Dimecres 21

CaixaResearch Recerca en Salut 2021: 30 projectes biomèdics per a donar resposta als grans reptes de salut

Publicado el 21/07/2021

La millor prevenció, el millor diagnòstic i la millor teràpia per a cada pacient: el somni en el qual convergeixen investigadors, metges, malalts i les seves famílies. Un somni impossible? Pot ser, però la història de la ciència està plena de possibles impulsats per la tenacitat i el talent dels quals un dia no van acatar els impossibles.

Convençuda que la recerca i la innovació capdavanteres i transformadores requereixen grans suports per a poder dur-se a terme, la Fundació “la Caixa” anuncia avui els 30 projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut 2021.

Liderats per investigadors en centres i universitats d’Espanya i Portugal, aquests projectes biomèdics s’enfronten a alguns dels grans reptes de salut en els àmbits de les malalties cardiovasculars, infeccioses i oncològiques, i en neurociències. En total, 22,1 milions d’euros que permetran desenvolupar nanotecnologies per a entendre millor el cervell, desactivar gens o proteïnes per a frenar el càncer o per a donar amb un tractament contra l’ELA, modificar genèticament a paràsits per a posar fi a epidèmies infeccioses, o utilitzar llum per a mitigar els danys al cor després d’un infart.

De fet, aquestes són només unes poques de les diferents i innovadores estratègies que, amb abordatges bàsics, clínics o translacionals, rebran fins a un milió d’euros per a avançar de manera ferma contra malalties i així transformar la vida de les persones que les pateixen i dels seus afins.

La convocatòria CaixaResearch es fa en partenariat amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, una col·laboració estratègica que hi aporta 2,6 milions d’euros per subvencionar 5 dels 12 projectes portuguesos seleccionats. A més, amb el suport de la Fundación Luzón, aquesta convocatòria selecciona tots els anys un projecte sobre l’ELA.

Amb aquesta són ja quatre les edicions de la convocatòria CaixaResearch de recerca en salut. Any rere any, un panell d’experts internacionals avalua les iniciatives més prometedores, de major excel·lència científica i de major valor potencial i impacte social. Amb l’edició de 2021, sumem ja 105 iniciatives amb una inversió de prop de 72 milions d’euros.

Cadascun d’aquests projectes proposa una nova manera d’avançar-se o de frenar alguna o algunes de les patologies amb major impacte en la salut en tot el planeta.

30 projectes, 30 possibles vies de millora per a la nostra salut

En 2021, la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut ha seleccionat 9 projectes en oncologia i uns altres nou en l’àmbit de les neurociències, així com 6 projectes contra malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades i 6 més que aborden diferents malalties infeccioses.

Entre aquests 30 projectes, 18 estan liderats per centres de recerca i universitats de diferents comunitats autònomes d’Espanya als quals se sumen 12 iniciatives de diversos centres de Portugal. A més, sis dels projectes es realitzen en consorci amb centres internacionals d’Àustria, Dinamarca, Països Baixos, el Regne Unit, Suècia, Tailàndia i els Estats Units.

El setembre vinent, la Fundació “la Caixa” obrirà la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut 2022 i els investigadors que ho desitgin podran començar a enviar les seves sol·licituds per a optar a les ajudes.

 

Projectes Seleccionats

Oncologia

Predir quins tumors respondran a la immunoteràpia.
Investigador principal: Ignacio Melero Bermejo, Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA), Universidad de Navarra.
Aquest projecte pretén demostrar que la presència abundant de la proteïna interleucina (IL-8) i la migració de neutròfils cap a la infecció es correlacionen amb respostes més febles a la immunoteràpia contra el càncer. Si es confirma, es podria predir la resposta a alguns tractaments i trobar nous fàrmacs.

Cap a noves teràpies contra el càncer colorectal.
Investigadora principal: Maite Huarte, Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA), Universidad de Navarra. En consorci amb el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i el Centro Nacional de Biotecnología CNB-CSIC.
El projecte investiga com influeixen els ARN llargs no codificants, unes molècules que regulen l’expressió dels gens i contribueixen a l’habilitat de replicació de les cèl·lules canceroses, en el desenvolupament del càncer de còlon.

Nanorobots per tractar el càncer de bufeta.
Investigador principal: Samuel Sánchez, Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC. En consorci amb l’Asociación Centro de Investigación Cooperativa en Biomateriales – CIC biomaGUNE, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, la Fundació Catalunya-La Pedrera i l’Associació Catalana de Comunicació Científica.
El projecte pretén dissenyar nanorobots que, de manera autopropulsada, arribin a les cèl·lules tumorals i alliberin el fàrmac més apropiat contra el càncer de bufeta, que reapareix en el 70% dels casos i presenta resistència als tractaments existents.

