Diumenge 20

ELA, nous horitzons d’esperança gràcies a la investigació

Publicado el 20/06/2021

El diagnòstic d’esclerosi lateral amiotròfica, o ELA, sovint empeny els pacients i les seves famílies a un remolí emocional tan intens com exasperant. Davant la notícia d’una malaltia que afecta les neurones motores, incurable i amb una esperança de vida d’uns 3-5 anys, han d’afrontar també els reptes que provoca una paràlisi progressiva i profundament incapacitant sense els recursos suficients i el coneixement professional i social necessaris.

D’aquesta malaltia neurodegenerativa –la tercera en nombre de casos després de la malaltia d’Alzheimer i el Parkinson– es diagnostica cada dia a 3 persones a Espanya. Però, com en el cas d’altres malalties minoritàries, l’ELA durant un temps va ser –i en gran part encara és– una gran desconeguda.

La llum al final del túnel en aquest gris escenari la posa, sens dubte, la recerca, que en els últims anys està avançant a passos de gegant. En el suport de la recerca més pionera contra l’ELA, Fundació ”la Caixa” ha estat un soci de la Fundación Luzón des dels seus inicis. Juntes donen suport a alguns dels projectes més prometedors en la lluita contra aquesta malaltia de la mà del programa Talent ELA

Avui, Dia Mundial de l’ELA, us convidem a descobrir què és el que hem après i de quina manera la investigació està obrint nous horitzons d’esperança per poder tractar la malaltia. El contingut d’aquest article resumeix el Debat CaixaResearch que va tenir lloc dimarts passat 15 de juny.

 

Debat CaixaResearch “ELA, una malaltia mortal… per molt de temps?”, amb Carmen M. Fernández-Martos, investigadora principal del laboratori de Neurometabolisme a l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo; i Rubèn López Vales, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, i investigador de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Modera: Jorge Alcalde, periodista i director de la revista Esquire.

Podem dir que hi ha més d’una ELA?

Sí. És un conjunt de malalties amb una simptomatologia similar, però també és tan diversa que persones que no coneixen bé aquesta patologia poden pensar d’entrada que són malalties diferents. Tot i així, els símptomes comuns són clars: una debilitat muscular progressiva que acaba en paràlisi i que, finalment, provoca la mort del pacient.

Per què una persona desenvolupa ELA?

En general, ens enfrontem a una mescla de factors genètics i uns altres d’ambientals i individuals. Si n’hi ha, encara no hem descobert el mecanisme únic subjacent a les diverses classes d’ELA. De fet, l’origen hereditari es produeix tan sols en un 5-10 % dels casos i s’atribueix a mutacions en més de 25 gens. La diversitat i la complexitat d’aquesta malaltia és el repte més gran a què ens enfrontem.

Com s’investiguen els mecanismes d’una malaltia tan complexa?

En molt bona part gràcies al descobriment de gens mutats, fet que ens ha permès tenir animals que han desenvolupat ELA i d’aquesta manera hem estudiat quan i com es produeix la mort de les neurones motores. Alguns d’aquests mateixos mecanismes s’han vist a posteriori en necròpsies amb pacients amb ELA de tipus esporàdic. Entendre millor aquests mecanismes que es repeteixen en diferents classes d’ELA ens pot portar a teràpies eficaces per a una gran quantitat de pacients.

Més enllà de la genètica, què tenen en comú les persones que desenvolupen ELA?

Els estudis en aquest camp són molt incipients, però presenten resultats prometedors. Pel que fa a l’àmbit epidemiològic, se n’observen més casos tant en regions molt industrialitzades com en zones molt agrícoles. La presència de metalls pesats, el tabaquisme, les correlacions amb malalties immunes,… Els marcadors encara són poc precisos, però a hores d’ara apunten a estratègies de prevenció i certes vies per a nous tractaments.

Per què és tan important entendre el pes dels factors ambientals en l’ELA?

L’heterogeneïtat de l’ELA ens indica que hi ha molts factors que contribueixen no només al fet que una persona desenvolupi ELA o no, sinó també a la manera com aquesta malaltia evoluciona a cada pacient. Entendre més bé els factors ambientals i d’estil de vida serà clau per aconseguir millorar l’esperança de vida en els pròxims anys.

