Anopheles, poques vegades un ésser tan diminut ha causat tanta malaltia i mort al llarg de la història de la humanitat. Segons la seva etimologia grega, inútil o nociu. Certament un nom apropiat per a aquests mosquits, més enllà de la incomoditat de la seva picada, ja que només el 10% de les espècies causen més de 200 milions de contagis i 400.000 morts de malària cada any, sent els nens menors de 5 anys i les dones  embarassades dels països d’Àfrica subsahariana els més castigats.

Per això, en 1955, les Nacions Unides va llançar un primer intent d’erradicar aquesta malaltia. Seixanta anys després seguim sense aconseguir aquest objectiu. Tanmateix, a hores d’ara “no tenim cap dada que ens faci pensar que el 2050 això es pugui haver aconseguit”, comenta Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l’OMS. 

Pedro Alonso

Per què se’ns resisteix la malària? Els motius que ho expliquen són molts i diversos. Després d’unes dècades d’or, en què la recerca i els programes sociosanitaris van permetre salvar milions de vides i erradicar la malaltia en nombrosos països, els nous reptes ara s’han multiplicat. “A causa d’un ràpid creixement poblacional a Àfrica, on es concentra més del 90 % de casos de malària, al final ens quedem amb els mateixos números. Hi ha taxes més baixes, però la mateixa quantitat de casos i de morts cada any”, explica Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària d’ISGlobal, centre que impulsa la Fundació ”la Caixa” i un referent internacional en la lluita contra la malaltia.

Regina Rabinovich

I per si això encara fos poca cosa, el paràsit desenvolupa resistències als fàrmacs utilitzats per al tractament. “De cop, el paràsit es fa invisible al diagnòstic”, explica Alonso. “Estem veient que es produeixen mutacions amb pèrdues de material en el gen que codifica la proteïna en la qual es basen el 90 % de les nostres proves de diagnòstic ràpid. Aquest comportament del paràsit va començar a l’Amèrica del Sud i s’ha estès a Àfrica. Ens enfrontem a un enemic temible i que no deixa d’adaptar-se a les nostres eines”.

Per un món lliure de malària

Atès el possible augment de la transmissió, les estratègies transversals són les que poden resultar guanyadores. Aquest és un dels trets diferencials d’ISGlobal, diu Rabinovich, perquè en aquest centre es lluita contra la malària combinant la ciència amb l’aplicació de polítiques públiques. Per exemple, en les comunitats del sud de Moçambic, s’implementarà pròximament un assaig clínic per a administrar ivermectina a les persones i el bestiar, un medicament dirigit a posar fi als mosquits que actuen com a vehicle del paràsit. En aquesta mateixa regió es desenvolupa el Projecte Magude, de l’Aliança Moçambiquesa per a l’Eliminació de la Malària (MALTEM), que ha analitzat —utilitzant totes les eines de prevenció i de tractament disponibles actualment recomanades per l’OMS— si es podria eliminar la malaltia. Els resultats apunten a una important reducció en la càrrega de la malaltia, del 85%, però s’ha demostrat que no és suficient per a interrompre la seva transmissió. “Gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa” i la Fundació Bill & Melinda Gates hem aconseguit tractar poblacions senceres, independentment que estiguessin infectades de malària, amb un enfocament que n’ha reduït dràsticament la transmissió”, apunta Rabinovich. També i com a part de la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i la fundació Gates, es desenvolupa el projecte ICÀRIA, que avalua l’adaptació i l’expansió d’estratègies basades en l’azitromicina i la sulfadoxina pirimetamina per a reduir la mortalitat en nens tant a Sierra Leone i Moçambic, a gran escala. Estratègies similars a les que persegueix el projecte TIPTOP, en dones embarassades en diversos països d’Àfrica. Tots aquests estudis seran decisius per a l’OMS en l’impuls de noves estratègies de control de la malària.

Com en moltes altres malalties infeccioses, la cerca de vacunes és una prioritat. ISGlobal va col·laborar en el desenvolupament de la primera vacuna del món contra aquesta malaltia, la RTS, S. Una vacuna que fa 30 anys que es desenvolupa i que, com explica Alonso, l’objectiu que tenia d’entrada era protegir viatgers i militars. “Clarament, per això no servia”, afegeix. “És una vacuna imperfecta, que té una efectivitat d’un 40-50 % però amb capacitat d’induir immunitat a nens africans. Avui dia, gairebé 700.000 infants han rebut una dosi de la vacuna. Fins ara, l’adherència ha sigut molt bona i no hem detectat efectes adversos greus”, afegeix Alonso. 

Per tal de guanyar la malària en aquesta cursa de fons, a ISGlobal treballen també per desenvolupar una nova vacuna contra la Plasmodium vivax, l’espècie de malària més comuna fora d’Àfrica. I a escala internacional, les esperances creixen en vacunes d’ARNm, un enfocament del qual fa dècades que se’n fa recerca, però que ha cobrat una rellevància especial aquest darrer any després de l’eclosió de la COVID-19. “És una bona via, però no vol dir que ens garanteixi cap victòria. Un coronavirus és un organisme extraordinàriament senzill si el comparem amb un paràsit com és ara la malària”, explica Alonso. 

Els esforços no han sigut debades. Segons les darreres dades de l’OMS, s’han evitat uns 7,6 milions de morts. Vint-i-un països han rebut recentment la certificació “lliures de malària”: alguns de tan petits com és el Salvador i altres de tan grans com ara la Xina, del qual es preveu que obtingui aquest certificat durant el mes de juny. Amb tot, la comunitat internacional ho té clar: “tots els que treballem en malària estem d’acord que la lluita contra aquesta malaltia, que és la causa de tant mal i afecta tanta gent vulnerable en zones desfavorides, és una obligació moral”, afirma Rabinovich. A la Fundació ”la Caixa”, ens adherim a aquest compromís sense vacil·lar per poder aconseguir un món lliure de malària.