Moltes teràpies contra el càncer causen efectes secundaris i no aconsegueixen eliminar completament el tumor. Això es deu, en part, a la presència de cèl·lules mare tumorals, que són difícils d’eliminar i que tenen un paper clau en la recurrència del càncer i en els processos de metàstasi. Per aquest motiu, molts grups de recerca tenen un gran interès a desenvolupar teràpies dirigides a aquest subconjunt de cèl·lules tumorals.

Amb una ajuda CaixaImpulse Innovació, els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM) han desenvolupat Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN dels mitocondris —un orgànul cel·lular vital per a la respiració cel·lular— de les cèl·lules mare tumorals i impedeix la seva supervivència.

La malaltia del fetge gras és la malaltia hepàtica més prevalent al món. Però està infradiagnosticada. Es calcula que afecta 1 de cada 3 adults i el 10 % de la població infantil, encara que la majoria no ho sap. La malaltia, a més, és silenciosa: la majoria de les persones que la pateixen no experimenten símptomes en les fases primerenques. 

La incidència de la malaltia del fetge gras s’ha duplicat des del 1990 i no deixa de créixer. Les causes d’aquest augment són variades, però estan directament relacionades amb el sedentarisme, el consum d’alcohol i una dieta deficient, amb abundància de sucres i aliments ultraprocessats. Encara que hi ha moltes dificultats per tenir un mètode de diagnòstic eficaç i desenvolupar tractaments farmacològics específics,

Durant un embaràs, el cos experimenta canvis fisiològics i anatòmics per adaptar-se a la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch, Susana Carmona, en col·laboració amb altres investigadors, ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell.

El seu nou estudi a l’Hospital Gregorio Marañón, amb la participació de 139 embarassades, ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns d’aquests canvis remeten en el postpart, mentre que d’altres persisteixen. En altres investigacions, l’equip ha demostrat que poden persistir, com a mínim, fins als sis anys des del part.

Tot i que les finalitats d’aquests canvis segueixen sent una incògnita, Susana Carmona té una teoria…

Trobar un grapat d’avenços científics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 és complicat, però si preguntem als qui són a primera línia de la recerca, la resposta és clara. Guiats per set investigadors de la nostra xarxa, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tendències que mereixen una atenció especial aquest 2024.

Noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis tipus I

La publicació d’un estudi que descriu l’ús de fàrmacs que inhibeixen la proteïna quinasa JAK i alenteixen la progressió de la diabetis tipus I potser va passar desapercebuda entre el públic general, però va ser una de les fites científiques de l’any per a la comunitat investigadora que busca solucions a aquesta malaltia autoimmunitària que afecta la segregació d’insulina en el pàncrees.

El càncer de bufeta té una de les taxes d’incidència més elevades del món, sent a més el quart tumor més freqüent en homes. Tot i no tenir una elevada mortalitat, gairebé la meitat dels tumors de bufeta tornen a aparèixer al cap de 5 anys, de manera que es requereix una vigilància continuada del pacient, amb freqüents visites a l’hospital i la necessitat de repetir el tractament. Per tot això, el càncer de bufeta és un dels més costosos de curar.

Els tractaments actuals que impliquen l’administració de fàrmacs directament a l’interior de la bufeta han demostrat bones taxes de supervivència, però una eficàcia terapèutica baixa. Una alternativa prometedora és l’ús de nanopartícules,