malaltia que afecta menys d’una de cada 2.000 persones. S’estima que hi ha 7.000 malalties que compleixen aquests criteris.

Els pacients i les seves famílies no només se senten sols, sinó que,

Cada any, el dia 4 de febrer és moment de trobada entre tots aquells que lluiten contra el càncer, ja sigui investigant o com a pacients, des de les institucions o com a ciutadans. Per a la Fundació ”la Caixa”, aquest dia també és una oportunitat per fer balanç de les estratègies contra el càncer que avancen amb el seu suport i per reconèixer la tasca dels equips que les lideren.

I si parlem de recerca i càncer, sens dubte, la col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és una de les més destacades, tant pel seu abast com per la seva continuïtat en el temps. Ja són més de 10 anys de lluita compartida contra aquest conjunt de malalties que s’agrupen sota la paraula càncer,

***ENGLISH BELOW***

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.

Els embarassos són tan antics com la humanitat, i fins i tot molt més si ens remuntem als nostres avantpassats o a altres espècies. I tot i així, la vida fetal continua sent una de les fases de major risc per a l’ésser humà.

De fet, la prematuritat extrema, és a dir, el naixement abans de les 24 setmanes de gestació, afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. I encara que els avenços en medicina han estat molts, per a aquests nadons prematurs no hi ha hagut millores significatives en els últims vint anys.

Però en els propers cinc o sis anys, la situació podria canviar dràsticament.

Aquest matí s’ha presentat a CosmoCaixa Barcelona una iniciativa de recerca disruptiva amb l’objectiu de retornar l’esperança a totes i cadascuna d’aquestes famílies.

El 1995, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa s’inaugurava a Barcelona sota el lideratge del Dr. Bonaventura Clotet. Aquest centre neix fruit de la voluntat de la Fundació ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya de frenar amb la recerca la pandèmia provocada pel VIH. 

Avui, en el Dia Mundial de la Sida, volem posar en valor la recerca contra aquesta malaltia i celebrar amb IrsiCaixa 25 anys de recerca com també el seu impacte que, tot i que es fa difícil de resumir en una xifra, sens dubte ha contribuït a salvar i millorar la vida de desenes de milers de persones.

L’IrsiCaixa es crea quan la pandèmia de la sida havia assolit dades esfereïdores i causava la mort de més de 2 milions de persones a l’any.