Post de Rubén Díaz, director del CIDI Sant Joan de Déu, i Javier Macía, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra.

Des del Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu (CIDI), gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, treballem per incrementar la conscienciació social sobre la diabetis tipus 1 i per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, però sobretot apostem fermament per la recerca per poder millorar el tractament i arribar a trobar-ne la cura.

Amb aquest objectiu, el CIDI,

Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”.

L’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA, per les seves sigles en anglès) emmagatzema dades de 100.000 persones, de més de 700 estudis científics de diverses malalties, com ara cardiopaties, càncers, Alzheimer, malalties autoimmunes, diabetis i esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes dades procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món i constitueixen un recurs fonamental per potenciar la recerca en medicina personalitzada.

L’arxiu conté dades relatives a informació sobre variants genòmiques aportades per individus que presenten fenotips de malalties i per individus sans. El volum total de les dades, que actualment és d’aproximadament un milió de gigabits (GB) un cop comprimides i que es preveu que es tripliqui en els pròxims dotze mesos,

Post de Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

El programa RecerCaixa d’impuls a la recerca científica d’excel·lència a Catalunya, promogut per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”, va fer públic a finals del passat mes d’abril l’atorgament d’ajuts a vint-i-sis projectes de recerca d’excel·lència amb un finançament d’1,8 milions d’euros. Aquests projectes van des de les ciències socials i les humanitats, en el camp de l’educació, la inclusió social, la discapacitat i l’ocupació, fins a les ciències de la salut. RecerCaixa destaca per la capacitat transformadora i el potencial d’implicació pública.

Aquest programa d’excel·lència científica s’inscriu en un context en què Catalunya vol continuar mantenint posicions capdavanteres en el camp de la recerca d’excel·lència malgrat la crisi i evitar la fugida de talents.

Post per Gemma Revuelta i Carme Pérez, de l’Observatori de Comunicació Científica (OCC-UPF).
 
Les societats més heterogènies són un exemple de tolerància i desperten un gran interès per la diversitat i el mestissatge cultural que presenten. És el cas de ciutats com Nova York o Londres, on la multiculturalitat és una característica essencial de la seva identitat i, alhora, un dels atractius principals. Però la convivència entre persones d’orígens i cultures diferents no és un camí fàcil, sinó el resultat d’un esforç conjunt. S’ha de construir i reinventar de manera contínua i requereix creativitat, voluntat política, estratègies i, evidentment, recursos. 
 
En aquesta línia s’orienten els projectes d’investigadors d’universitats i centres de recerca de tot Catalunya,

Post d’Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S’ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d’àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment»,