La comunicació entre les neurones és el pilar fonamental de la nostra capacitat per aprendre i recordar. Comprendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta interacció neuronal és essencial per entendre com funciona el nostre cervell i podria obrir noves portes al desenvolupament de tractaments innovadors per als trastorns de salut mental.

En aquesta nova edició de News from the lab, us presentem un recent estudi publicat a Nature Communications, que ha estat dut a terme pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i la Universitat de Barcelona,

A través del programa CaixaResearch d’Investigació en Salut, la Fundació “la Caixa” dóna suport a iniciatives prometedores, d’excel·lència científica i amb impacte social en biomedicina i salut.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és identificar i impulsar projectes d’investigació bàsica, clínica o translacional que abordin els grans reptes de la salut en neurociències, oncologia, malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores.

Avui, 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, volem presentar-te l’impacte i resultats assolits pels projectes de la primera convocatòria que vam llançar el 2018, i que recentment han conclòs, fent possible un futur millor per a tots.

Des del descobriment d’un mecanisme que permetrà frenar el Parkinson,

És innegable que la intel·ligència artificial (IA) ha permeat la nostra vida quotidiana. Allò que va començar amb el traductor de Google o els algorismes que alimenten les xarxes socials, s’ha convertit en una veritable revolució en els últims anys de la mà d’eines d’IA com el ChatGPT. Com estan influint aquests avenços en l’àmbit de la biomedicina? Són una finestra a noves fronteres i possibilitats?

Els sistemes d’intel·ligència artificial tenen la capacitat de recopilar, classificar, organitzar i racionalitzar la informació. Són capaços d’identificar patrons, establir connexions entre conceptes i derivar conclusions a partir de grans volums de dades, cosa que seria impracticable per al cervell humà. Gràcies a la capacitat de la IA per analitzar una gran quantitat d’informació en poc temps,

Els milers de milions de neurones que donen forma al nostre cervell (i al de molts altres éssers vius) constitueixen l’essència mateixa de la nostra identitat, dels nostres records, del nostre llenguatge i de la nostra creativitat. Tanmateix, al cervell, les coses no sempre funcionen tal com caldria.

Actualment, l’Alzheimer és la causa de demència més comuna a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les neurones i un deteriorament gradual de la memòria, el raonament, el comportament i les habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que hi ha 50 milions de persones afectades per l’Alzheimer al món i cada any se’n detecten aproximadament 10 milions de casos nous.

Cada dia, el nostre cervell s’enfronta a una allau d’estímuls procedents del món exterior. Enmig d’aquest bombardeig es manifesta una de les característiques més impressionants de l’evolució del cervell: la capacitat d’ordenar una gran quantitat d’informació i de centrar-se en el que és emocionalment important. És un procés que es pot comparar amb un mecanisme intern de classificació, mitjançant el qual el cervell assigna un «segell» positiu o negatiu als diferents estímuls.

Però, com aconsegueix el nostre cervell portar a terme aquesta maniobra de classificació?

Durant la Setmana Mundial del Cervell, entrevistem la investigadora CaixaResearch Ana João Rodrigues, de l’Instituto de Investigação em Ciências da Vida e Saúde (ICVS) de la Universidade do Minho (Portugal).