Noves pistes per al desenvolupament de la vacuna de la sida
Publicado el 10/12/2014
Post de Christian Brander, investigador ICREA de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
El passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Sida. En les últimes dècades hem aconseguit grans avenços en la lluita contra aquesta malaltia, però avui dia encara hi ha més de trenta-cinc milions de persones al món infectades amb el virus que la causa, el VIH. Així doncs, aquest dia constitueix una oportunitat per recordar que encara queda molt camí per recórrer per frenar la pandèmia i eradicar el VIH. I això sense oblidar que cal seguir treballant per millorar la vida de les persones que viuen amb el VIH i reduir les desigualtats en l’accés a la prevenció i als tractaments, com demana ONUSIDA, l’Agència de Nacions Unides per a la Sida.
Atesa la situació actual, la recerca sobre la vacuna és clau. La investigació del nostre equip a l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, al qual em vaig incorporar el 2008, se centra en aquesta àrea: tant per curar les persones infectades mitjançant una vacuna terapèutica, com per evitar noves infeccions amb una vacuna preventiva.
Una de les nostres línies de recerca és estudiar les persones que reaccionen d’una manera inusual al VIH. Encara que es tracta de casos excepcionals, aporten informació molt valuosa per als investigadors. Per exemple, hi ha els anomenats «controladors d’elit», persones que són capaces de frenar la replicació del virus sense sotmetre’s a tractament antiretroviral. També hi ha un altre grup que últimament crida l’atenció dels investigadors: les persones que, tot i exposar-se sovint al VIH, no s’infecten. Són els seronegatius amb alta exposició al virus, coneguts com a HESN, de l’anglès Highly Exposed Sero Negative. Donada l’elevada prevalença de la infecció per VIH en determinats grups de la població sexualment activa, és molt probable que els anomenats HESN entrin en contacte amb el VIH de manera repetida. No obstant això, alguns d’ells, tot i tenir un comportament considerat d’alt risc, no s’infecten. L’anàlisi de les respostes del seu sistema immunitari pot contribuir enormement al desenvolupament de vacunes preventives eficaces
El passat mes d’octubre vam publicar a la revista científica Journal of Infectious Diseases un article sobre aquest grup de persones. Hem desenvolupat una nova tècnica que permet detectar senyals de protecció potencial enfront del VIH. La troballa ofereix informació rellevant per al disseny de vacunes preventives contra el VIH i també per millorar la comprensió de la immunitat enfront d’aquest virus. L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb altres investigadors i metges de Perú i de Barcelona, juntament amb organitzacions comunitàries de col·lectius afectats.
El descobriment demostra per primera vegada que, amb els mètodes adequats, es poden documentar respostes immunitàries específiques contra el VIH a totes les persones analitzades. Aquesta qüestió ha estat un tema candent de debat, ja que els estudis anteriors no havien estat capaços d’identificar respostes del sistema immunitari enfront del VIH d’una manera tan precisa.
A més, les respostes que hem detectat en aquestes persones són, en part, similars a les de l’assaig de vacuna preventiva contra el VIH RV144, que es va dur a terme a Tailàndia. Els resultats d’aquest estudi es van publicar el 2009, i van mostrar que la vacuna havia aconseguit una eficàcia del 31%. Aquests són, fins al moment, els millors resultats obtinguts en un assaig de vacuna preventiva. A més, altres anàlisis més recents d’aquest mateix assaig han descrit que l’efecte protector podria ser degut a una resposta específica i simultània d’un tipus de proteïnes anomenades citocines, responsables d’activar el sistema immunitari. També s’han detectat algunes d’aquestes citocines i respostes del sistema immunitari en HENS que han participat a l’estudi d’IrsiCaixa.
Ara, les nostres properes recerques se centraran a definir fins a quin punt aquestes respostes del sistema immunitari són les responsables de la protecció, i si canvien amb el temps. Esperem aprofundir en aquest descobriment i que les dades que obtinguem ens ajudin a millorar el disseny de vacunes i a intentar que aquestes respostes es mantinguin en el temps.