Divendres 01

Com abordem les malalties del cor? Primera causa de mortalitat mundial

Publicado el 01/10/2021

El 29 de setembre, Dia Mundial del Cor, va tenir lloc una nova sessió dels Debats CaixaResearch que posava el focus en les malalties cardiovasculars, la principal causa de defunció en el món.

Cada dia, aquesta família de malalties es cobra al voltant de 50.000 vides, gairebé el doble del nombre diari de morts per càncer. Tot i això, el que les fa especialment preocupants és que, tot sovint, evolucionen lentament i durant molts anys no presenten símptomes notables. I quan finalment es manifesten, poden fer-ho d’una manera devastadora, fins i tot quan ja és massa tard per tractar-les.

Necessitem més innovació i recerca per abordar-les de manera òptima. Però, com és més eficient de fer-ho?


Recupera el debat complet amb el Dr. Valentí Fuster, director general del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars de Madrid (CNIC), director de l’Institut Cardiovascular i mèdic en cap del Centre Mèdic Mount Sinai de Nova York i president de la Fundació SHE – Fundació ”la Caixa”; la Dra. Gloria Santos, directora científica de la Fundació SHE – Fundació ”la Caixa” i investigadora postdoctoral de la Facultat de Medicina Icahn de Mount Sinai, i la Dra. Judit Cubedo, cofundadora i executiva en cap de GlyCardial Diagnostics, un projecte que va ser seleccionat en la convocatòria de CaixaResearch Validate 2015. Debat moderat per la periodista de El Confidencial, Ángeles Gómez.

Cap a un futur més cardiosaludable: què ha canviat en els últims 21 anys?

“Tinc bones i males notícies”, avançava d’entrada el Dr. Fuster, una de les veus líders i més respectades del món en l’àmbit de la cardiologia. “Durant els últims 15 anys, la mortalitat cardiovascular ha disminuït notablement. Això s’ha degut fonamentalment a la reducció del tabaquisme i la millora de la tecnologia i la medicina, però les dades recents són alarmants. La mortalitat està augmentant de nou i un dels factors determinants és l’augment de l’obesitat”.

Segons l’OMS, des de 1975 les xifres gairebé s’han triplicat a tot el món i el nombre de nens i adolescents d’edats compreses entre els 5 i els 19 anys s’ha multiplicat per 10.

“En els últims anys, hem après com la nostra salut cardiovascular es veu influenciada per factors com la dieta, l’activitat i l’estrès i aquest coneixement s’ha transformat en reeixides campanyes de salut pública, com la famosa 5 al dia”, afegia la Dra. Gloria Santos.

Programes com el Healthy Communities o el Programa SI! de la Fundació SHE – Fundació ”la Caixa”, orientats a la prevenció d’aquestes malalties en més de 100.000 nens, joves i adults d’Espanya, Mèxic i els EUA, estan tenint uns resultats excel·lents, la qual cosa indica que les estratègies de prevenció són efectives per disminuir el risc cardiovascular tant en l’individu com pel que fa a la població. Tanmateix, la realitat és que “encara que s’ha avançat molt en aquesta direcció, encara queda molt per fer”, apuntava la Dra. Santos.

Diferents enfocaments per a diferents edats

Durant molts anys, la recerca es va centrar sobretot a aprendre més coses sobre aquestes malalties, “fins al punt en què vam entendre menys sobre la salut que sobre la malaltia”, explicava el Dr. Fuster. “És una malaltia silenciosa. Per això és important entendre on són els límits. La salut canvia al llarg de la nostra vida i és molt diferent promoure la salut en un nen o nena, en un individu de mitjana edat o en persones d’edat avançada”, comentava el doctor.

“A la Fundació SHE treballem per millorar aquests hàbits. Adaptem els missatges que volem transmetre en funció de l’edat. Amb els nens treballem la prevenció a través del joc, a fi que entenguin els missatges importants per a la seva salut des d’edats ben primerenques. Amb els adolescents, enfoquem la informació a través dels seus referents d’imatge i de bellesa”, explicava la Dra. Santos.

Pel que fa a les persones de mitjana edat, avui dia l’enfocament se centra a dissenyar noves eines per comprovar si les seves artèries estan danyades. I respecte de la població de més edat, s’estan establint nous vincles entre una mala salut cardiovascular i l’aparició de la degeneració senil i l’Alzheimer. “Una vida primerenca sana pot prevenir o retardar els danys en els gots cerebrals”, afegia el Dr. Fuster.

Precisament en aquests grups d’edat més avançada, les noves teràpies i eines de diagnòstic cobren especial rellevància. “La recerca bàsica és fonamental, però ser capaços d’acostar aquests coneixements i els resultats que se’n deriven als pacients és molt important”, comentava la Dra. Cubedo, fundadora de GlyCardial Diagnostics. “No cal que tots els investigadors siguin emprenedors, però aquesta via és aquí i té un gran impacte”.

A GlyCardial Diagnostics, una empresa derivada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), treballen des de l’any 2017 en el desenvolupament d’una innovadora prova de diagnòstic precoç de la isquèmia miocàrdica, responsable del 16 % del total de morts en el món. Es tracta del primer dispositiu del món capaç de detectar la falta de reg sanguini en el cor per mitjà d’un senzill test diagnòstic, ideat perquè es pugui fer servir en ambulàncies i a urgències i poder tractar ràpidament i adequadament els pacients.

“Per al nostre equip, acostar la recerca i els seus resultats als pacients i a les necessitats que demanen no és una possibilitat, sinó una raó de ser”, apuntava la Dra. Cubedo.

Un canvi de paradigma

Però, n’hi ha prou amb els programes de prevenció, la recerca i la innovació per frenar les xifres?

“Realment hem de canviar el paradigma, canviar la cultura general sobre la salut i recuperar els valors”, apuntava el Dr. Fuster. “Els avenços tècnics són tan importants com els emocionals i l’empatia intergeneracional és fonamental”.

El contrapunt el posava la Dra. Cubedo: “no n’hi ha prou amb conèixer l’impacte de les malalties cardiovasculars, sinó que ens han d’importar. Si els infants coneixen els problemes de salut dels pares i dels avis, seran molt més conscients de les seves conseqüències”.

El canvi, coincidien els tres experts, ha de ser a tots els nivells: tant dins del nucli familiar, com en el d’amistats i companys de feina. Treballar la salut des de la comunitat i remar tots en el mateix sentit. Des dels missatges que es transmeten a l’escola i els dels metges, fins a les campanyes de publicitat. “Tots haurien de sumar. Ens calen missatges transversals i coherents, i que els rebin els més menuts i els més grans”, afegia la Dra. Santos.

És clar que cuidar la salut del cor demana una cura integral. En paraules del Dr. Fuster: “ciència, salut i educació. D’aquí 30 anys, la importància d’aquestes tres paraules no canviarà”.

Compartir

0