Immunoteràpia per atacar els tumors sòlids.
Investigadora principal: Sonia Guedán. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). En consorci amb el Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO) i el Centro de Investigación Cooperativa en Biociencias (CIC bioGUNE).
El projecte investiga immunoteràpies basades en infusió de cèl·lules T per a tumors sòlids, que són els responsables de tres de cada quatre morts per càncer. 

Noves dianes per frenar la progressió del càncer de bufeta i pàncrees.
Investigador principal: Juan Valcárcel, Centre de Regulació Genòmica (CRG). En consorci amb el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).
Després d’analitzar el seu rol en el càncer de pulmó, el projecte estudia ara l’efecte de les alteracions del gen RBM10 en els tumors de bufeta i pàncrees amb l’objectiu d’identificar noves dianes terapèutiques i frenar la seva progressió.

Resistència a fàrmacs i metàstasi, claus per millorar la supervivència al càncer.
Investigador principal: Helder Maiato, i3S – Instituto de Investigação e Inovação em Saúde, Portugal.
El projecte investiga l’impacte de la diversitat de microtúbuls, un assemblatge de proteïnes anomenades tubulines que són essencials per a la correcta divisió cel·lular, en la resistència davant els fàrmacs contra el càncer, un dels grans reptes per a millorar la supervivència d’aquests pacients.

Entendre la inestabilitat del telòmer podria millorar els tractaments contra el càncer.
Investigador principal: Claus M. Azzalin, Instituto de Medicina Molecular, Portugal.
Aquest projecte, secundat per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), investiga la funció dels ARN telomèrics i les proteïnes telomèriques, que regulen la proliferació cel·lular, en la prevenció del desenvolupament de tumors.

Trobar una manera d’eliminar el càncer de mama i la metàstasi al cervell.
Investigador principal: Miguel Castanho, Instituto de Medicina Molecular, Portugal. En consorci amb Biodonostia Health Research Institute, la Faculdade de Farmácia da Universidade Lisboa (Portugal) i l’Asociación Centro de Investigación Cooperativa en Biomateriales – CIC biomaGUNE.
El projecte, secundat per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), investiga el disseny d’un fàrmac per a evitar la resistència a la quimioteràpia al tumor primari en el càncer de mama més agressiu amb metàstasi al cervell, superant la barrera hematoencefàlica que impedeix l’entrada de fàrmacs i evitant la presència de les cèl·lules mare que causen la divisió cel·lular i la metàstasi.

Nous fàrmacs per a la immunoteràpia contra el càncer de pulmó.
Investigador: João Barata, Instituto de Medicina Molecular, Portugal. En consorci amb l’Hospital Universitario 12 de Octubre, i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).
Els fàrmacs que bloquegen la proteïna PD-1 han revolucionat la supervivència dels pacients de càncer de pulmó -el tumor amb més mortalitat- al reforçar la resposta immunitària contra el tumor. El projecte investiga fàrmacs dirigits a una altra proteïna, la IL7R, que les cèl·lules tumorals poden expressar en grans quantitats per a afavorir la progressió tumoral i la resistència al bloqueig de l’eix PD-1.

 

Neurociències

Millorar la comprensió de la malaltia d’Alexander.
Investigadora principal: Dolores Pérez-Sala, Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas, CSIC. En consorci amb el Brain Center, University Medical Center Utrecht (Països Baixos), la University of Copenhagen (Dinamarca), la University of Gothenburg (Suècia) i  l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.
La malaltia d’Alexander és una malaltia rara que destrueix de manera progressiva la substància blanca del cervell i les neurones. El projecte estudia mutacions a la proteïna GFAP en els astròcits, un tipus de cèl·lules glials essencials per al funcionament del sistema nerviós, i la seva relació amb els danys causats per aquesta malaltia.

Un atles per predir les demències més agressives.
Investigador principal: Ben Lehner, Centre de Regulació Genòmica (CRG). En consorci amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
Certes mutacions genètiques acceleren la formació dels dipòsits patològics de proteïnes associades a malalties neurodegeneratives, com la malaltia d’Alzheimer o la malaltia de Parkinson. El projecte estudia aquestes variants, que resulten en formes més agressives de la malaltia, i contribueix a un atles de referència de milers de mutacions per a predir la susceptibilitat de patir demència i així millorar les estratègies de prevenció.