Els possibles tractaments de l’ELA hauran d’incidir en les cèl·lules motores?

No necessàriament. En els estudis amb animals hem descobert que si la mutació genètica que s’associa a l’ELA s’indueix exclusivament a les motoneurones, no desenvoluparan la malaltia o bé la manifestaran molt més tard i d’una manera més lleu. Creiem que són unes altres les cèl·lules que causen el desenvolupament de l’ELA. D’entre totes, destaquen les cèl·lules glials (o glia) –que envolten les neurones motores–, que procuren que el sistema nerviós funcioni correctament i detecten la presència de patògens. Quan això passa, es produeix un procés inflamatori, que en el cas de l’ELA segueix de manera incontrolada i és el detonant de la mort continuada de neurones motores, les quals no es regeneren. El motiu de tot plegat, segons ha descobert l’equip de Rubèn López a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, és que els pacients amb ELA no sintetitzen la molècula que dona l’ordre d’aturar el procés inflamatori i això fa que el procés evolucioni provocant una paràlisi cada vegada més greu. L’estratègia terapèutica en què treballen, amb el suport del programa CaixaResearch, són fàrmacs que administrin aquests mediadors de la inflamació per controlar-la i frenar l’avanç de l’ELA. Aquesta investigació es troba en fase preclínica amb animals, però se n’esperen resultats el 2022, que si són bons, els portarien al pas previ a la fase clínica amb pacients.

I quin és l’efecte del metabolisme de cada pacient en l’evolució de l’ELA?

Sabem, per exemple, que les persones amb un índex de massa corporal baix pateixen una acceleració del curs clínic de l’ELA. I precisament en aquest factor hi aprofundeix la investigació que encapçala Carmen M. Fernández-Martos a l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo (HNP), que amb una ajuda CaixaResearch estudia l’efecte de la leptina. Aquesta hormona, que sintetitza d’una manera natural el teixit adipós, regula la despesa energètica i el pes corporal a través de l’acció que exerceix sobre l’hipotàlem. En el cas de l’ELA, encara no entenem si la seva acció s’altera de resultes de la malaltia o és responsable dels mecanismes que la causen. A través de models animals, la Carmen M. Fernández i el seu equip esperen dilucidar l’impacte d’intervencions nutricionals per augmentar-ne el pes i així estimular la síntesi de la leptina i, potser, posar fre a l’ELA. Si es confirma, el pas següent fóra explorar teràpies farmacològiques que administrin leptina quan el pacient ho requereixi.

Aleshores, quina és l’estratègia guanyadora per tractar l’ELA?

En l’ELA convergeixen diversos mecanismes patològics. Per tant, la millor estratègia terapèutica és la que combina diferents dianes. Busquem tractaments amb efectes sinèrgics: neuroprotegir alhora que reduïm els efectes inflamatoris podria ser l’estratègia més efectiva.

I per acabar: serà l’ELA una malaltia mortal durant molt de temps?

A hores d’ara, no tenim cap indici d’una teràpia que la pugui curar o convertir en crònica en tots els casos. Però, gràcies a la recerca, cada dia falta menys per aconseguir teràpies per a certes menes d’ELA. En els darrers anys hem vist un nombre creixent d’assajos clínics. Els horitzons terapèutics són cada vegada més clars i estan més a tocar. I amb més i una millor investigació hi arribarem.

 

****

 

Aquest és un Dia Mundial de l’ELA especial per a la comunitat CaixaResearch. Fa només uns mesos moria Francisco Luzón, reconegut economista i malalt d’ELA. Van ser vuit anys posant fre a l’ELA, malaltia a la qual sempre es va enfrontar amb realisme i optimisme. Sabia que és incurable, però es va negar a acceptar que hagués de continuar sent-ho per sempre. Al capdavant de la Fundación Luzón va aconseguir donar més visibilitat i augmentar la recerca sobre l’ELA amb l’objectiu que els pacients que la pateixen visquin més i millor. Seguirem al costat del seu equip per a aconseguir-ho.

En la seva memòria, acabem aquest article tot recordant el seu leitmotiv:

“Estima la vida.
Viu-la amb passió.
Aixeca’t si caus.”

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Investigació