Cada dia, el nostre cervell s’enfronta a una allau d’estímuls procedents del món exterior. Enmig d’aquest bombardeig es manifesta una de les característiques més impressionants de l’evolució del cervell: la capacitat d’ordenar una gran quantitat d’informació i de centrar-se en el que és emocionalment important. És un procés que es pot comparar amb un mecanisme intern de classificació, mitjançant el qual el cervell assigna un «segell» positiu o negatiu als diferents estímuls.

Però, com aconsegueix el nostre cervell portar a terme aquesta maniobra de classificació?

Durant la Setmana Mundial del Cervell, entrevistem la investigadora CaixaResearch Ana João Rodrigues, de l’Instituto de Investigação em Ciências da Vida e Saúde (ICVS) de la Universidade do Minho (Portugal). L’Ana es dedica a desxifrar els misteris dels sistemes de recompensa i aversió del cervell. El seu objectiu és comprendre com influeixen aquests sistemes sobre les nostres decisions diàries i esclarir els mecanismes subjacents a trastorns com la depressió i l’addicció. Hi hem parlat per conèixer més a fons les seves investigacions i l’impacte que poden arribar a tenir en el futur.

Com classifica el cervell aquests estímuls i com afecta aquesta classificació al nostre comportament?

«Els estímuls positius indueixen plaer i recompensa, mentre que els estímuls negatius generen aversió, i això condueix a comportaments molt diferents», explica l’Ana. Així doncs, les respostes als estímuls positius estan caracteritzades per una cerca, mentre que les reaccions als estímuls negatius es caracteritzen per una evitació.

«El cervell és com una orquestra sofisticada, que utilitza les seves complexes xarxes per classificar la informació com a positiva o negativa. Algunes regions importants del nostre cervell, com l’amígdala, ajuden a comprendre les emocions, mentre que l’escorça prefrontal interpreta informació més complexa i és la responsable de la presa de decisions.»

«En aquesta orquestració és crucial el nucli accumbens, una regió del cervell responsable de processar les recompenses i la motivació. Respon d’una manera diferent a les experiències positives i negatives, i actua com un element clau per equilibrar entre l’excitació i la inhibició segons cada situació concreta.»

La classificació dels estímuls configura les nostres accions (comportaments motivats) i determina l’esforç que fem per obtenir o evitar determinats estímuls: «De fet, la manera en què el nostre cervell classifica aquesta informació és crucial per al nostre comportament quotidià».

Quins descobriments has fet fins ara? 

«La nostra investigació sobre el nucli accumbens va donar resultats molt interessants: en comptes de codificar els sentiments positius i negatius en les cèl·lules cerebrals individuals, aquest procés es duu a terme en aquesta regió mitjançant una codificació col·lectiva utilitzant grups de neurones. I això encara és més fascinant si tenim en compte que la representació d’aquests estímuls canvia dinàmicament amb el temps, al llarg de minuts o dies, la qual cosa fa més complexa la comprensió del fenomen», explica. «Sorprenentment», afegeix, «els dos grups principals de neurones que trobem en aquesta regió treballen conjuntament i al mateix temps, i no de maneres oposades com es creia fins ara». Dins de cada grup, es produeixen respostes de diversos tipus, cosa que posa en relleu la necessitat de desenvolupar noves eines per identificar i estudiar amb precisió aquestes respostes.

A llarg termini, com podríem utilitzar aquests coneixements? A quin tipus de nous tractaments poden donar lloc?

«Aquest projecte és fonamental per comprendre els processos cerebrals subjacents als comportaments motivats, la qual cosa és essencial per augmentar la nostra comprensió sobre les preses de decisions que fem diàriament.»

«En el futur, aquests descobriments poden contribuir a la comprensió dels mecanismes responsables de trastorns com la depressió i l’addicció, en què és evident que hi ha una disfunció del nucli accumbens. A llarg plaç, el potencial terapèutic d’aquests coneixements és enorme i ofereix l’esperança de trobar nous enfocaments per abordar els reptes en salut mental als quals ens enfrontem».