Els milers de milions de neurones que donen forma al nostre cervell (i al de molts altres éssers vius) constitueixen l’essència mateixa de la nostra identitat, dels nostres records, del nostre llenguatge i de la nostra creativitat. Tanmateix, al cervell, les coses no sempre funcionen tal com caldria.

Actualment, l’Alzheimer és la causa de demència més comuna a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les neurones i un deteriorament gradual de la memòria, el raonament, el comportament i les habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que hi ha 50 milions de persones afectades per l’Alzheimer al món i cada any se’n detecten aproximadament 10 milions de casos nous.

Cada dia, el nostre cervell s’enfronta a una allau d’estímuls procedents del món exterior. Enmig d’aquest bombardeig es manifesta una de les característiques més impressionants de l’evolució del cervell: la capacitat d’ordenar una gran quantitat d’informació i de centrar-se en el que és emocionalment important. És un procés que es pot comparar amb un mecanisme intern de classificació, mitjançant el qual el cervell assigna un «segell» positiu o negatiu als diferents estímuls.

Però, com aconsegueix el nostre cervell portar a terme aquesta maniobra de classificació?

Durant la Setmana Mundial del Cervell, entrevistem la investigadora CaixaResearch Ana João Rodrigues, de l’Instituto de Investigação em Ciências da Vida e Saúde (ICVS) de la Universidade do Minho (Portugal).

La biòpsia líquida és una nova tècnica de diagnòstic que fa possible la detecció i l’anàlisi de cèl·lules tumorals o fragments d’ADN tumoral presents en fluids corporals com la sang. Aquesta metodologia destaca per la seva naturalesa mínimament invasiva, que la converteix en una alternativa a les biòpsies tradicionals, les quals requereixen procediments quirúrgics per a l’obtenció de mostres de teixit tumoral. La capacitat de la biòpsia líquida de proporcionar informació detallada sobre la naturalesa genètica i molecular del tumor en temps real en fa una eina amb un gran potencial per a la personalització del tractament, ja que permet ajustar la teràpia en funció de l’evolució del tumor i de la resposta del pacient.

Avui és un dia estrany. Només passa cada quatre anys i per això s’ha escollit per commemorar el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Aquestes patologies es caracteritzen perquè tenen una freqüència molt baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) i la majoria es manifesten en la infància perquè són d’origen genètic.

Es calcula que afecten entre el 6 i el 8 % de la població. I encara que són minoritàries (perquè són poc freqüents), com que són més de 10.000 patologies diferents, afecten molta gent. De fet, només a Espanya, les pateixen 3 milions de persones. Són malalties molt diverses que afecten diversos òrgans i sistemes del cos.

Moltes teràpies contra el càncer causen efectes secundaris i no aconsegueixen eliminar completament el tumor. Això es deu, en part, a la presència de cèl·lules mare tumorals, que són difícils d’eliminar i que tenen un paper clau en la recurrència del càncer i en els processos de metàstasi. Per aquest motiu, molts grups de recerca tenen un gran interès a desenvolupar teràpies dirigides a aquest subconjunt de cèl·lules tumorals.

Amb una ajuda CaixaImpulse Innovació, els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM) han desenvolupat Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN dels mitocondris —un orgànul cel·lular vital per a la respiració cel·lular— de les cèl·lules mare tumorals i impedeix la seva supervivència.