Divendres 29

Càncer de pàncrees: nous tractaments per al càncer més mortal

Publicado el 29/10/2021

Recupera el debat complet amb la Dra. María Abad, cap de grup del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) a Barcelona, i la Dra. María J. Vicent, cap de grup del Centre d’Investigació Príncipe Felipe a València. Debat moderat per Jessica Mouzo, periodista d’El País.

 

Dimecres passat, 27 de novembre, vam fem un nou debat CaixaResearch que es va centrar en una malaltia complexa i devastadora: el càncer de pàncrees. 

Cada dia, més de 1.000 persones arreu del món reben un diagnòstic. Només un 5 % sobreviurà més de cinc anys després de detectar-se el càncer i el 75 % no superarà el primer any. El motiu d’aquesta alta mortalitat, que el situa com a el càncer més letal, és doble: d’una banda, no manifesta símptomes fins a fases avançades i, de l’altra, la seva pròpia biologia resulta un repte per als tractaments.

Tanmateix, investigadores com María Abad i María Jesús Vicent –líders de projectes CaixaResearch d’investigació en salut– no cedeixen en la voluntat d’entendre més bé els mecanismes moleculars del tumor i trobar noves estratègies per poder-lo prevenir i tractar. 

 

Malgrat els esforços de la recerca dels últims anys, encara no disposem d’un tractament eficaç. Per què?

“És un tumor amb molt poca vascularització i que varia molt a nivell genètic, tant dins del tumor com d’un pacient a un altre, fet que dificulta molt el disseny de tractaments eficaços”, diu Vicent. “Això es complica encara més per la dificultat que tenen els fàrmacs de fer permeable l’estroma, el teixit que envolta les cèl·lules tumorals”. A diferència d’altres menes de càncer de més bon pronòstic, l’estroma del tumor de pàncrees és molt més dens. En molts casos, representa més del 50 % de la seva massa.  

Això, sumat a l’ambient immunosupressor del tumor i a la seva enorme capacitat de mutar i de produir metàstasi –fins i tot quan és molt petit–, explica Abad, fa que la mateixa naturalesa del tumor esdevingui la turmenta perfecta que condiciona el mal pronòstic i tractament d’aquest càncer.

Les dues investigadores coincideixen a destacar la importància d’una recerca bàsica per tenir millor comprensió de la malaltia i poder traslladar aquests coneixements del laboratori a la clínica. “Conèixer millor els mecanismes moleculars subjacents al tumor és fonamental per guanyar-li la batalla a poc a poc. Necessitem teràpies personalitzades i, per això, cal entendre què s’ha de silenciar o activar perquè l’estroma sigui més permeable als fàrmacs”, precisa Vicent. “Hem de produir equips multidisciplinaris i estar en contacte constant amb els clínics. A Espanya, tenim equips de recerca excel·lents i s’està avançant molt; el que falten són mitjans”, apunta Abad. 

 

Cap on mira la recerca en càncer de pàncrees?

Els intents que s’han fet en immunoteràpia, la última gran revolució a l’hora d’abordar el càncer, han fracassat contra aquesta mena de tumor. Tanmateix, explica Abad, “en models de ratolí se n’ha aconseguit millorar l’efectivitat augmentant la vascularització del tumor i això implica un gran avenç”. 

Amb tot, hi ha molts altres abordatges en estudi, com la recerca de María Abad i el seu Grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer del VHIO. “Durant molt de temps, havíem ignorat la quarta part del nostre proteoma, i en concret, els micropèptids. Ara sabem que tenen una funció celular molt important”. Els exosomes, petites vesícules extracel·lulars que actuen com a missatgeres d’una cèl·lula a una altra, contenen micropèptids i les cèl·lules tumorals els fan servir per promoure el seu creixement i la metàstasi. “Inactivar aquestes molècules pot ser crucial: ens podrien servir com a biomarcadors per desenvolupar noves eines de diagnòstic i d’estratificació”, explica. 

El projecte que lidera María J. Vicent en el Centre d’Investigació Príncipe Felipe, en canvi, treballa en una teràpia de combinació basada en nanomedicina. Primerament, un nanosistema que travessa l’estroma per portar els fàrmacs anticancerígens fins a la zona tumoral. Segonament, nanoconjugats amb fàrmacs de quimioteràpia capaços de matar de manera selectiva les cèl·lules tumorals del pàncrees sense fer malbé la resta de cèl·lules sanes i que, a més, activen el sistema immunitari. I, per acabar, una nanovacuna amb la capacitat de crear un record del tumor en el sistema immunològic del pacient i així prevenir la recurrència anys més tard. A través de la unió combinada d’aquestes tres estratègies Vicent espera poder augmentar l’esperança de vida dels pacients.

Quins són els reptes a superar perquè aquest càncer sigui menys mortal?

Encara que les xifres actuals són terribles, tant Abad com Vicent apunten a les estratègies per aconseguir canviar-les.

Primer, cal millorar la detecció precoç de la malaltia. “A hores d’ara, només entre el 10 i el 20 % dels casos es detecten en estadis primerencs. En aquests casos, el tumor es pot extirpar”, comenta Vicent. Tot i això, la inespecífica simptomatologia que presenten els pacients (pèrdua de pes, cansament, mal d’estómac, etc.) es confon, tot sovint, amb unes altres dolències i quan es detecta el càncer, ja està molt avançat. 

Segon, educar sobre la importància de l’estil de vida en el desenvolupament del càncer per poder-lo prevenir. “El càncer de pàncrees està estretament relacionat, per exemple, amb l’obesitat i el tabaquisme. Hi ha tumors pancreàtics que creixen més ràpid amb l’augment dels nivells de glucosa en sang. Adoptar hàbits saludables pot ajudar a reduir el risc i millorar el pronòstic del càncer de pàncrees”, explica Vicent.

I tercer, cronificar-lo: “ja ho hem fet amb altres tumors que eren letals, com ara el de mama, i estic segura que també ho aconseguirem amb el càncer de pàncrees”, conclou Abad. 

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica - Investigació