Durant un embaràs, el cos experimenta canvis fisiològics i anatòmics per adaptar-se a la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch, Susana Carmona, en col·laboració amb altres investigadors, ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell.

El seu nou estudi a l’Hospital Gregorio Marañón, amb la participació de 139 embarassades, ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns d’aquests canvis remeten en el postpart, mentre que d’altres persisteixen. En altres investigacions, l’equip ha demostrat que poden persistir, com a mínim, fins als sis anys des del part.

Tot i que les finalitats d’aquests canvis segueixen sent una incògnita, Susana Carmona té una teoria…

Trobar un grapat d’avenços científics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 és complicat, però si preguntem als qui són a primera línia de la recerca, la resposta és clara. Guiats per set investigadors de la nostra xarxa, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tendències que mereixen una atenció especial aquest 2024.

Noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis tipus I

La publicació d’un estudi que descriu l’ús de fàrmacs que inhibeixen la proteïna quinasa JAK i alenteixen la progressió de la diabetis tipus I potser va passar desapercebuda entre el públic general, però va ser una de les fites científiques de l’any per a la comunitat investigadora que busca solucions a aquesta malaltia autoimmunitària que afecta la segregació d’insulina en el pàncrees.

El càncer de bufeta té una de les taxes d’incidència més elevades del món, sent a més el quart tumor més freqüent en homes. Tot i no tenir una elevada mortalitat, gairebé la meitat dels tumors de bufeta tornen a aparèixer al cap de 5 anys, de manera que es requereix una vigilància continuada del pacient, amb freqüents visites a l’hospital i la necessitat de repetir el tractament. Per tot això, el càncer de bufeta és un dels més costosos de curar.

Els tractaments actuals que impliquen l’administració de fàrmacs directament a l’interior de la bufeta han demostrat bones taxes de supervivència, però una eficàcia terapèutica baixa. Una alternativa prometedora és l’ús de nanopartícules,

La Fundació ”la Caixa” obre una nova línia d’actuació i donarà suport durant els tres anys vinents a la recerca que duu a terme l’Hospital Sant Joan de Déu en malalties minoritàries pediàtriques, segons l’acord que han signat el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo; el director de la Fundació per a la Recerca Sant Joan de Déu, Emili Bargalló, i el director de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Joan Comella.

L’acord contempla una aportació de la Fundació ”la Caixa” de 2,5 milions d’euros l’any —7,5 en tres anys— amb voluntat d’estabilitat. L’objectiu és impulsar la investigació de malalties minoritàries pediàtriques. 

Aquest 2023 hem tornat als laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, que cada mes, a través d’una imatge, ens han acostat els resultats de la seva investigació i innovació en biomedicina i salut. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un any carregat d’investigació i de progrés en camps tan diversos com la nanorobòtica, la cardiologia, la genètica o la immunologia.

Els danys neuronals de la COVID-19

Durant els últims tres anys, la ciència s’ha bolcat a entendre el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19, i a buscar formes de contenir la malaltia. Amb el suport de la convocatòria COVID-19 de la Fundació ”la Caixa”, l’equip de Mariano Esteban,