Entre els bacteris que poden poblar l’organisme humà, n’hi ha un grup d’especialment resistent. Tan resistent que ni el nostre sistema immune ni els antibiòtics desenvolupats fins ara poden destruir aquests bacteris que causen la fibrosi quística. Per tant, només és possible una batalla: una recerca rigorosa i continuada, com la del doctor Eduard Torrents i el seu equip d’infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes del’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. La seva millor arma, unes nanopartícules que derrotaran el “superpoder” d’aquests bacteris. Il’esperat final, que els pacients amb fibrosi quística perdin de vista ben aviat allò que els suposa la causa de mortalitat més freqüent.

Què és la fibrosis quística?

El dia 22 de setembre va començar el nou Cicle de Debats d’Avantguarda de la Fundació ”la Caixa” per donar valor a la recerca, ja que cada dia ens permet tractar amb èxit més malalties i, en alguns casos, guarir-les.

Aquest cicle dona veu als professionals de la recerca i de la salut que reben ajuts de la Fundació ”la Caixa”, i en la seva primera edició vam parlar –com no podia ser d’una altra manera– sobre la COVID-19 amb dos científics de reputació internacional: el Dr. Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i el Dr. Valentí Fuster,

El 2019 es van diagnosticar a Espanya 33.307 nous casos de càncer de mama. De fet, segons l’Observatori del Càncer AECC, des de l’any 2012 fins al 2019 hi ha hagut un increment del 7,5 % dels casos i es calcula que 1 de cada 8 dones desenvoluparan un càncer de mama al llarg de la vida, el que significa que aquest càncer impacta cada any la vida de 2,1 milions de dones al món, segons l’OMS.

El gran problema d’aquests tumors mamaris és que poden derivar en metàstasi i causar la mort. Per sort, la taxa de supervivència segueix augmentant gràcies a la millora dels tractaments i a una detecció precoç dels tumors.

El cor és un òrgan vital del nostre organisme, però també un dels més vulnerables. De fet, la malaltia cardiovascular (MCV), que aglomera el conjunt de trastorns del cor i dels vasos sanguinis, és la major causa de morts al món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que, d’aquí al 2030, gairebé 23,6 milions de persones moriran per alguna malaltia cardiovascular, principalment per cardiopaties i accidents cerebrovasculars.

Tenir cura del cor tant sí com no és una necessitat vital, però posar fi a la malaltia cardiovascular no és una tasca fàcil ni de pocs especialistes. Per això, a la Fundació ”la Caixa” donem suport als millors investigadors a Espanya i Portugal,

La bioimpressió 3D es troba en un moment clau del seu desenvolupament. Les possibilitats són ara gairebé infinites i suposa una autèntica revolució que sacsejarà el món de la recerca i la medicina. Gràcies a haver estat seleccionat a la convocatòria de Recerca en Salut Health Research 2020 de la Fundació ”la Caixa”, l’equip de la investigadora Elena Martínez de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en consorci amb el Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia (INL) i l’Institut de Recerca Oncològica Vall d’Hebron (VHIO), podrà iniciar una recerca basant-se en aquesta tècnica. La investigadora ens explica com la recreació de l’entorn en què es mouen les cèl·lules canceroses pot suposar un gir en la lluita contra el càncer colorectal metastàtic.