Reprogramació neuronal per frenar la malaltia de Huntington.
Investigador principal: Josep M. Canals, Universitat de Barcelona. En consorci amb l’Institute of Molecular Biotechnology of the Austrian Academy of Sciences (IMBA), Vienna BioCenter (Àustria), el Stem Cell Center, Lund University, (Suècia), la Cardiff University (Regne Unit) i la European Huntington’s Disease Network.
La malaltia de Huntington és el trastorn neurodegeneratiu hereditari més comú. El projecte analitza el paper de les cèl·lules progenitores neuronals en el desenvolupament de la patologia en l’edat adulta i així, mitjançant la reprogramació in vivo dels circuits neuronals danyats, frenar o retardar la seva aparició.

La medicina regenerativa avança cap a la recuperació de la mobilitat i la visió.
Investigadora principal : Eloísa Herrera, Instituto de Neurociencias CSIC-UMH.
El projecte investiga tractaments de medicina regenerativa a partir del creixement i l’orientació de les prolongacions de les neurones, els axons, per a restablir la connectivitat neuronal danyada i així revertir paràlisis motores o la ceguesa.

Noves estratègies terapèutiques per tractar l’ELA.
Investigadora principal: Ana Martínez. Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas, CSIC. En consorci amb la Faculdade de Farmácia da Universidade de Lisboa (Portugal) i la Facultad de Medicina, Universidad Complutense de Madrid.
L’acumulació patològica de la proteïna TDP-43 s’associa amb malalties neurodegeneratives com l’ELA. El projecte, cofinançat entre Fundació “la Caixa” i Fundación Luzón, estudia uns certs inhibidors de quinases que podrien derivar en teràpies personalitzades per a tractar l’ELA i altres patologies.

Comprendre millor el cervell per dissenyar estratègies contra trastorns neurològics.
Investigadora principal: Liset M. de la Prida, Instituto Cajal CSIC.
El projecte aprofundirà en la comprensió del codi seqüencial de l’hipocamp associat a la formació de records utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial per a així dissenyar noves estratègies que permetin restaurar i mantenir estable la memòria episòdica en patologies com l’epilèpsia, l’insomni o la malaltia d’Alzheimer.

Un nanodispositiu de grafè per entendre millor el cervell.
Investigador principal: Pedro Alpuim, Laboratorio Iberico Internacional de Nanotecnologia (INL). en consorci amb el Centro de Astrobiología (CSIC-INTA) i la Universidade do Minho (Portugal).
El projecte utilitza la nanotecnologia del grafè, la biologia molecular i la neuroenginyeria en el desenvolupament i validació d’un nou dispositiu per a monitorar els missatges químics i elèctrics de les neurones. L’objectiu és entendre millor les comunicacions neuronals i les seves anomalies que en els trastorns neurològics, que afecten més d’una quarta part de la població mundial.

Entendre l’origen de la depressió per identificar noves dianes terapèutiques.
Investigador principal : João Filipe Oliveira, Universidade do Minho, Portugal.
El projecte investiga el rol dels astròcits en la depressió per a trobar noves dianes terapèutiques, ja que resultats previs mostren que les alteracions moleculars i estructurals d’aquestes cèl·lules nervioses incideixen en la seva aparició.

Entendre com l’estrès afecta la funció cognitiva per identificar noves dianes terapèutiques.
Investigador principal: Paulo Pinheiro, Centro de Neurociências e Biologia Celular, Portugal.
El projecte, secundat per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), estudia de quina forma influeixen els nivells alterats d’uns certs micro-ARN en els trastorns mentals que sorgeixen en resposta a l’estrès crònic i que sovint afecten l’escorça prefrontal, implicada en la planificació de conductes complexes i la presa de decisions.

 

Malalties infeccioses

Els amagatalls de la malària.
Investigador principal: Hernando A. del Portillo, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). En consorci amb l’Instituto de Investigação e Inovação em Saúde (Portugal), la Universitat de Barcelona i la Mahidol University (Tailandia).
El projecte desenvolupa una maqueta en miniatura de medul·la òssia i melsa humanes (tecnologia organ-on-a-xip) per a investigar els amagatalls del paràsit Plasmodium vivax, transmissor de la malària, i així obrir noves vies per a eliminar aquesta malaltia.

Fàrmacs dirigits contra l’hoste per tractar la tuberculosi.
Investigador: Francisco José Roca Soler, Universidad de Murcia.
Els macròfags són un tipus de glòbuls blancs que destrueixen els bacteris patògens, encara que en el cas de la tuberculosi la infecció aconsegueix sobreviure i fins i tot desenvolupar-se en el seu interior. El projecte investiga tractaments dirigits a ells per a tractar la tuberculosi que podrien servir també per a altres malalties inflamatòries amb respostes perjudicials comunes.

Nous fàrmacs per tractar les candidiasis.
Investigador principal: Toni Gabaldón, Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).
El projecte busca la millora del diagnòstic de les candidiasis així com noves teràpies mitjançant la recerca de patrons d’infecció i adaptació a fàrmacs de les diferents espècies de càndides.

