Post per Gemma Revuelta i Carme Pérez, de l’Observatori de Comunicació Científica (OCC-UPF).
 
Les societats més heterogènies són un exemple de tolerància i desperten un gran interès per la diversitat i el mestissatge cultural que presenten. És el cas de ciutats com Nova York o Londres, on la multiculturalitat és una característica essencial de la seva identitat i, alhora, un dels atractius principals. Però la convivència entre persones d’orígens i cultures diferents no és un camí fàcil, sinó el resultat d’un esforç conjunt. S’ha de construir i reinventar de manera contínua i requereix creativitat, voluntat política, estratègies i, evidentment, recursos. 
 
En aquesta línia s’orienten els projectes d’investigadors d’universitats i centres de recerca de tot Catalunya,

Post d’Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S’ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d’àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment»,

El passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida

Per Javier Martínez-Picado i Nuria Izquierdo-Useros, investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quan el virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta una persona, una de les principals vies que utilitza per entrar al seu sistema immunitari són les cèl·lules dendrítiques, glòbuls blancs que tenen com a objectiu protegir el cos de microbis invasors.

El virus utilitza aquestes cèl·lules com un cavall de Troia, amagant-s’hi a l’interior per arribar als limfòcits T4,

L’edició 2013 de La Marató de TV3, celebrada el passat 15 de desembre, es va dedicar a les malalties neurodegeneratives.

Post de Jordi Camí, metge, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall.

La recerca de la malaltia d’Alzheimer es troba en una cruïlla. Es tracta d’una de les malalties amb més prevalença a tot el món que encara no disposa de cap tractament curatiu. Ignorem, així mateix, quan i com s’inicia la malaltia i quins factors la propicien o poden evitar-ne l’aparició.

Cada vegada hi ha més evidències científiques que demostren que el cervell comença a danyar-se uns 20 anys abans de manifestar-se els primers símptomes.

Post de la doctora Marta García-Matos, redactora científica i organitzadora d’activitats divulgatives del Departament de Transferència Tecnològica i Coneixement de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Un dimarts al migdia, viatjant agafada a la barra del bus, imagino un repte: adreçar-me als viatgers sobre la importància de la ciència i la tecnologia de la llum. Hi ha cinc cotxets de nadó al passadís. És difícil passar al fons i algunes veus es queixen. Imagino que començo així:  Fixeu-vos, la llum que entra pel finestral és l’ingredient principal de la fotosíntesi. La fotosíntesi! La conversió de la llum en oxigen i aliments. El procés fonamental, inaugural, l’origen i la font de la vida.