Entendre les diferències en la gravetat de la tuberculosi com a clau per trobar nous tractaments.
Investigadora: Margarida Saraiva, i3S – Instituto de Investigação e Inovação em Saúde, Portugal. En consorci amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i The Francis Crick Institute (Reino Unido).
El projecte investiga noves teràpies immunitàries contra el bacteri Mycobacterium tuberculosi, basades en el diàleg entre el patogen i les defenses del pacient, especialment les quals actuen en els pulmons.

Virus sintètics per tractar infeccions bacterianes.
Investigadora: Joana Azeredo, Universidade do Minho, Portugal.
El projecte, secundat per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), investiga les característiques dels bacteriòfags, virus que en la naturalesa són capaços d’infectar a bacteris, per a desenvolupar noves teràpies basades en virus sintètics que ataquin les infeccions, agreujades per la resistència als antibiòtics, sense pertorbar la salut humana.

Dissenyant una nova vacuna contra la malària.
Investigador principal: Miguel Prudêncio, Instituto de Medicina Molecular, Portugal. En consorci amb Leiden University Medical Centre (LUMC) (Països Baixos) i la U.S. Naval Medical Research Unit No. 6 (NAMRU6) (Estats Units).
El proyecto desarrollará y realizará una caracterización preclínica de nuevos candidats a vacuna contra els dos paràsits de la malària més mortals per als éssers humans, Plasmodium falciparum i Plasmodium vivax, basats en una nova tecnologia que utilitza paràsits modificats genèticament de la malària en rosegadors.

 

Malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades

El diàleg entre cèl·lules, clau per evitar l’obesitat i malalties associades.
Investigador principal: Alejo Efeyan, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas Carlos III – CNIO. En consorci amb l’Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras i lInstitut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
El projecte analitza la comunicació entre l’endoteli i la resta de l’organisme durant l’augment excessiu de pes per a restablir un diàleg saludable entre cèl·lules i corregir així l’obesitat i malalties associades com la diabetis.

El perquè de les arrítmies hereditàries que causen mort sobtada en joves.
Investigadora principal: Silvia G. Priori. Fundación Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III – CNIC.
El projecte investiga els mecanismes moleculars subjacents en arrítmies hereditàries provocades per la taquicàrdia ventricular polimòrfica catecolaminèrgica (CPVT) per a aprofundir en el seu coneixement i trobar nous tractaments, així com per a aplicar-los a altres tipus d’insuficiència cardíaca. 

Fàrmacs controlats mitjançant llum per reduir la lesió cardíaca després d’un infart.
Investigador principal: Amadeu Llebaria. Institut de Química Avançada de Catalunya IQAC-CSIC. En consorci amb la Vall d’Hebron Institut de Recerca i The Johns Hopkins University (Estados Unidos).
El projecte investigarà com administrar, de forma localitzada, la dosi òptima d’un nou tipus de fàrmac cardioprotector regulat per llum, que pot activar-se en àrees específiques del cor durant els primers minuts de l’angioplàstia, el tractament primari que dilata el vas sanguini obstruït en l’infart de miocardi. Aquest sistema pot evitar tractaments prolongats i minimitzar els efectes secundaris.

El metabolisme, clau per entendre el fetge gras no alcohòlic.
Investigador principal: Antonio Zorzano, Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). En consorci amb la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat de Barcelona.
El projecte investiga alguns marcadors del metabolisme que permetran desenvolupar noves eines de diagnòstic i dianes terapèutiques per a una de les formes més greus de fetge gras, l’esteatohepatitis no alcohòlica, que pot desencadenar una cirrosi o un càncer hepàtic.

Noves dianes terapèutiques per tractar el fetge gras no alcohòlic.
Investigadora principal: Cecilia Rodrigues, Faculdade de Farmácia da Universidade de Lisboa, Portugal.
El projecte investiga la proteïna RIPK per a entendre les pertorbacions metabòliques que contribueixen a la inflamació i la mort cel·lular de les cèl·lules del fetge, amb l’objectiu de prevenir la malaltia del fetge gras no alcohòlic, la patologia crònica de fetge més freqüent, i trobar fàrmacs que permetin incidir en el seu curs.

Millorar la comprensió genètica de la diabetis per trobar noves teràpies.
Investigador principal: Jose Bessa, i3S – Instituto de Investigação e Inovação em Saúde, Portugal.
El projecte, secundat per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), analitza unes certes regions d’ADN no codificant que impedeixen la correcta fabricació d’insulina per a determinar el seu impacte en la diabetis tipus 2 i identificar així tant a nous marcadors que predisposen a l’aparició d’aquesta malaltia com a noves teràpies.

Compartir

0

Categoría:

Investigació